Família 16/01/2016

Autònoms i, malgrat això, pares!

La llibertat d’horaris que pot donar ser autònom podria semblar que facilita la conciliació, però el cert és que les coses no són fàcils

6 min
Autònoms  
 I, malgrat això, pares!

Gairebé no pots fer vacances ni quasi posar-te malalt. Com sempre diu el ciutadà Albert Rivera, encetes el mes amb una motxilla d’uns 300 euros (negatius, s’entén), que és el mínim que has de desembutxacar per poder cotitzar com Déu mana tant si en factures 1.000 com si en són 3.000. No tens cap seguretat que et vinguin a comprar: has d’anar a vendre -a vendre’t, vaja-. Ni cap certesa de tenir feina el mes que ve. Ni cap garantia de cobrar la que has fet quan toca. No tens contracte, conveni, cap ni col·legues. Sí que tens, però, la llibertat de gestionar-te el temps i el lloc de treball, de dir que no (que no pots; que no, gràcies), de negociar el preu del que fas i de posar-hi condicions, sempre en teoria i fins a un cert punt. I tens, també, la sort de créixer com a professional mentre participes en projectes diferents per a diversos clients -sovint això de clients entre cometes-. Ets un pobre autònom, l’amo i senyor de tu mateix, o la precarietat feta estatus laboral. O totes dues coses alhora.

Però què passa quan ets autònom(a) i et neix un fill o l’adoptes? Quins avantatges tens davant la Seguretat Social i Hisenda? Alerta, mares i pares autònoms que vulgueu compartir amb la parella les últimes deu setmanes del permís de maternitat (les sis primeres són sempre per a la mare si el fill és biològic): podeu cotitzar més sis mesos abans del part per generar una prestació més elevada. Ho explica Aurora Rodés, ponent de la comissió laboral del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya: “El 2015, pagant 265 euros al mes, la base de cotització eren 885 euros: el que cobraves en cas de maternitat. Si t’ho apuges, puja en proporció. Podries calcular la teva maternitat i dir: «Com que d’aquí un any vull tenir la criatura, començo a cotitzar a raó de 600 euros mensuals; d’aquesta manera, quan neixi, tindré dret a una prestació d’uns 1.200», descomptada la cotització dels autònoms, que has de continuar pagant. No surt a compte a tothom: assessoreu-vos”.

Dret a la baixa

¿Qualsevol autònoma té dret a la prestació per maternitat? No pas. L’última reforma de la protecció social de les treballadores per compte propi les ha equiparat, en part, amb les assalariades. “És un triomf important”, apunta Rodés, autònoma des de fa tres dècades. Si s’és mare als 21 anys o abans, no cal haver cotitzat per cobrar la baixa laboral; dels 21 als 26, calen 180 dies cotitzats els últims set anys; per a mares més grans, en convenen 360 durant tota la vida o 180 just abans de parir. L’experta recorda: “La prestació de maternitat són 16 setmanes ininterrompudes des del moment en què la sol·licites, que acostuma a coincidir amb el moment del part”. Per no haver-la d’agafar abans, l’autònoma embarassada té dret a una baixa mèdica si està justificada: “Tu agafes una baixa normal, d’aquelles que, com a autònoma, no començaríem a cobrar fins que no haguessin transcorregut els 15 dies”. Compte, doncs. També hi ha la baixa per embaràs de risc, que s’acaba amb el naixement.

Políticament incorrecte: per ser bona ciutadana i evitar arriscar-se a rebre un clatellot administratiu, l’autònoma no pot treballar mentre cobri per maternitat. Ara: una alternativa irregular és treballar, sí, però no facturar la feina feta fins que l’ajut s’hagi esgotat. Molt mal fet, temerari, però habitual.

Petites ajudes

Com una aturada normal, l’autònoma sense feina té dret a interrompre el cobrament de l’anomenat “cessament d’activitat” (l’atur dels autònoms) pel permís de maternitat, i a reprendre’l després; aquest dret se l’haurà d’haver guanyat pagant, almenys, 15 euros més de quota. Un altre cas: ¿teniu un negoci obert al públic i agafareu un substitut? Aurora Rodés explica: “Al model oficial de declaració d’activitat fas constar que agafes la baixa de tal dia a tal dia i que la teva perruqueria continuarà oberta perquè el teu lloc l’ocuparà la persona X, que has de contractar i que et suposa una bonificació del 100% de les quotes”. Important: la prestació no està pas exempta d’impostos: “En el moment que hagis de fer la declaració de renda, l’has de declarar com a ingressos del treball”.

No deixem Hisenda. Dues claus n’alleugen el cop de sabre. Primera: atenció, mares treballadores, autònomes o no (si no treballeu, res, i els pares treballadors, res de res), fins al mes que el nen fa tres anys, un ajut de Zapatero sobreviu: “1.200 euros a l’any amb la possibilitat de cobrar-los de manera periòdica i anticipada a raó de 100 euros mensuals, o tots de cop a la declaració de renda”. Segona clau: els fills redueixen la base imposable: pot beneficiar-se’n un progenitor si no hi ha matrimoni o, en qualsevol cas, cadascun se’n pot beneficiar en un 50%. Un autònom amb 15.000 euros de benefici en paga 2.436 sense fill i, si se’n reparteix un amb la parella, 505 menys. Visca! L’entesa recomana visitar el gestor abans de concebre; els autònoms són, diu Rodés, “una cosa una mica romàntica”, “els grans desconeguts” i un club heterogeni “dins el mateix sac”. Ho és: “No tinc ningú que em pressioni, però, si algú es vol quedar embarassat i està assegurat, millor que si és autònom”.

Planificació i realisme

El Toni López i l’Anna Casas eren companys de classe i són parella, pares del Tomàs des de fa vuit mesos i socis a l’estudi de disseny web Limbic. “Vam descobrir que hi havia baixa i que has de continuar cotitzant autònoms”, diu l’Anna, amb el nen a la falda. Si es cotitza per la base mínima, l’ajut net és d’uns 500 euros. Els ho va dur el gestor. “Vaig donar a llum la setmana 42 i vaig estar treballant fins a l’últim dia”, recorda. Cinc dies després, va rematar-ho ella perquè ell treballava: “Vaig haver d’anar a Hisenda pels 100 euros mensuals i a la Seguretat Social per activar la baixa”.

Concilien com poden: en general, matins, escola bressol; migdies, avis, i, a les cinc, ja la mare, però cada dia va diferent i, a la pràctica, improvisen. El Toni no es pot moure de la feina; ella no plega fins a mitja tarda, amb alguna excepció... a mitges: “Els dimarts surto a les dues i em quedo amb el nen a la tarda treballant”. Sort dels pares de tots dos: “Cada dia fem el que podem fins que algun dia em diguin: «Escolta: no ens va bé», i llavors haurem de canviar la metodologia”. El Toni els dóna les gràcies: “Sense avis, no sé què faríem. Treballar amb el nen no és real: els primers mesos, quan dormia molt, sí que ho havíem mig aconseguit -i perquè, a més, ha sortit bastant tranquil-, però ara no: quan està amb tu, vol la teva atenció, que li facis cas, que el miris, jugar”.

Aconsellen planificació, realisme i, si cal, contractar un substitut: ells mateixos han ampliat jornada a una empleada. Ella: “Em pensava que seria capaç de continuar treballant o que els treballadors i el Toni podrien suplir la meva feina, i no: has de buscar realment algú que et faci la teva feina”. Una reflexió final? “La gent em diu: «Tu rai, tens molta sort i pots fer el teu horari, pots tenir el nen amb tu mentre treballes». Però jo estava treballant quan el nen tenia un mes i els responia: «Quina sort tu, que tens quatre mesos de baixa més quinze dies de lactància més les vacances!»”.

PATERNITAT: 13 TRISOS DIES

Són, de fet, ben feliços, però també plens d’emocions -i de paperassa-, i escassíssims. Els pares austríacs gaudeixen de fins a tres anys de baixa laboral pagada; els alemanys, d’un; els romanesos, de quatre mesos; els islandesos i italians, de tres; els suecs i noruecs, de dos; els lituans, d’un. A Espanya, el permís de paternitat és de dues setmanes, tant per a autònoms com per a assalariats. El col·legi de gestors ho matisa: “De les 16 setmanes que li pertoquen a la mare, excepte les primeres sis, el pare podria gaudir de les deu posteriors, o també existeix, en el règim d’autònom, el temps parcial: la mare podria treballar mitja jornada i el pare podria sol·licitar la resta en els altres deu mesos”.

COM MÉS FILLS, MÉS PENSIÓ

Fa pocs dies que les senyores que comencin a cobrar una pensió i tinguin dos o més fills reben una compensació en metàl·lic del papà Estat per haver-los infantat o adoptat -i criat- en el seu dia. Les jubilades abans del 2016, res; les que només tinguin un fill i els pares, res de res. Des de l’1 de gener, les noves pensions contributives de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent de les mares de més d’un fill creixen: amb dos fills, un 5%; amb tres, un 10%; amb quatre o més, un 15%. S’hi podran acollir, aquest any, més de 120.000 espanyoles, 450.000 fins al 2019. La ministra espanyola de Treball, Fátima Báñez, assegura que la mesura “beneficia, sobretot, les dones de classe mitjana”.

stats