“L’estimeu més a ell”: la gelosia entre germans

El Biel (7 anys, gairebé) i la Mariona (5 anys) juguen tot el dia junts. Es porten 16 mesos clavats de diferència, i, per tant, creixen junts i amb consciència que sempre ha sigut així. Ara bé, les comparatives entre ells apareixen, sobretot pel que fa a les qüestions més materials. “A la Nona li has comprat unes xancletes i a mi no”, diu el Biel. I la Mariona també en diu de semblants quan creu que passa a l’inrevés. I just en aquests temes, els materials, els pares sempre miren de ser equànimes, i donar-los a tots dos les mateixes coses. “Sempre que siguin foteses sense importància”, aclareixen.

En el cas del Biel i la Mariona, la rivalitat entre germans és molt poc accentuada, per la diferència d’edat però també perquè els pares, mestres de formació i d’ofici -Astrid Barqué i Ferran Luir-, s’esforcen perquè no aparegui. “La nostra clau és parlar-nos-ho tot molt i tenir sentit crític, sense haver-nos de repartir el paper de policia bo i policia dolent, perquè si ens ho comentem tot, no cal”, diuen mentre els petits contemplen la panxa de la mare, que està embarassada de la tercera criatura, que es dirà Quico. “Tots dos estan molt il·lusionats amb el nou germà”.

Hi ha moments que els pares tracten de manera diferent els fills, perquè s’hi adapten segons les necessitats. “La Mariona és molt decidida i espavilada, mentre que el Biel és més aviat tímid”. Curiosament, el Ferran s’identifica, per afinitats de caràcter, amb el Biel, i l’Astrid amb la Mariona, i això fa que el pare defensi (en situacions que ho requereixen) el fill, i la mare la filla. “Ens hi veiem reflectits, i ens surt de manera inconscient, però després, quan passa la tempesta, en parlem i és quan hi posem seny”.

Mentrestant, la Jordina Casademunt i el Pep, pares de dos nens (el Max, de 6, i el Nil, de 4), reconeixen que l’estima es multiplica amb cada fill: “El dia a dia t’ensenya que l’estima pel fill petit és la mateixa que sents pel primer”. Ara bé, la relació entre ells dos ja és una altra història. El petit és manaire, i el Max li fa cas perquè li fa gràcia, però alhora, per al petit, el germà gran és un model a imitar, i li segueix els passos constantment.

La clau perquè la rivalitat no floreixi, segons la Jordina i el Pep, és dedicar-los temps a tots dos per separat. “Segons l’edat de cada un fem unes activitats o unes altres”. Per exemple, amb el Max se’n van al Camp Nou a veure-hi jugar el Barça o al cinema. Amb el petit comparteixen estones de jocs als gronxadors. Estones a soles que reforcen el vincle i alhora els fan sentir tan estimats com sempre.

PERDRE EL TREN

PERDRE EL TRENPer la seva banda, la pediatra i coautora del llibre La aventura de relacionarse, publicat a Crianza Transversal, Gemma Baulies, sosté que la gelosia entre germans és “normal, malgrat el dolor que pot causar sobretot al principi del naixement del nou germà, perquè és la pèrdua del tron”. Les persones són éssers socials, en què la gelosia és constant, no només entre germans, sinó entre amics o companys. “Que hi sigui forma part de la normalitat de la socialització, però a partir d’aquí sempre s’ha de saber canalitzar de manera positiva”, diu.

Baulies recorda que, com a mare, hi va haver un moment que es va adonar que al seu fill gran, que es porta 18 mesos amb la germana, l’havia d’acompanyar en el seu procés d’acceptació del nou rol que tenia. “Jo em lamentava pensant què feia malament perquè se sentís com el veia, gelós, pel nadó, però em vaig adonar que no era jo que fes res malament, sinó que ell havia de fer el procés, i jo havia d’estar al seu costat”.

La pediatra també apunta consells bàsics perquè la gelosia no sigui una frontera que separa. El primer? Dir-li verbalment sempre que l’estimem. “No n’hi ha prou pensant que ja sap que l’estimem, perquè les criatures necessiten que els hi diguem, com també que els abracem i els fem petons”.

A cada fill se l’ha de tractar de la manera que necessita. “Són persones diferents, i s’ha d’acceptar perquè no pot ser que el més tranquil sigui el que rebi més floretes mentre que el més mogut no”.

ALGUNS CONSELLS

ALGUNS CONSELLS

A l’Hospital de Nens de Barcelona la gelosia entre germans és un dels temes que el metge Javier Massaguer Cabrera ha treballat. Si en educació mai no hi ha receptaris màgics, en la rivalitat sí que hi ha normes generals que poden servir als pares:

1. No compareu les qualitats i les aptituds dels fills perquè justament la comparació afavoreix la gelosia.
2. Elogieu les qualitats de cada un, i animeu-los a corregir les dificultats sense comparar-los amb els altres.
3. Afavoriu que cada un faci les activitats que més li agraden i així en potenciareu els interessos personals. Malgrat que sigui més còmode que facin el mateix, forçar les activitats disminueix la seva llibertat.
4. Ensenyeu-los a discutir adequadament els seus conflictes, que s’escoltin entre ells i que hi busquin les solucions. És ideal que ho facin així perquè és la manera que disminueixi la gelosia i que creixin com a persones.

Per acabar, la pediatra Gemma Baulies recorda el decàleg que va coescriure al seu llibre, que serveix tant per a la gelosia com per a qualsevol altre conflicte que pugui aparèixer amb els fills. Entre els 10 consells, la pediatra diu que els pares han de recordar que la perfecció no existeix; que la relació que s’estableix amb cada un dels fills és única i diferent; que els pilars de les relacions parentals són l’amor, la seguretat, el respecte i la confiança; que la millor recepta per educar és l’observació, l’escolta activa i l’expressió de sentiments; que els pares s’han de responsabilitzar dels seus errors tenint en compte que la culpa no serveix per a res. I un dels més importants: “Molta tranquil·litat”.

LA GELOSIA, TEMA LITERARI

LA GELOSIA, TEMA LITERARI

Dos germans gelosos de la literatura clàssica són Etèocles i Polinices, que l’escriptor Salvador Espriu tan bé va saber retratar a Antígona. Els dos germans eren rivals des de petits, i de grans lluiten per quedar-se el regne de Tebes. La família estava dividida perquè la mare defensava Etèocles mentre que la germana, Antígona, protegia el petit, Polinices.