Els nous usos de l'agenda escolar

BarcelonaQuan comencen el curs, els infants de primer de primària de l’escola Turó del Cargol de Barcelona s’han de familiaritzar amb una novetat, l’agenda escolar, que va i torna cada dia del centre a casa a les seves motxilles. És, a més, una agenda especial, que elaboren conjuntament vuit escoles del districte de Gràcia. Cada any, entre totes escullen un tema que cadascuna treballa internament. D’aquesta feina n’acaben sortint uns textos i dibuixos, fets per alumnes, que es reparteixen pels diferents mesos i setmanes de l’agenda i que, per tant, després poden veure els infants de tots els centres implicats.

La direcció del Turó del Cargol està convençuda que l’agenda és una eina “molt útil” que serveix per a diferents objectius, per exemple, perquè els alumnes s’organitzin o per a la comunicació dels docents amb les famílies. No obstant això, Mireia Campos, al capdavant del centre, admet que hi ha missatges, especialment els negatius, que prefereixen comunicar per altres vies.

És un exemple del que ha passat en moltes escoles en els últims anys. Joan Gamero, pedagog i coordinador del Grup de Recerca de Mediació del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, explica que avui dia les agendes no s’utilitzen de la mateixa manera que fa vuit o deu anys. “L’ús punitiu ha quedat descartat i es considera, cada cop més, una eina pedagògica”, afirma. És a dir, els docents ja no la fan servir per transmetre als pares comentaris negatius sobre els alumnes. Això es fa, si cal, a través de correus electrònics i altres aplicacions de comunicació escola-família. L’agenda, en canvi, es treballa com una eina que pot aportar als infants capacitat d’organització i planificació, perseverança, rutines, hàbits, responsabilitat.

Ara bé, segons Gamero, l’agenda no és bona o dolenta per si mateixa, sinó que tot depèn de com s’utilitza. En aquest sentit, aconsella que, per part del docent, es busqui algun moment al llarg de la jornada escolar per “treballar” l’agenda i fer-ho de manera conjunta amb tota la classe. “Va molt bé que els infants es responsabilitzin i hi anotin coses”, una pràctica que en els primers anys requereix un seguiment per part del mestre o mestra. També aposta per l’ús de missatges en positiu cap als alumnes. En el mateix sentit, Ana Maria Ávila, pedagoga i responsable del Centre Gavina de Pedagogia, Mediació i Psicologia, considera que l’agenda és “una eina i no un fi en si mateixa” i que, al principi de tenir-la, és molt important l’acompanyament del docent i de la família. “És un camí que han de recórrer ells. A l’inici, de la mà, amb supervisió, i cada cop de manera més autònoma”, assegura.

Pel que fa a les famílies, Gamero també entén que han de reservar un espai per revisar i fer seguiment de l’agenda dels seus fills. D’aquesta manera, poden fer també un millor acompanyament.

Si no hi ha deures, cal agenda?

També hi ha centres que, per la seva orientació, opten per no fer servir agenda. És el cas de l’escola Patronat Domènech, també de Barcelona. No la utilitzen com a mitjà de comunicació amb les famílies ni tampoc per posar tasques perquè la seva metodologia no inclou deures escolars. Com a alternativa, per ajudar que la canalla pugui planificar el que es farà durant el mes, cada tutora dona als seus alumnes un full amb el calendari mensual on apunten aniversaris, sortides, tallers, activitats a l’aula, festes locals i d’escola. Es fa sempre a principis de mes.

En canvi, la psicopedagoga i responsable del Centre Quorum Astrid Rinaldi creu que l’ús de l’agenda és una eina positiva per als infants “independentment del projecte educatiu del centre”. “Encara que no posin deures avaluables, poden tenir agenda per planificar les activitats, per al calendari i per als encàrrecs, més que per a les tasques”, diu.

Infants amb més necessitats

Segons Rinaldi, en el cas dels infants amb dificultats d’aprenentatge, l’agenda escolar té un valor afegit com a recordatori visual i recorda que tot el que és visual ajuda molt més a processar la informació. Una agenda amb missatges breus i entenedors, amb paraules claus, ajuda molt els alumnes amb necessitats educatives especials a anar més tranquils. “Noten que tenen un suport i això els dona seguretat”, diu. Afegeix que també serveix per no deixar les feines per a l’últim moment. Sovint les escoles posen tasques setmanals i sempre és recomanable anar treballant de manera progressiva, per fraccionar la feina i per si hi ha imprevistos. Això serveix per a tots els infants, però en el cas dels que tenen dificultats d’aprenentatge resulta essencial. “Són recordatoris, rutines positives i els acaba aportant seguretat i autoestima”.

Del mateix parer és Ana María Ávila. La pedagoga recalca la importància de les funcions executives, una de les quals és la capacitat de planificar, d’establir passes a realitzar per aconseguir objectius. “Els alumnes amb necessitats educatives especials sovint tenen dificultats per organitzar i planificar. També els costa tenir rutines, però és el que després els va millor perquè, segons diu, la falta de control implica ansietat.

En funció de l’edat

Hi ha alguns centres educatius que utilitzen alguna eina de planificació des d’infantil, però no acostumen a ser agendes. En aquesta etapa, algunes escoles opten per anotar missatges per als pares en una llibreta, que aconsellen revisar amb els seus fills. També n’hi ha d'altres que a infantil introdueixen la planificació i l’organització a través de calendaris on els alumnes posen les festes, els aniversaris o les sortides.

En la majoria de les escoles, l’agenda s’introdueix en el primer cicle de primària, tot i que hi ha alguns centres que comencen a utilitzar-la més tard, quan s’acosta el canvi d’etapa cap a l’ESO, on és d’ús encara més habitual. Per a molts, el cicle inicial és una presa de contacte amb l’eina. Els alumnes tenen les primeres experiències i van agafant l’hàbit de treballar amb aquest element. Més enllà d’això, en aquesta etapa l’ús de l’agenda també pot ajudar en la pràctica de l’escriptura. Això destaca Jordi Puche, mestre i membre de l’equip coordinador de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Segons Puche, fer anotacions a l’agenda permet als infants d’aquesta edat practicar la cal·ligrafia i l’estructura del missatge. “Tenen models i van adquirint estructures”, comenta.

Al cicle mitjà, quan els infants tenen vuit o més anys, és el moment de fer més èmfasi en l’agenda, segons la majoria dels experts. És quan els docents han d’incidir molt en la utilització de l’agenda i sobretot en com es fa servir. Que els infants comencin a treballar amb l’agenda la seva capacitat d’organització, de planificació i constància perquè al cicle superior, als cursos de cinquè i sisè, l’ús d’aquesta eina estigui més consolidat. “A secundària l’haurien de fer servir més ells”, comenta Astrid Rinaldi. A ESO i batxillerat hi ha més centres que fan servir eines digitals i els infants ja les poden utilitzar. En molts casos, són aquestes noves eines digitals les que fan la funció de calendari amb les dates d’entrega de tasques o dels exàmens. Ara bé, Rinaldi destaca que l’agenda en paper permet la personalització. És a dir, els alumnes poden fer recordatoris més personals, poden fer-la servir per fixar la seva planificació i organització personal o establir una priorització de tasques que els resulta més útil.

Més enllà d’aquest element de personalització, Jordi Puche veu un altre avantatge a les agendes en paper. Segons diu, amb aquestes els infants han de manipular els fulls, passar-los endavant i endarrere, i aquesta manipulació els fa entendre una idea del temps que les eines digitals no els aporten. En definitiva, segons el pedagog Joan Gamero, les eines digitals poden ser útils i fins i tot més àgils en aquestes edats pels calendaris o per a les notes a les famílies. Però remarca que acaben perdent la funció educativa que tenen les agendes en paper per als alumnes.