Criatures 18/02/2021

Anuncis massa ensucrats

Els productes d'esmorzar de la publicitat infantil tripliquen la quantitat de sucre dels anunciats per a adults

3 min
L'esmorzar és un àpat fonamental per iniciar bé el dia i cal que sigui saludable

Fa molt temps que els experts adverteixen de l'epidèmia d'obesitat infantil que afecta les noves generacions, i l'estat espanyol no n'és una excepció. La transició de la dieta mediterrània tradicional al consum d'aliments processats amb un valor nutricional baix n'és un dels factors causants. I això es deu en part a la publicitat adreçada als infants. Segons un estudi recent, Breakfast food advertisements in Mediterranean countries: products' sugar content in the adverts from 2015 to 2019, elaborat per Mireia Montaña, professora i investigadora dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, la majoria de productes d'esmorzar publicitats per a infants tripliquen la quantitat de sucre en comparació amb els que s'adrecen a adults, cosa que influeix en les seves preferències pel que fa a un dels àpats més importants del dia.

Concretament, l'estudi, publicat a la revista d’accés obert Children, que ha analitzat 355 campanyes de 117 productes d’esmorzar entre el 2015 i el 2019, conclou que la mitjana de sucre dels productes d'esmorzar analitzats i publicitats per a adults és d'un 10,25%, mentre que aquesta xifra augmenta fins a arribar al 36,20% de mitjana en el cas dels productes adreçats a nens. És a dir, que l'esmorzar dels nens publicitat en diversos suports és menys saludable que el dels pares. De fet, si ens centrem en els productes d'esmorzar infantil més publicitats, el primer àpat del dia més freqüent entre els nens de l'estat espanyol consisteix en galetes —representen el 60% dels anuncis relacionats amb l'esmorzar— i productes de xocolata, com ara crema per untar o cacau en pols —25% dels anuncis.

"L'adherència a la dieta mediterrània, tot i que es manté entre la població adulta, es va perdent entre els nens i els joves, que cada cop prefereixen menjar més productes industrials preparats amb un contingut alt de sucre per esmorzar", assenyala Montaña. En la mateixa línia es manifesta Mònika Jiménez, professora de publicitat i relacions públiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coautora, juntament amb la professora Montaña, d'un altre estudi, Breakfast food advertising and prevention of obesity: analysis of the nutritional value of the products and discursive strategies used in the breakfast ads from 2015 to 2019, en el qual s'alerta del perill que comporta la persuasió publicitària quan el que s'anuncien són productes alimentaris d'un valor nutritiu baix.

Segons Jiménez, "com més allunyat està el producte del que serien els paràmetres nutricionals saludables, el discurs publicitari es basa més en l'hedonisme o en la felicitat i tendeix cada cop més a la persuasió". A més, afegeix que, quan el discurs s'associa a les bones vibracions, a la felicitat o a les coses que aquest producte ens pot fer aconseguir, hi ha certes àrees del cervell que ens porten a consumir aquest producte. "Això és especialment nociu en determinats públics, com ara els menors, perquè són molt vulnerables a aquests estímuls", afirma.

L'efecte 'pester power'

Una de les conseqüències que destaca l'estudi de la professora Mireia Montaña respecte a l'efecte de la publicitat de productes d'esmorzar adreçada a infants és que cada cop hi ha més aliments processats que entren a les cases com a part del primer àpat del dia dels menors i que no només acaben sent consumits per ells, sinó també per tota la família. Es tracta d'un procés que es coneix com a pester power i que es defineix com "la influència dels infants en els hàbits de compra dels seus progenitors", explica Montaña, investigadora del grup GAME (Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment) de la UOC.

El suport més emprat per aconseguir captar consumidors d'aquests productes de baix nivell nutritiu és la televisió, conclou l'estudi de les professores Montaña i Jiménez. Segons la seva anàlisi, els productes d'esmorzar anunciats tenen una presència a la televisió del 39%, mentre que a la ràdio és del 28%, a internet, del 18%, a la premsa, del 6%, a les revistes, del 5%, a la publicitat exterior, del 2%, i al cinema, del 0,56%. "La tele és la més efectiva a l'hora de persuadir els nens. ¿I a quina edat els infants van amb els pares al supermercat i acaben imposant les seves preferències al carretó d'anar a comprar? Precisament quan són més petits, fins a la preadolescència", explica Mònika Jiménez.

Segons l'opinió de les dues expertes, hi ha diverses estratègies relacionades amb la publicitat que es podrien dur a terme per fomentar hàbits alimentaris saludables que previnguin l'obesitat infantil. I la primera implica restringir la publicitat de determinats aliments poc saludables "adreçats a infants d'edats primerenques, que encara no tenen un bon desenvolupament del pensament crític", assenyala Mireia Montaña. A la necessitat d'un marc normatiu més seriós s'hi sumen altres actuacions com "una bona educació nutricional en general, tant per a pares com per a infants. Una altra política que podria funcionar bé consistiria en augmentar la taxa d'impostos de determinats productes, com ja s'ha fet amb els refrescos", afirma la professora de la UOC, que recorda que un infant obès és un adult obès.

stats