Infants massa influenciables? Gestionem-ho

A la Noa (9 anys) li encantaven les pel·lícules i les sèries de televisió protagonitzades per fades, però, com que a la seva estimada amiga Laia (10 anys) li semblen una bajanada, ha deixat de veure-les. La Laia diu que la mestra li cau malament i no para de fer malifetes a classe. La Noa, que sempre s’ha portat bé, es deixa arrossegar per la Laia i cada dos per tres té advertències per mal comportament. Per satisfer la seva amiga, fins i tot molesta i fa el buit a la nova companya, que va arribar amb el curs començat. La Noa és una nena fàcilment manipulable. Com ho podem gestionar?

Els experts consultats recomanen educar amb fermesa i flexibilitat, valorar les opinions de l’infant, ensenyar-li a negociar i promoure una comunicació assertiva i una escolta atenta.

Els pares volen el millor per als seus fills. Els ensenyen tot el que saben perquè creixin feliços, saludables i amb prou recursos per anar evolucionant en diferents etapes de la vida. “Però de vegades els adults són massa intervencionistes i, sense adonar-se’n, crien els fills de manera que es deixen influir per ells i acaben obeint en tot, sense poder mostrar els seus sentiments genuïns”, reflexiona Borja Quicios, psicòleg clínic. “Els primers anys són claus perquè es doni a la criatura una autoestima sana. És important fomentar-los la seguretat en ells mateixos i recordar-los que són valuosos, dos conceptes clau perquè aconsegueixin autonomia i independència. Així podran arribar a ser ells mateixos, no es deixaran influir pels altres i estaran ben enfocats”, apunta.

Com podem detectar si s’està deixant portar per males influències?

Hi ha diversos signes que poden indicar que això està passant i que els pares han de tenir en compte. Per exemple, cal preocupar-se quan el fill fa alguna cosa sense sentit, només perquè el grup d’amics l’accepti -fins i tot, posant en risc la seva salut-, o quan desobeeix ordres per la mateixa raó. Altres senyals que fan saltar l’alarma són: mentir sistemàticament, robar, mostrar algun símptoma de consumir drogues o alcohol o demanar de manera excessiva coses materials que tenen els amics. En aquests casos, és molt recomanable consultar amb un professional, com un psicòleg o un coach.

Hi ha criatures més passives que d’altres i que necessiten un amic més actiu que els estimuli. “Això és normal i beneficiós per als dos nens, perquè les personalitats es complementen. Fins i tot és esperable que en un grup sorgeixi un líder (o diferents: d’esports, de les festes...), ja que hi ha infants que tenen un do especial per organitzar i manar, i saben delegar”, detalla el psicòleg. “Si el nostre fill té un caràcter passiu, l’hem d’esperonar perquè proposi plans, hi digui la seva i, sobretot, se senti tingut en compte”, recomana Quicios.

A la preadolescència (9 a 12 anys), els nois senten la necessitat d’integrar-se en grups d’iguals, ser acceptats i formar-ne part. “És quan apareix la pressió del grup, l’element principal perquè s’activi la influència i la manipulació”, adverteix Quicios. Els pares han d’ensenyar al fill a “manifestar el seu propi criteri i fomentar la seva autoestima fent-li saber que és important i reconegut dins la família -s’ha de sentir escoltat- perquè pugui valorar positivament el que té”. El psicòleg proposa, també, educar “amb fermesa i flexibilitat, ja que és important que els fills sàpiguen que a casa hi ha unes normes i uns límits ben establerts però que, si tothom hi està d’acord, seran flexibles en moments puntuals”.

Per tal de conèixer a fons els fills, cal promoure “una comunicació adequada perquè sentin la seguretat de poder explicar problemes i aclarir dubtes”. “Si el nostre fill es deixa portar per males influències se li ha de fer veure que els seus actes tindran conseqüències negatives”, destaca Quicios. Per contrarestar-ho, “s’han de treballar valors com el respecte i l’estima i se’ls ha d’ensenyar a negociar i desenvolupar un lideratge respectuós, així com fomentar la seva individualitat i autonomia. Els pares han de ser exemplars i mostrar-los la importància que cadascú té com a persona única”, aconsella.

CONÈIXER ELS AMICS

A la primària, els pares coneixen bé la comunitat (mestres, pares i alumnes), des de P3 fins a 6è, i les relacions socials solen ser fluïdes: les famílies coincideixen al parc, a la plaça pròxima a l’escola, hi ha festes conjuntes... Però amb l’arribada a l’ESO -sobretot en l’educació pública, on es passa a l’institut, en un altre edifici-, els alumnes -preadolescents amb ganes de sentir-se part del grup- han de fer noves amistats, i els adults, inevitablement, perden aquell contacte habitual. “En un moment de canvis hormonals destacables, en què l’acceptació del cos és clau per tenir una autoestima sana, val la pena que els pares obrin casa seva i coneguin els nous amics dels fills”, recomana l’educadora Anna Comes, que assessora famílies i adolescents. “S’ha d’evitar enfrontar el fill als amics. Si es critiquen els amics o se’ls intenta allunyar del seu grup, l’efecte serà el contrari al desitjat. Es poden tornar més intransigents i posar-se a la defensiva i allunyar-se cada cop més”, alerta. “Si el nostre fill no és un líder tampoc passa res. Però l’hem d’ajudar perquè sigui escoltat i respectat”, raona.

LA COMUNICACIÓ ASSERTIVA

Comes recomana dos recursos educatius per reforçar l’autoestima d’un fill que detectem massa influenciable: la comunicació assertiva i l’escolta atenta, sense jutjar l’altre i sempre des del respecte. “Serveix per expressar una idea o un punt de vista d’una manera positiva per a les dues parts. Per a qui expressa el que vol, perquè sent que pot expressar-se i se sent escoltat, i per a qui escolta, perquè se sent respectat en el tracte i les pròpies opinions, tot i que puguin divergir”, conclou.

Què podem fer per ajudar a allunyar els fills de les males influències?

L’Informe Faros de l’Hospital Sant Joan de Deu, un observatori i portal en què es recullen un miler de consells sobre salut i educació d’infants i adolescents, dona pistes sobre com actuar per ajudar a allunyar els fills de les males influències en les diferents etapes de la vida.

1. Motivar el nen perquè dediqui més temps a les amistats positives i es relacioni amb gent variada. També animar-lo a practicar activitats que fomentin valors positius, com l’esport.
2. Fomentar la responsabilitat del fill. Els nens i els joves que són responsables no solen deixar-se influir tan fàcilment per altres persones, ja que no solen buscar l’aprovació dels altres.
3. Conèixer els amics, i fins i tot quins llocs freqüenta, sense controlar excessivament on és en cada moment.
4. No criticar mai les companyies del fill, ja que pot posar-se a la defensiva i reaccionar de manera oposada. És millor criticar accions i comportaments concrets que hagin tingut aquests amics.
5. Ajudar-lo a desenvolupar una imatge positiva d’ell mateix i promoure la seva autonomia.