TRINITAT GILBERT

Pares, no pengeu fotos meves a les xarxes

Quan creixen, hi ha nens i joves que demanen als pares que no pengin fotografies seves. Ho fan perquè volen que respectin la seva intimitat

Pares, no pengeu fotos meves  a les xarxes / HLB Zoom

Quan les criatures creixen, n’hi ha que demanen als pares que no pengin fotos seves a les xarxes socials. “Ho fan perquè senten que no se’ls respecta prou la intimitat”, diu Maria Àngels Barbarà, que és directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).

Un article publicat a The New York Times revela dades d’un estudi, fet per la Universitat de Washington, que recull les afirmacions dels fills que s’han fet grans amb fotos seves penjades a Facebook des que la xarxa va començar (el 2004): no volen que els seus pares difonguin cap imatge seva, perquè volen controlar ells mateixos la seva identitat digital. L’estudi també subratlla que els pares no ho han fet durant tots aquests anys per cap intenció maliciosa, però que “certament, no han considerat el poder de recerca ni tampoc la durabilitat de la informació digital que comparteixen a les xarxes socials”, explica l’estudi.

Fins als 14 anys, els pares poden decidir difondre imatges dels fills. “El reglament de protecció de dades determina aquesta edat, a partir de la qual qui ha de decidir sobre el tractament de les seves dades personals és el menor d’edat, però major de 14”, afirma l’advocat especialitzat en xarxes socials Javier Prenafeta. També hi ha una resolució de la direcció general dels Registres i del Notariat que marca aquesta edat. Així doncs, a partir dels 14 anys el fill decideix si els pares poden penjar fotos seves. “Sempre que els pares ho facin, hauran de comptar amb el consentiment del fill”, continua l’advocat. I encara un apunt més. “Els pares han d’haver decidit conjuntament pujar a les xarxes les fotografies”. Dit d’una altra manera: “Si un dels dos progenitors hi estigués en contra, cosa que no és estranya en casos en què hi ha hagut separació i/o divorci, llavors les fotos no es poden compartir”, subratlla Prenafeta.

Dit això, l’advocat Prenafeta opina que és absurd que els fills puguin exigir responsabilitats als pares per tot el que hagin publicat quan eren menors de 14 anys. “És absurd perquè l’actuació dels pares difícilment seria íl·licita. I després, si els fills volen retirar les fotos no han de fer més que exercir els seus drets”, diu Prenafeta.

EDUCACIÓ DIGITAL

Per la seva banda, Marta Selva, coordinadora del departament de psicologia infantil de l’Hospital Quiron de Barcelona i del Centre LOPSI de Manresa, sosté que internet fa que els pares siguin conscients del que vol dir l’educació digital. “Vol dir tenir en compte que tothom té una identitat digital, és a dir, una presència a internet que afecta la seva imatge i la seva reputació real, i que es concreta a les xarxes socials”. De manera que els “perfils personals a les xarxes socials són la representació pública més visible de la nostra identitat online, que cal cuidar amb els mateixos valors i consells que apliquem a la identitat física”.

"Cal cuidar els perfils personals amb els mateixos valors i consells que apliquem a la identitat física”

Marta Selva - Psicòloga

Hi ha més dades que la psicòloga infantil i juvenil exposa perquè els pares les valorin a l’hora de penjar fotos dels seus fills a les xarxes socials. “Una vegada s’ha fet, els pares en perden el control, i d’aquí que sigui tan pertinent la reflexió”. “És més -continua Selva-, si després als nostres fills els diem i els repetim que no parlin amb estranys”, té poc sentit que siguin els pares qui els exposen a la curiositat de milions de persones.

En aquest sentit, la pedagoga Anna Ramis aposta per reduir el límit de la difusió d’imatges dels fills. “Primer perquè són menors, i segon perquè se suposa que nosaltres, els pares i les mares, tenim la responsabilitat de protegir-los i fer-los sentir segurs, respectats i estimats”. Ramis recomana als pares que vulguin difondre una foto, que s’aturin a pensar abans si saben on anirà a parar aquella imatge o vídeo. “Com que la resposta serà que no, no la pengeu”, afirma rotunda la pedagoga.

És en els mateixos termes que s’expressa Maria Àngels Barbarà. “El que pugem a la xarxa queda fora del nostre control, i encara que ho eliminem, no sabem si ja ha circulat, qui ho ha pogut copiar ni quin ús en farà”. Barbarà exemplifica les seves paraules amb un cas real. “Una empresa que, per promocionar un test de detecció de la síndrome de Down, va agafar la foto d’una criatura que la seva mare havia penjat al seu blog”. Encara hi ha més factors a tenir en compte, segons Barbarà. “Quan difonem una foto d’una criatura, estem interferint en la seva privacitat sense reflexionar en com es pot sentir ara i en el futur”. Per exemple, i encara que sembli una banalitat, podrien no sentir-ne còmodes perquè hi sortien disfressats.