Gestionar l’arribada d’un nadó a casa

L’arribada d’un fill és, entre altres coses, una gran despesa per a la família. La gran quantitat d’accessoris, els bolquers i el menjar en són els principals responsables, però tots aquests diners poden ser evitables amb una sèrie d’estratègies, de manera que la inversió en el nadó es pot aprimar significativament. Segons explica Giorgia Cozza al seu llibre Kakebo para bebés (Kitsune Books), amb l’arribada del nadó el pressupost familiar afronta canvis, però hi ha noves despeses que en substitueixen d’altres de més antigues. Per exemple, el naixement d’un fill sol implicar una dieta més saludable i l’eliminació del menjar ràpid, així com del consum de l’alcohol i el tabac, cosa que suposa un gran estalvi. A més a més, el mercat posa una àmplia selecció de productes a disposició dels pares i, si bé tothom està d’acord que l’arribada d’un fill comporta moltes despeses inevitables, “en realitat no és exactament així”, explica Cozza, perquè per a ella el que necessita un nadó és contacte, mirades i una inversió d’amor, esforç i dedicació: “Tenir cura d’un nen i criar-lo amb menys objectes, i per tant menys despeses, i més afecte, és possible i et donarà grans satisfaccions”, avisa. De fet, davant del fet que moltes parelles dubten de si han de tenir fills per por de no poder permetre-s’ho, ella afirma que “cada necessitat del nadó es pot afrontar gastant molts diners, però també optant per solucions que requereixin una despesa moderada o fins i tot sense cap despesa”. Cozza afegeix que els productes realment indispensables són molt pocs i que no és necessari reunir tot el que ofereix el mercat perquè els fills creixin feliços. A més a més, recorda que és important tenir en compte que la gran quantitat d’objectes creats per als nens tenen un cost ambiental “no gens irrellevant”, i que convé comprar de manera conscient i sostenible perquè la salut dels fills està vinculada a la salut del medi ambient.

El mètode kakebo

El mètode japonès kakebo, que significa llibre dels comptes, consisteix a anotar els ingressos i les despeses per tenir la situació sota control. Aquest mètode permet estalviar i gastar amb més consciència. Segons l’experta Giorgia Cozza, el quadern kakebo només requereix trobar un moment adequat per omplir-lo. Al començament de cada mes s’han d’omplir dues pàgines amb els ingressos i les despeses que es repeteixen regularment. Per a les despeses no regulars, cal conservar els tiquets i anotar les quantitats com més aviat millor. Al final de cada mes hi ha unes pàgines que ajuden a fer el balanç mitjançant el càlcul del total de despeses. “El control del pressupost és el primer pas per estalviar”, diu el mètode, que segons Cozza pot arribar a permetre un estalvi d’entre el 20% i el 30%. Tot això garantint tot el que li cal al nadó “sense gastar quantitats astronòmiques en accessoris”.

L’EMBARÀS, “ÈPOCA DE COMPRES”

Ja durant l’embaràs, l’arribada del nen es fa notar en forma de despesa. “La societat de consum ha transformat l’embaràs en una època de compres, malgrat que hauria de ser un període de reflexió, d’escoltar-se a un mateix i de preparació per a la profunda transformació que la parella es disposa a viure”, explica l’autora. Per contra, el seu consell per a les futures mares és que es concentrin en el seu benestar, que abaixin el ritme, escoltin la música que els agrada i s’envoltin de poesia, art, paisatges i postes de sol. Com a elements imprescindibles, considera que, un cop preparada la canastreta, comprats els primers bolquers i la cadireta per al cotxe, no fa falta quasi res més; i que el primer pas per evitar compres innecessàries és esperar que neixi el nadó, i així els pares entendran millor què necessita.

SATURACIÓ D’ACCESSORIS

Un cop nascut el nadó, en un mercat “literalment saturat d’accessoris”, és important que els pares es preguntin si realment el que compren els serà realment útil i, si la resposta és que sí, cal mirar si algú ens ho podria deixar. “Accessoris com el cotxet o el bressol s’utilitzen durant un període molt breu i és molt poc probable que es gastin”, avisa l’experta, que aconsella molt els préstecs entre famílies i també mitjançant associacions, mercats, plataformes de segona mà i alternatives a base de solucions domèstiques a través de projectes de bricolatge i artesania. A més a més, davant l’allau de regals de familiars i amics, aconsella que els futurs pares defensin que un regal “no necessàriament ha de ser un accessori” sinó que hi ha serveis que afavoreixen el benestar de la mare i el nadó, com ara un curs de massatges per a nadons. L’experta també suggereix demanar als membres de la família amb qui es tingui més confiança que en les setmanes posteriors al part preparin el menjar i ajudin en les tasques domèstiques.

ABARATIR BRESSOL, LLET I DUTXA

Malgrat que hi ha regals immaterials, hi ha despeses que són inevitables, però tanmateix hi ha moltes opcions per triar. Pel que fa als bressols, n’hi ha que vibren, es balancegen i sonen, però Cozza avisa que “un model bàsic compleix igual de bé la seva funció que els models més sofisticats”, i de fet no són indispensables, sinó que es poden substituir per llits individuals. En relació a l’alimentació, recorda que donar el pit “és una inversió en termes de salut però també en termes econòmics”, ja que l’estalvi estimat, considerant el cost d’un any de llet en pols, supera de llarg els 500 euros. Ara bé, dels accessoris que el mercat promociona al voltant de la lactància molt sovint són innecessaris. És el cas de l’aparell per extreure la llet, que en molts hospitals posen a disposició de les mares de parts prematurs, mentre que per treure’s la llet a casa “es pot valorar l’opció de llogar-ne un a la farmàcia”. Respecte a les cremes i locions preparatòries, “no serveixen ni per preparar el pit per a la lactància ni per resoldre el dolor”, i pel que fa als sostenidors per donar de mamar, també se’n pot fer servir de normals i “simplement abaixar-se una copa i després l’altra”. Sobre el bany del nadó, recorda que només fa falta aigua tèbia, perquè el nadó no està brut, i en tot cas es pot fer servir una mica de sabó neutre. De fet, alerta que molts productes contenen tensioactius per fer escuma i fragàncies que poden irritar i ressecar la pell, i que els xampús per a nadons no són necessaris perquè molts neixen amb pocs cabells. Després dels primers mesos aconsella utilitzar un sabó delicat, amb ingredients naturals, el mateix que faci servir la resta de la família, i no fa falta cap barnús per al nadó, ni assecadors de cabells infantils, banyeres, talc ni cremes hidratants: “Com menys productes apliquem sobre la pell del nadó, millor”.

ELS BOLQUERS: PROVAR-NE DE TELA

Finalment, els bolquers suposen en dos anys una despesa de fins a 2.000 euros. Per reduir aquesta partida, l’experta aconsella comprar paquets estalvi, agafar-ne molts quan estiguin rebaixats, usar-los el màxim de temps possible i, sobretot, provar els bolquers de tela, que “tenen cada vegada més èxit” perquè són més còmodes per al nadó, permeten estalviar i respecten el medi ambient: per als bolquers d’un sol nen es talen prop de deu arbres. I, cosa encara més greu: un cop llençats, no es degraden del tot fins al cap de 500 anys. No és només una qüestió d’estalvi.

La criança: un cost mensual de 551 euros

Segons l’estudi El cost de la criança, de l’organització Save the Children, els costos de pujar un fill suposen un percentatge “molt elevat” de les despeses familiars, especialment a Espanya, on el salari mínim és de 858 euros mensuals i mitjà de 1.600. Això fa, segons les seves dades, que 700.000 famílies de l’Estat no puguin cobrir el cost mínim de la criança dels seus fills, un xifra que representa el 30% del total. Aquestes dades posen de manifest que el 28,3% dels nens a Espanya viuen en risc de pobresa infantil, concretament més de 2,2 milions d’infants. Pel que fa al cost de la criança segons els diferents nivells de vida, a Catalunya, i també a Madrid, Euskadi i Navarra, el cost mínim mensual de la criança de nadons de 0 a 3 anys puja a 551 euros, mentre que a la resta de l’Estat és de 479 euros. “Els resultats mostren que el cost de la criança augmenta amb l’edat, i el cost mitjà oscil·la entre 480 i 590 euros”, explica l’organització.