Criatures 16/02/2019

Quin és el secret d’un bon mestre per deixar empremta?

Els mestres són fonamentals en l’educació d’un infant. Però sabem quins són els trets principals que en valorarà un alumne? Quines competències professionals (i personals) han de tenir per ser reconeguts pels seus alumnes?

Laura Pinyol
6 min
Mestres. Competències bàsiques Quin és el secret d’un bon mestre per deixar empremta?  Què esperen els alumnes dels seus mestres?

“Qualsevol centre escolar està pensat per acollir-hi els nouvinguts. L’acollida uneix l’escola amb una altra institució central en les nostres vides: la família”. Així definien el paper de l’escola Jaume Cela, mestre i col·laborador habitual d’aquest diari, i Joan Domènech, mestre i director de l’Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona, en l’article publicat a la 'Revista Catalana de Pedagogia' l’any 2015. Amb el títol “Quines competències professionals ha de tenir un mestre avui?”, els autors també afirmaven que “cada alumne s’ha de convertir en un esdeveniment, i un esdeveniment s’inscriu en el temps, marca un abans i un després de la seva existència”. I encara afegien que l’escola “ha de mostrar el món i ha d’acompanyar l’alumnat en el seu procés de descobriment”.

Si l’escola ha de mostrar el món, “no podem deixar-nos cap experiència humana al tinter”, asseguren. A més, estableixen un altre element imprescindible de l’acció educativa, “la capacitat d’escoltar, una escolta clarivident”: “Per exercir aquesta escolta, els mestres hem d’aprendre a callar”. Perquè l’alumnat pugui parlar i perquè les necessitats dels infants arribin de manera clara.

POSAR-SE UN MIRALL AL DAVANT

L’escola preveu que tots els alumnes es formin amb uns aprenentatges bàsics, “una caixa d’eines que permeti viure i conviure en la societat”. Han de ser instruments i habilitats comunes com ara la resolució de problemes, saber conviure i cooperar, tenir iniciativa i autonomia personal per saber-se adaptar a les complexitats del món actual. En aquest plantejament, no són només importants els coneixements curriculars, sinó també les habilitats no cognitives: autocontrol, seguretat, empatia, capacitats de superar problemes o persistència. Si els alumnes han d’assolir aquests aprenentatges bàsics, la professió de mestre també ha de seguir un “procés d’aprenentatge continu que no té gaires diferències amb el que ha d’assolir l’alumnat”.

Jaume Cela i Joan Domènech mantenen: “Les nostres competències han de ser un reflex d’aquelles que volem transmetre perquè si no ens apassionem per aprendre, no transmetrem passió”.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

Anna Carpena, mare, àvia i mestra, és i ha sigut formadora de professorat des de fa més de vint anys. Avui, ja jubilada, persisteix en aquesta feina: “Ser mestra és la meva vida, forma part del meu ADN i no puc deixar l’educació perquè és la meva vocació, i el meu compromís hi era abans i hi serà sempre”. Va ser una de les fundadores de La Roda l’any 1978 i també va treballar a la Font de l’Alba, a Terrassa. És l’autora del llibre' L’educació de l’empatia és possible', editat per Eumo Editorial. Especialitzada en el desenvolupament de la intel·ligència emocional, Carpena considera que “ser capaç d’escoltar, comprendre, transmetre escalf humà i construir una relació és el que significa més per a un alumne”.

“La neurociència explica que aprendre amb gaudi, satisfacció i benestar té més recorregut que si s’aprèn per obediència”. Per això Carpena ha dedicat una part de la seva vida a difondre com l’educació emocional ha d’entrar a l’escola, “no per canviar-ne la funció, que és ensenyar, però sí la manera d’ensenyar”. Una manera cada vegada més allunyada de la idea obsoleta segons la qual el mestre és qui envia el coneixement, el comprova i l’avalua, “malgrat que continuï sent el sistema de moltes escoles”.

Mestres. Competències bàsiques

Jaume Cela i Joan Domènech asseguren que els mestres han de tenir la competència bàsica de viure la seva professió des de la passió, l’emoció i el compromís. De la mateixa manera que l’alumnat ha de viure el seu procés educatiu des de la passió, l’emoció i el compromís. Unes competències que impliquen:

  • Tenir una cultura àmplia i elements que li permetin saber i comprendre el món on viu.
  • Saber relacionar coneixements diversos. Això vol dir llegir, tenir curiositat per tot el que fa referència a la ciència, la història, el món on vivim i els problemes de la humanitat. El mestre ha de ser una persona atenta al món i compromesa per millorar-lo. Saber construir aprenentatges. Això vol dir conversar, reflexionar, dialogar, negociar i equilibrar. Conèixer-se a si mateix.
  • Tenir un coneixement ampli de les potencialitats, les debilitats i les mancances. Només així podem establir un camí per desaprendre i tornar a aprendre el que necessitem.
  • Saber treballar en equip, pel que suposa de canviar, contrastar, consensuar i diferir. I també seleccionar, triar -amb el risc assumit d’equivocar-se- el que pot ser clau en un itinerari educatiu determinat. Això vol dir cooperar en el marc d’una institució escolar, per crear cultura de centre, per construir contextos de transformació, de millora i de canvi. Cela Ollé, J., Domènech Francesch, J. (2016).

“Quines competències professionals ha de tenir un mestre avui?” Revista Catalana de Pedagogia, 9, 62-72.

Però, què és l’educació emocional? Tal com explica Carpena, és el “desenvolupament de la intel·ligència emocional”, la que correspon a la pròpia de l’autoconeixement i autoregulació de la identitat i els pensaments i les emocions i la conducta, que “sovint és l’únic que es té en compte, però no tota la resta: no es poden fer sermons perquè la conducta canviï sense incidir en la resta”. Per a la mestra Anna Carpena, les emocions són “organístiques” i per això cal tenir una mirada sobre el tot.

L’educació emocional també preveu la intel·ligència social: “Jo em conec, em regulo, em comprenc i estic en disposició de conèixer l’altre i poder-m’hi relacionar sense conflicte, sense que s’imposi o es doblegui”.

Per tot això, Carpena reivindica el paper del mestre com “a model”. Relacionat amb la idea que defensen també Cela i Domènech, de fer de miralls, Carpena recorre a la idea de Sòcrates -a qui s’atribueix aquesta reflexió- segons la qual “l’educació, perquè sigui significativa tant per a l’educat com per a l’educador, s’ha de basar en l’amor” o, per dir-ho d’una altra manera, “en l’estima”.

MESTRES EMPÀTICS

“Desitjar aprendre”, aquest és el paradigma que ha de ser capaç de crear el professorat perquè “l’alumnat tingui desig i senti felicitat en els processos d’aprenentatge”. Segons això, és fonamental que mestres i professors puguin atendre la pregunta: “Soc una persona empàtica?” Perquè si un mestre no és empàtic, “tampoc ho serà amb les criatures”.

Amb tot aquest bagatge, Carpena és del parer que l’educació emocional ha de ser una “mirada humanística” sobre el conjunt de l’educació que inclogui un plantejament “transversal”. En qualsevol escola que ho tingui en la seva base educativa, en resultarà “un tret d’identitat”. És cert que ja hi ha moltes escoles que s’encaminen cap aquí, però també cal tenir present que les poques escoles on encara apliquen metodologies antigues “pròpies del segle XIX” -basades en la memorització, la conducta, la repetició, la disciplina-“són plenes de nens”.

LES DADES HO CONFIRMEN

És prou clar perquè la capacitat de motivar, ensenyar a aprendre a aprendre i l’empatia són trets diferencials i de profunditat en l’experiència entre alumnes i professors. Precisament, l’EF Education First, l’organització educativa privada més gran del món, fundada l’any 1964, amb més de 46.000 professionals i presència en 116 països de tot el món, va fer l’any passat enquestes per recollir l’experiència dels alumnes. A l’estat espanyol hi van participar 52 escoles. Dels resultats es desprenia que, precisament, motivació i empatia eren els trets diferencials més ben valorats.

Així doncs, el secret d’un bon mestre està en un gran acte de generositat compartida, d’anada i de tornada. Educar i estimar per construir persones crítiques, autònomes i felices.

Què esperen els alumnes dels seus mestres?

Una educadora, Angela Maiers, va preguntar durant dècades als seus alumnes què era per a ells un bon mestre, en quins moments s’havien sentit més realitzats i de quina manera els adults (mestres, pares i altres persones) els havien ajudat a fer possible el seu èxit. Va fer una llista de les 12 coses que volien i valoraven dels seus mestres:

  1. Em saluden sempre.
  2. Em somriuen quan em miren.
  3. Em donen la seva atenció. Si em cal, parlen amb mi en privat.
  4. M’ajuden a somiar en coses que no soc capaç de fer encara i no només en les coses que he de fer ara.
  5. M’assignen tasques que em marquen reptes, però em donen pistes sobre la manera de fer-les.
  6. Em pregunten com em va la vida. Els importa.
  7. Em deixen temps per pensar, per reflexionar, per jugar.
  8. Em confien feines de responsabilitat.
  9. Em deixen indicacions individuals, encara que sigui una ràpida anotació perquè sàpiga si tot és correcte.
  10. Em deixen fer preguntes, perquè pugui demostrar que tinc noves perspectives i curiositat per aprendre més.
  11. Fan que em mantingui ansiós per continuar aprenent.
  12. Confien en mi, em donen oportunitats per demostrar el meu compromís per fer les coses millor.
stats