Transformació digital a l'escola. Com ha de ser?

El Pla d’Educació Digital 2020-2023 impulsat pel Govern en plena pandèmia suposa un compromís d’actualitzar progressivament les escoles a l’era digital després d’anys de falta d’inversió. L’acceleració del pla ha planificat l'equipació progressiva del sistema amb dispositius i connectivitat a 3r i 4t ESO, a la FP i al batxillerat i amb programes de formació en competència digital, elements indispensables per crear les bases de la incipient digitalització educativa. La digitalització accelerada ha exigit un sobreesforç per als centres i docents, que han sigut capaços de trobar solucions creatives i flexibles en un context molt advers i que ara es troben amb el repte d’avançar en aquest procés de transformació digital de l’educació. Però amb dispositius, connectivitat, orientacions i capacitacions bàsiques no n’hi ha prou per assegurar que la digitalització educativa serveix per millorar els aprenentatges i reduir les bretxes digitals.

Per això, la Fundació Bofill reclama al departament d'Educació que impulsi dissenys pedagògics que ajudin docents i centres a aplicar les tecnologies digitals amb metodologies actives i competencials per evitar que s’utilitzin per reproduir models transmissius. La Fundació alerta que Catalunya està immersa en un procés de transformació educativa i que la digitalització pot suposar una acceleració o un retrocés. Per això creuen que el compromís del nou Govern perquè l’escola no torni a ser com era abans de la pandèmia és una oportunitat per incloure en el Pla d’Educació Digital un ús pedagògic de les tecnologies per a un aprenentatge més competencial, que superi models transmissius i avanci en l’equitat educativa ja des de l’inici del curs que ve.

La recerca internacional mostra que l’aprenentatge híbrid és el model pedagògic de digitalització educativa que dona més bons resultats educatius i permet fer un salt significatiu en la reducció de les bretxes digitals i en l’impuls de l’aplicació de la tecnologia per millorar i actualitzar les pràctiques educatives. Té l’avantatge de combinar el millor de l’aprenentatge presencial (cohesió grupal, col·laboració, implicació) i la virtualitat i asincronia (treball reflexiu, treball dirigit i autonomia de l’alumne). D’altra banda, afavoreix l’ús de metodologies actives i l'experiència pràctica dels alumnes, amb una tutorització pròxima i intensiva per part dels docents que evita la desconnexió dels alumnes i n'augmenta la motivació, la implicació i l'interès.

En aquesta línia, la Fundació Bofill planteja 5 grans objectius i 15 mesures concretes perquè el Pla Digital de Catalunya asseguri la millora dels aprenentatges i la reducció de les bretxes digitals. Entre les mesures proposades hi ha:

1. Ampliar la connectivitat, dispositius i formacions als cursos no coberts pel pla, prioritzant els centres amb més vulnerabilitat. Cal començar pels alumnes de 1r i 2n d’ESO i de sisè de primària cap avall.
2. Tots els alumnes han de disposar en horari extraescolar d'un espai de referència, al centre o a l'entorn comunitari (biblioteques, centres cívics, espais comunitaris...), on rebre suport i acompanyament per poder per fer el treball no presencial. En col·laboració amb els ajuntaments, cal que els centres tinguin el mapa d’aquests recursos per orientar els alumnes i les seves famílies, especialment en els entorns més vulnerables.
3. Augmentar el nombre de docents-tutors als centres educatius per assegurar un tutor per cada 12-14 alumnes a primària i a secundària per així poder fer un acompanyament més intensiu i personalitzat dels alumnes i les seves famílies, tant presencialment com virtualment. La tutorització intensiva és imprescindible per seguir el ritme d’aprenentatge i evitar la desconnexió de l’alumnat.
4. Els Centres de Recursos Pedagògics han d’intensificar l’acompanyament als centres educatius ampliant la plantilla o les hores de dedicació dels assessors digitals de proximitat previstos en el Pla Digital de Catalunya perquè puguin assessorar, acompanyar i donar un suport regular i estable a cada centre en el desenvolupament de la seva estratègia digital.
5. Crear figures de mentors digitals dins els Centres de Recursos Pedagògics d’acompanyament psicopedagògic al professorat i generar espais de formació i comunicació sobre aspectes de benestar, seguretat i autonomia digital (hàbits saludables, relació amb els dispositius i dieta digital, desconnexió digital, ús responsable, ciberassetjament, consum de continguts apropiats, xarxes socials, sentit crític i veracitat, etc.).
6. El departament d'Educació ha de proveir els centres de models d’avaluació formativa i continuada, incloent-hi mecanismes avaluadors en entorns híbrids (rúbriques, carpetes d’aprenentatge) que permetin als docents dissenyar i planificar el procés avaluador dels seus alumnes segons una combinació més variada d’informacions (presencial i virtual).

Aquestes propostes surten de l’informe Educació híbrida. Com impulsar la transformació digital de l’escola, elaborat per Miquel Àngel Prats i Elena Sintes i amb les aportacions de deu experts en digitalització educativa.