Són dies de disfresses i de Carnestoltes i, a banda de pintar-se la cara o disfressar-se de la darrera superheroïna o personatge de la factoria Disney o Marvel, toca menjar bé i, sobretot, menjar com cal tot seguint els costums de casa nostra. Al contrari del que diu la saviesa popular, doncs, al Carnaval no tot s'hi val en l'àmbit gastronòmic, perquè el calendari tradicional assenyala ben bé quins són els àpats que es poden fer i els que no. De fet, durant aquesta festa és possible passar-se gairebé tota la setmana menjant àpats calòrics, amb presència de porc i ous, menges prohibides durant les jornades posteriors de Quaresma i, per tant, de dejuni. Així, entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra és tradició (d'arrel cristiana) atipar-se al màxim per passar després a un estadi de meditació, en dejú, fins a la Pasqua de Resurrecció, el 28 de març. Enguany, el 8 de febrer tornarà a Barcelona la reina Belluga, monarca dels poca-soltes, amb una festa que donarà lloc a la celebració més esbojarrada de totes fins al dia 14.
El Dijous Gras, que aquest 2024 cau el dia 8, representa tradicionalment el tret de sortida de la celebració carnavalesca amb la tradició de menjar truita. És habitual a casa nostra aprofitar la jornada per degustar diverses truites i amb combinacions creatives. Fer-ne a casa amb productes de quilòmetre zero és una bona idea per ajuntar tradició i temporada. Ara bé, no és l'únic suggeriment que la tradició té preparada per a l'arrencada de la festa.
La tradició diu "Pel Dijous Llarder, botifarra menjaré" i així és en aquesta mateixa jornada de Dijous Gras o Llarder, quan és molt típic també menjar botifarres de tota mena, amb una menció honorífica a la d'ou. De fet, aquesta varietat pràcticament ha quedat relegada a la celebració, però no és l'única que es pot trobar als mercats i que es pot degustar aquest dia.
Un cop inaugurat el Carnestoltes, la coca de llardons s'imposa com a dolç de la setmana festiva. S'elabora amb ous, sucre, farina, pinyons i llard de porc i ha de servir per afrontar les jornades de dejuni de la Quaresma a aquells que la segueixin. Aquesta coca se sol acompanyar amb cava, vi dolç, moscatell o malvasia, per arrodonir la festa, i ha de ser peti qui peti les postres de cada dia de la setmana. Una alternativa, especialment pensada per a la canalla, és el pa amb xocolata.
Durant les jornades de Carnaval també és molt típic (en uns indrets més que en uns altres) menjar ranxo, una menja tradicional en algunes poblacions que està feta a base dels aliments que aporta el veïnat. Per exemple, el ranxo de Ponts, Lo Ranxo, és una mena d'escudella que s'elabora el dimarts de Carnaval amb aquestes aportacions ciutadanes, però hi ha variants segons cada població.
A les portes de clausurar el Carnaval, el Dimecres de Cendra, les sardines prenen tot el protagonisme gastronòmic. Això sí, amb una bona fartanera d'aquest senzill plaer del mar. Després del simbòlic enterrament de la sardina que es fa en molts llocs de Catalunya, se celebra un sopar comunitari amb aquest peix com a protagonista absolut. Després d'atipar-se de sardines, només quedarà menjar en les següents setmanes bunyols de vent o de Quaresma (presents a les pastisseries, tradicionalment, els dimecres i divendres d'aquest llarg dejuni simbòlic).