Sobreviure al turisme amb criatures

Quin és el secret per disfrutar dels viatges amb nens? La psicòloga infantil i familiar Meritxell Almirall assegura que no cal marxar gaire lluny. “Estant fora de casa coneixem coses noves, és una experiència de vida amb què podem aprendre i disfrutar. No calen grans distàncies ni escenaris completament diferents. Deixar de banda la rutina és una oportunitat per aprofitar el temps que passem en família i conèixer-nos millor. Viatjar junts és una inversió per aprendre plegats, aprofitant que no tenim presses. S’ha de tenir en compte l’edat de les criatures, el seu ritme i el que els interessa. Es tracta de trobar l’equilibri perquè grans i petits s’ho passin bé”, explica.

TRIEM DESTINACIÓ

TRIEM DESTINACIÓLa Bruna (9) diu que està fent guardiola per tornar a Costa Rica, i que ha demanat als Reis un viatge per anar-hi amb la família sencera (pares, germà, avis, tiets i cosins). El seu germà, el Simó (7), té clar que vol anar a l’Àfrica. Hi ha una fascinació familiar per les bèsties. La seva mare, la Sandra, reconeix que té dèria pels animals i aquest és un dels estímuls quan marxen de viatge. “Els nens són feliços marcant un objectiu, han de trobar l’animal típic de la destinació que triem: rens a Finlàndia, quetzals a Costa Rica, cérvols a Àustria, balenes i frarets a Islàndia... Els encanta”. Seguint amb la carta als Reis, la Sandra marxaria ara mateix a Borneo per saltar després a l’Àfrica, i l’Iñaki, el pare, a l’Àfrica o a Mongòlia.

Són una família que sempre ha viatjat. El que tenen en compte a l’hora de fer la tria és que hi hagi estabilitat política, sense conflictes bèl·lics, a més de poder garantir una atenció sanitària convenient, si fes falta. Reconeixen que els agrada estar actius, que hi hagi molt moviment, excursions, caminades i pícnics. Trien poques ciutats com a destinació. Tot i que les visiten de passada, concentren el temps a la natura.

Naiara Muñoz, psicòloga infantojuvenil del Centre Psigma, recomana que si es decideix viatjar en família s’intenti que tots s’ho puguin passar bé. “Res de deixar els petits a casa mentre viatgem amb els grans, perquè els que no marxen es poden sentir rebutjats. S’han de triar un tipus de vacances que s’adeqüin a les necessitats de tots, sent conscients de les expectatives, sense marcar una agenda molt atapeïda, tenint en compte l’edat dels fills, el que necessiten i valoren segons la seva etapa evolutiva”, apunta Muñoz.

La psicòloga Almirall proposa que a partir dels 8 o 9 anys es deixi als fills que planifiquin un dia, “que triïn què es fa o on es menja”. “Donar-los l’oportunitat de fer el que els agrada. Els adults sabem què els interessa i ells se sentiran part activa del viatge”.

ELS PREPARATIUS

ELS PREPARATIUSFins ara la Sandra ha sigut la responsable de muntar les vacances. Busca informació del país per internet i en guies, va a agències de viatges per veure quines rutes fan i és una habitual de la llibreria de viatges Altaïr. “Aquest estiu li toca preparar-ho a l’Iñaki, no tenim ni idea de si marxarem”, diu fent broma. Viatgen pel seu compte i ho fan tots quatre sols, sense amics, amb la voluntat de fer pinya. L’Iñaki reconeix que els dies que són fora tot millora: “Els germans tenen una bona relació però llavors s’ajuden encara més, es comprenen més i són més col·laboratius”.

Els moments d’oci donen moltes oportunitats per enfortir el vincle amb els fills. Segons la psicòloga Muñoz, tots tenen uns rols diferents dels habituals. “Això facilita que estiguin oberts a noves experiències. De fet, els viatges suposen un aprenentatge per a tota la família, ja que es coneixen entorns nous i també noves maneres de fer. A més, millora l’autonomia dels nens, que, sense les facilitats de casa, s’han d’espavilar més”, explica la psicòloga.

NOVES PRIORITATS

NOVES PRIORITATSLa Susagna i el Max sempre havien viatjat molt. Quan van arribar els fills, la Lluna (8) i el Saüc (3), els van acompanyar de manera natural. “Evidentment no fas el mateix que abans, tens un altre ritme, els interessos canvien, prioritzes la canalla però compatibilitzant-ho amb les preferències dels pares”, expliquen.

Tenir present que viatjar amb fills petits no pot ser igual que quan no els tenies és una de les claus per sobreviure amb nota a l’experiència. La psicòloga Muñoz recomana ser flexibles. “Les criatures no sempre seguiran el ritme que potser a tu t’agradaria, però s’adapten a tot, només s’han de cobrir les seves necessitats bàsiques perquè tot rutlli”.

El Max, a més de ser pare, és el responsable de Familias en Ruta, un blog amb informació útil sobre viatges amb nens, que s’ha convertit en un projecte empresarial que està posant en marxa iniciatives a favor d’un turisme pensat com a espai de creixement i contacte amb la natura en família. El Max explica que ells es plantegen els viatges com la resta d’experiències, amb una criança conscient: “Les criatures estan molt més preparades per viatjar i moure’s d’una banda a l’altra que el que els oferim amb la societat actual, sedentària, tecnificada, amb horaris limitadors, allunyant-nos dels nostres orígens. Els nens tenen molta predisposició a fruir i deixar-se portar. És molt més senzill del que ens volen fer creure”.

Tot i així, hi ha alguns detalls que ajuden a fer que l’experiència pugui ser més satisfactòria. El Max assegura que un dels temes que més preocupen als pares és l’allotjament, “fins al punt que és gairebé tan important com la destinació”. “Que les instal·lacions siguin còmodes per estar amb nens (canviadors, espais per a cotxets, zones de joc, sense objectes delicats, piscina segura) o el personal tingui certa sensibilitat amb ells són petits detalls que faciliten que et sentis còmode”, diu.

Tots coincideixen que viatjant amb fills és molt possible que sorgeixin imprevistos, perquè els nens són imprevisibles, però també hi ha un punt de trobada: tots podem aprendre d’aquestes situacions, veure com resolem els conflictes, com tolerem la frustració i com ho gestionem. Una gran oportunitat per aprendre.