Criatures  /  Escola 13/04/2019

Quan els portem a l'escoleta?

Alguns pares i mares ho fan per necessitat. Altres, per voluntat pròpia. Altres prefereixen saltar-se aquest pas. Sigui com sigui, la decisió de triar escola bressol per als fills, quan arriba, neguiteja molts progenitors. Com podem fer una bona tria?

Raquel Font
5 min
Si van a l’escoleta, emmalalteixen més? QUAN els portem A L’ESCOLeta? Pautes que us poden ajudar a fer la tria

La Georgina té tres fills de 10, 7 i 4 anys. Tots tres han anat a l’escola bressol però amb cadascun ha tingut una vivència diferent. Amb la primera filla, després de la baixa maternal, la Georgina va agafar una excedència a la feina per poder estar amb ella almenys fins que tingués un any. Amb la segona, com que en aquells moments feia teletreball, va pensar que podria combinar la feina de vuit hores des de casa amb la cura de la nena i es va reincorporar al lloc de treball quan la petita tenia cinc mesos. La Georgina reconeix que no va ser una bona idea, perquè la situació acabava generant més estrès a ella i a la seva filla, ja que ni podia concentrar-se prou per treballar ni, tot estar present, no podia atendre la nena com hauria volgut. Al cap d’uns mesos, doncs, va decidir portar la nena a l’escola bressol almenys tres hores al dia, per poder compaginar feina i cura de la criatura sense tant d’estrès. Amb el tercer fill s’hi va dedicar plenament fins als 18 mesos. Després ja el va dur a l’escola bressol, però es va trobar un canvi important: havien flexibilitzat molt els horaris i permetien als pares estar més presents a les aules per acompanyar els fills, sobretot al principi.

A PARTIR DE L’ANY

La de la Georgina és una realitat possible, però cada casa és un món i pares i mares han d’afrontar la seva com millor poden i saben, atenent a les seves circumstàncies familiars i laborals. Tenint present això, si ens plantegem quina és la millor edat perquè els infants vagin a l’escola bressol, Marta Reinoso, doctora en psicologia i professora del màster de psicologia infantil de la UOC, afirma que “no hi ha una única resposta adequada i s’ha de buscar el millor encaix familiar, sempre posant al centre les necessitats dels nens”.

Pautes que us poden ajudar a fer la tria

Cal tenir molt en compte que no totes les escoles bressol són iguals. La directora de l’escola bressol municipal Mas Balmanya de Sant Feliu de Guíxols, M. Àngels Domènech, recomana a les famílies que es mirin bé les escoles bressol, que siguin de qualitat. Escoles que vetllin pel benestar de l’infant, que estiguin adequades a les seves necessitats perquè puguin explorar i experimentar, que fomentin la seva autonomia i li donin temps per fer les coses. Domènech es refereix a aspectes com el joc lliure, el respecte a les individualitats perquè cada infant pugui trobar el que necessita i el que l’interessa. Les coses han d’estar a l’abast dels infants. No es tracta d’ensenyar-los a cordar-se i descordar-se sinó que puguin escollir què fer i tinguin temps per fer-ho. I remarca que “el vincle amb els pares el tenen igualment, no el perden pas”; al contrari, l’amplien amb l’educadora de referència i amb els companys.

Segons la professora de la UOC Marta Reinoso, també és important fixar-se en elements com la ràtio d’alumnes per aula. I és que si el que els cal és un acompanyament molt proper, convé que les aules tinguin el mínim de nens possible. Un altre element important és el nombre d’hores que passa l’infant a l’escoleta. “Quan un bebè surt del nucli familiar i va a l’escola bressol amb quatre mesos, per a ell és un trencament”, assegura. En la mesura que es respecten les seves necessitats, els nens van aprenent a autoregular-se a poc a poc; en canvi, si com a adults forcem i marquem els ritmes, l’infant està sotmès a un estrès. En aquest sentit, Sílvia Blanch, professora del grau d’educació infantil de la UAB, confirma que “cada vegada les escoles bressol han anat flexibilitzant més la qüestió de les entrades i sortides, i això facilita la participació de la família i respectar més les necessitats de l’infant”. A Mas Balmanya, diu la directora, hi ha famílies que fins i tot porten l’infant una setmana al matí i una altra a la tarda perquè els pares treballen per torns, i així la resta del temps poden estar amb el seu fill. I conclou: “Hem de ser flexibles i donar resposta a les necessitats socials.”

Pepe Serrano, que és vocal de la junta directiva de la Societat Catalana de Pediatria, també és del parer que depèn de la realitat de cada família, però si els pares poden tenir cura de la criatura és molt recomanable que es quedi amb la família: “El principal element a tenir en compte és que on la canalla està millor és amb la família” perquè els infants, quan són petits, el que necessiten és afecte, i qui els hi dona millor és l’entorn familiar, els seus pares i, especialment, la mare. De fet, l’opinió generalitzada del col·lectiu de pediatres és que, fins als 2 o 3 anys, amb qui els nens estan millor és amb la família. Però no sempre pot ser.

“Quan naixem -explica Reinoso- tenim la necessitat de vincular-nos a una figura de referència que ens dona protecció, acompanyament, seguretat i un entorn càlid que fa que es vagin construint uns mínims esquemes de regulació, cosa que permet que l’infant es vagi obrint cap al món exterior a poc a poc”. Aquesta figura primer solen ser la mare i el pare, però si no pot ser cap dels dos també es pot comptar amb els avis, preferiblement.

Per a Sílvia Blanch, doctora en psicologia i professora del grau d’educació infantil de la UAB, “és important que el vincle amb els pares es pugui crear durant el primer any de manera tranquil·la” i explica que hi ha alguns estudis que mostren com els infants menors de dos anys que van a l’escola bressol tenen un índex superior de cortisol, que és l’hormona de l’estrès -“tot i que els estudis no són concloents”, precisa-. Ara bé, remarca que una cosa és l’ideal i l’altra és el que és possible: “No es tracta que ningú se senti culpable per no poder quedar-se amb el seu fill a casa”.

El David i la Maria són pares de dos fills que ara tenen 10 i 12 anys. Es van plantejar portar-los a l’escola bressol cap als dos anys, però no s’hi van sentir còmodes i es van fer enrere. Fins fa relativament poc tots dos han estat treballant mitja jornada per poder compaginar la cura dels fills amb la vida laboral, tot i que reconeixen que els ho ha facilitat el fet que tots dos són mestres funcionaris i econòmicament també s’ho podien permetre.

Marta Reinoso explica que s’ha de tenir en compte quina és la realitat de cada família, quines possibilitats té. Hi ha pares que es poden plantejar una excedència per tenir cura del nen, però n’hi ha que, per exemple, econòmicament no s’ho poden permetre. El que dèiem: cada casa és un món, així que fora culpes.

Si van a l’escoleta, emmalalteixen més?

Des del punt de vista mèdic, apunta el doctor Pepe Serrano, s’ha de tenir en compte que a l’escola bressol els nens agafen més infeccions que quan són a casa, perquè estan en contacte amb altres nens que estan en contacte amb altres nuclis familiars i les infeccions afloren amb més facilitat. De fet, assegura, “un nen que va a la llar d’infants, en relació a algunes malalties, té el doble de possibilitats de posar-se malalt que un que no hi va”. No és el mateix un nen que està malalt quan és més petit o quan ja té tres anys i pot explicar què li passa, on li fa mal. Ara bé, no cal alarmar-se, perquè “el fet de patir aquestes malalties no té conseqüències sper a la salut del nen”. Això sí, Serrano desmenteix categòricament allò que diuen que com més aviat passin determinades malalties, millor. I també relativitza la qüestió de la millor socialització dels infants que van a l’escola bressol. Assegura que també es poden socialitzar en espais familiars, ludoteques o fins i tot als parcs.

stats