Flors de Bach
EVA BACH

Com està el teu cor?

Any nou, propòsits nous. Entre tots els que podem fer-nos, n’hi ha un que em sembla especialment bonic i necessari, i és preocupar-nos per com està el cor dels nostres fills i filles. És a dir, escoltar i atendre els seus sentiments. No solem fer-ho gaire sovint. O, si més no, no ho fem tant com convindria. És molt freqüent que pares i mares ens interessem per les coses que fan els nostres fills. I que els preguntem la seva opinió sobre alguns temes i qüestions que els afecten. En canvi, no sempre ens interessem en la mateixa mesura per com està el seu cor.

Quan les criatures arriben d’escola, per exemple, és bastant habitual que els preguntem què han fet durant el dia. No ho és tant que els preguntem com se senten o com s’han sentit. Ni tampoc què els fa sentir-se bé o com els podem ajudar a sentir-se millor. En general, fem servir més frases que els conviden a expressar pensaments i vivències que no pas sentiments. Ens centrem principalment en què fan i què pensen i moltes vegades ens oblidem de les emocions que hi ha al darrere, dels sentiments de fons que els porten a fer el que fan i a pensar el que pensen.

Atendre els sentiments

Preocupar-nos per com està el seu cor és atendre aquests sentiments que impulsen els seus actes i que bateguen darrere del que ens diuen. Fer-ho és indispensable perquè nens i nenes puguin construir un esquelet emocional sòlid. I convé que ho fem des del primer dia de vida, perquè el fet que els infants siguin menuts d’alçada no significa que siguin minipersones ni que tinguin minisentiments. Si no els ajudem a posar paraules per expressar què senten creixeran amb fragilitat afectiva.

Quan mirem i parlem als infants des del propi cor, arribem més fàcilment al seu i podem establir-hi una comunicació més afectiva i efectiva. Però molts adults estem una mica desentrenats. Sabem parlar de les nostres idees i experiències però no tant dels nostres sentiments. I sovint no deixem tampoc que els altres ens parlin gaire dels seus. L’any nou pot ser una bona ocasió per interessar-nos més per com se senten els nostres fills, per parlar-nos de cor a cor i dedicar un espai i un temps més amplis a la bellesa de sentir.