Lluc Salellas: "Per ser alcalde no vull renunciar a ser un pare present"

BarcelonaLa meva parella i jo mirem de repartir les tasques de cura i de la llar buscant la màxima equitat tenint en compte que el desequilibri hi és i mirem de combatre’l. A les nits i als matins, quan ella treballa, les tasques de cura recauen més en mi i en ella durant el dia, quan jo tinc més activitat professional.

No ha de ser fàcil, la vostra logística.

— Com en totes les famílies, aquest sistema no facilita la conciliació, però busquem sempre de posar les filles al centre i evitar la roda de hàmster. A casa les rutines són indispensables, i parlant de mi, potser les del matí, en el moment d’anar a l’escola, són les que em fan sentir satisfet, ja que sovint em toca assumir-les sol i, per tant, haig de donar el millor de mi.

Els teus pares ja no hi són i els de la teva parella viuen al País Basc.

— La xarxa és indispensable i l’hem de reivindicar. En el nostre cas tirem molt dels amics i també de la família del pare de la Maixe. I, a part, la mare i el pare de la meva parella ens donen un cop de mà de tant en tant, com ara durant la campanya electoral, l’inici del curs escolar o quan em vaig trencar el dit del peu fa un parell d’anys.

T’han criticat per decidir dedicar dues tardes per a les filles.

— Les crítiques no em venen tant per «dedicar-los dues tardes» sinó per plantejar que a certs actes no hi aniré perquè cada setmana vull destinar estones a la família, o pel fet que en algun cas he hagut de marxar abans. Com a societat valorem el benestar, el reclamem, però llavors una part de la societat, a vegades algunes persones d’altres partits, n’han volgut fer crítica política i et fan mala cara quan els expliques que per ser alcalde no vols renunciar a ser un pare present.

Veig que et sap greu.

— És que si compartim valors lligats als drets de la infància i l’adolescència, em sembla greu que algú es plantegi exigir-te que, sigui quin sigui el seu càrrec, hagis de renunciar a tenir un paper actiu a la teva família. I que consti que jo fa uns anys podia haver caigut en aquest parany.

Creus que si fossis una alcaldessa no et farien aquests retrets?

— Ho he parlat molt amb la meva parella i amb altra gent i em sembla obvi que si fos una dona no estaria tenint aquests debats. I això no és que sigui injust per mi, sinó que ho és per a les dones, ja que a elles sí que se’ls pressuposa una obligació de ser amb filles i fills, mentre que als homes se’ns pressuposa que primer hem d’avantposar l’èxit personal. Això és conseqüència de centenars d’anys de patriarcat. I jo, com a home, també he reproduït aquests plantejaments de forma més o menys explícita al llarg de la meva vida i els tinc presents per desconstruir-los.

Ser alcalde i pare de filles petites et fa mirar la ciutat de manera diferent?

— Sí, m’influeix, i molt. El primer és que les ciutats no estan fetes per maternar i queda clar en aspectes com l’accessibilitat, l’urbanisme, els entorns escolars segurs, els parcs infantils o la proposta cultural i educativa. També em preocupa la presència del català i allò que visualitza la ciutat com a imprescindible i allò que no, la lluita contra el racisme, les desigualtats, el masclisme, la LGTBI-fòbia. És un bon exercici mirar la ciutat des del seus ulls.

Què has volgut repetir i què no de la manera com et van educar?

— De la manera com em van educar els meus pares intento transmetre l’amor incondicional que vaig rebre. Procuro fomentar l’esperit crític i els valors de la igualtat, de la justícia i d’allunyar l’individualisme i l’egoisme del seu dia a dia. També he incorporat canvis, gràcies a les converses amb la meva companya, que m’ha portat a fomentar una criança que busca imposar menys.

Per exemple?

— A mi em van obligar a fer música, per exemple, i no m’interessava gens, m’hi vaig passar moltes hores i només en vaig treure frustració. Això no ho vull reproduir amb les meves filles.

Què recordes del que et deien els pares?

D’adolescent la meva mare em deia que els amics estaven molt bé, però que la família hi seria sempre. Amb el temps i la paternitat he entès perfectament què volia dir.