Quan la Rumba entra a les aules

L’Escola Pia de Salt introdueix una gossa com a eina pedagògica per als alumnes amb necessitats especials

Quan la Rumba  entra a les aules
Josep Pastells
14/01/2017
3 min

“Ens acompanyes, Adam?” En sentir la pregunta de la mestra, l’interpel·lat, un nen marroquí de P5, s’aixeca com empès per un ressort i corre a acaronar la Rumba, una gossa Labrador negra que des d’aquest curs s’ha convertit en companya d’aprenentatge dels alumnes de l’Escola Pia de Salt. Un minut després, l’Adam ja és en una altra aula amb un somriure d’orella a orella. Assegut en un matalàs al costat de la mestra -Laia Morató- i de la Rumba, segueix amb atenció unes explicacions que, més enllà del contingut pedagògic, insisteixen en la necessitat que parli a poc a poc, que vocalitzi bé i estigui tranquil. “Què és això?”, li pregunta la mestra. “Una pinta”, respon ell. “Molt bé. Pentina la Rumba, va”. I després exclama ella: “Que maca que l’estàs deixant, Adam!” I encara li demana que doni menjar a la gossa, li explica un conte en què apareixen ànecs, ocells i gallines i n’hi fa llegir fragments. La Rumba no es mou del costat de l’Adam, que sovint li fa moixaines. “Continua, la Rumba està impacient perquè li acabis d’explicar el conte”, diu la mestra. Molt pendent de la gossa, l’Adam parla d’un pagès, d’un arbre, d’abelles que van a les flors i d’una gallina a la qual li fugen els pollets.

Al cap d’una estona juguen amb la Rumba. Ell li dona una sèrie d’objectes -una pilota, un raspall...- que ella ha d’introduir en anelles del mateix color. Tot seguit, sempre amb l’ajut de la gossa, repassen les parts del cos. La panxa, les potes, la boca, els ulls, el nas... L’Adam, gens acostumat a la presència d’un fotògraf i un redactor, de tant en tant mira de reüll els periodistes, però gairebé mai aparta els ulls de la Rumba, amb la qual treballa un cop a la setmana en sessions d’uns trenta-cinc minuts. “Estar amb la Rumba el relaxa molt -destaca Morató-. Volem que l’Adam estigui una mica més estable emocionalment i que tingui més tolerància a la frustració”.

ELEMENT MOTIVADOR

L’Adam és un dels deu alumnes amb necessitats educatives especials que participen en el Projecte Rumba, una iniciativa pionera que pretén optimitzar el procés d’aprenentatge a través d’un programa d’activitats amb la participació de la gossa com a element motivador. “Volem potenciar les capacitats dels alumnes. De moment estem molt satisfets amb la seva resposta”, afirma Carles Ruiz, director de l’Escola Pia de Salt. “Tenim molts nanos que són candidats a anar amb la Rumba. Al marge de situacions de tipus emocional i de diagnòstics cognitius una mica precaris, poc maduratius, hi ha casos d’espectre autista, de síndrome de Down i de trastorn de dèficit d’atenció”, explica Ruiz. Una comissió d’atenció a la diversitat i una psicòloga determinen qui treballa amb la Rumba i, juntament amb els tutors, marquen uns quants objectius a la Laia Morató. “En una segona fase, el projecte s’estendrà a altres nens i nenes”, avança el director.

A més de fomentar el contacte amb animals (al col·legi també hi ha gallines, un gall i conills porquins), els responsables del centre pretenen potenciar el paper de la Rumba, que té la capacitat d’engrescar els alumnes. “Els que treballen amb la gossa tenen més ganes de fer coses. I la resta també veuen que la Rumba és una mestra més, que els ajuda i els ensenya”, comenta Ruiz.

La Rumba realitza sessions individuals, però també col·labora en activitats concretes que puguin beneficiar tota la classe. De vegades, si es tracta de casos similars, treballa amb parelles o amb grups reduïts. L’Escola Pia de Salt, que va ser creada el 2012, acull actualment 73 alumnes de fins a segon de primària.

Més autoestima i motivació

El Projecte Rumba neix de les inquietuds del claustre de mestres de l’Escola Pia de Salt sobre el tractament de les necessitats educatives. A més de facilitar el procés d’aprenentatge i augmentar l’autoestima dels alumnes, es pretén fomentar la inclusió social a través del respecte i la tolerància cap als éssers vius. “Volem millorar la motivació davant els aprenentatges que promoguin un millor desenvolupament de l’infant en tots els aspectes socials, afectius i cognitius”, resumeix el director del centre.

stats