Criatures 26/05/2018

“Què t’ha emocionat avui?”

El nou ‘atelier’ de la Farga Infantil provoca la creació artística dels infants a partir de propostes obertes i l’accés a nombrosos materials i tècniques

Gemma Castanyer
6 min
“Què t’ha emocionat avui?” Què és la filosofia  de Reggio Emilia? L’art a l’escola, sí o sí

Un racó de pintura, un de dibuix, un de construccions, un de projeccions de llum, un de fang, un de circuits, un de sorra, un amb figures d’animals salvatges i un d’equilibris, entre d’altres. Aquest espai, gran, versàtil i molt ric en materials, és el nou atelier, i que utilitzen infants de P2 fins a P5, entre els 2 i els 5 anys. El nou atelier, ubicat en uns antics magatzems de l’edifici, s’ha convertit en la nineta dels ulls de l’escola, aquella il·lusió que va néixer fa deu anys i que avui porten a terme amb un objectiu molt clar: acompanyar el desenvolupament dels infants a través d’una mirada renovada de la creació artística.

Quan els més petits baixen a l’ atelier saben que aniran a jugar, a jugar amb allò que més els agradi i els faci sentir més còmodes. Allà els esperarà la Raquel Arévalo, l’ atelierista de l’escola i pintora de professió, que els donarà poques indicacions però molt clares. En començar la sessió segurament proposarà una idea com ara “Què us ha emocionat avui? La sortida del sol? El petó del vostre germà?”, i a partir d’aquí convidarà els infants a reproduir amb el material que vulguin allò que els hagi emocionat. “És a partir de provocacions que mostrem a l’inici de la sessió, o del material mateix que veuen exposat, que els infants comencen a crear. Però no s’hi val a dir «faré el meu papa», sinó «faré el meu papa somrient». Aquí apareix aquesta reflexió que busquem i que ens interessa. Que allò que facin ho facin amb pensament, expressió i destresa”, explica Arévalo. Igual com les sessions tenen un inici, també tenen un final, i aquí és quan la Raquel aprofita perquè tres o quatre alumnes expliquin el que han fet: “A l’ atelier descobrim infants que en altres àmbits estan molt frenats però que quan baixen aquí brillen, i això repercuteix després a l’aula, on modifiquen el seu rol anterior. Per això quan acabem la sessió acostumem a fer explicar la peça a aquells alumnes que sabem que aquest moment els significarà una injecció d’autoestima molt important”, afegeix.

EL TERCER MESTRE

Una de les particularitats de l’ atelier és la quantitat de materials que els infants tenen a disposició, de petxines de platja fins a petits cargols, passant per sorra fina, tubs de cartró o filferro. Molts són materials reciclats o recopilats gràcies a crides a les famílies, de mides i textures molt diverses, presentats en forma de racons tal com les mestres van veure que es fa a les escoles d’infantil de Reggio Emilia, ciutat del nord d’Itàlia, en un viatge organitzat per a conèixer de prop la metodologia: “A Reggio Emilia els materials són el tercer mestre; allà es respira l’art per tot arreu”, explica Carme Arrufat, coordinadora d’activitats docents de l’escola. “Aquell viatge ens va descobrir l’autonomia que els infants guanyaven alhora de circular lliurement pels espais i també la importància de la presentació i del respecte que els nens i nenes, per petits que fossin, tenien pel material. Fos vidre, fos fang, fos el que fos, els ho respectaven. Per què no provar-ho nosaltres?”, explica.

Segons Beatriz Ituero, especialista en la filosofia Reggio Emilia, la presentació dels materials, la bellesa i l’estètica de l’espai són fonamentals en el procés creatiu dels més petits perquè es considera un dret. “A vegades tenim la percepció que a l’escola infantil tot s’hi val. I no. L’atenció i estudi sobre quins materials presentem i com són presentats perquè generin provocació permeten que els nens facin les seves pròpies hipòtesis i els seus processos d’investigació a través de la bellesa i l’estètica”, explica. I en aquests processos la mirada de l’adult també és fonamental: “Aquí es busquen processos interns de l’infant cap enfora, i no a l’inrevés, com s’ha fet tota la vida. Es confia en l’infant i en les seves capacitats i se’ls dona projecció. I quan aconseguim arribar a un nen d’aquesta manera, sense imposar-li una manera de fer i treballar, el que pot arribar a fer és increïble”, explica.

NO TOT S’HI VAL

L’emoció és imprescindible en el procés creatiu, i aquest és l’objectiu final dels tallers de l’ atelierde La Farga Infantil: que els infants expliquin alguna cosa a partir del domini de les tècniques -que van aprenent- i els materials. “No tot s’hi val”, explica Raquel Arévalo. “Els pares, amb bona voluntat, acostumen a aplaudir qualsevol creació dels seus fills, sobretot si són petits, però nosaltres sabem si aquell nen ha tret el millor d’ell mateix o no durant el procés. S’ha d’exigir segons les possibilitats de cadascú i cal ser coherent”, explica. En aquest sentit la Raquel acostuma a interpel·lar els infants amb frases de l’estil: “Crec que el que vols explicar no acaba de quedar clar, gira-ho, a veure si s’entén millor”, o “Això no està acabat, segur que pots dedicar-hi una estona més”. I és que procés i resultat acostumen a anar molt vinculats perquè, segons les dues mestres, quan hi ha un bon procés hi acaba havent un bon resultat: “Si un infant s’imbueix d’allò que està fent, flueix en la manera de treballar, prova, experimenta i ho intenta, ja en tenim prou. El resultat et pot agradar més o menys, però ell ja ha fet el seu procés intern, que és el que busquem”, diu Arévalo.

L’art a l’escola, sí o sí

L’escola Montserrat Solà de Mataró respira art. Els més petits tenen un espai amb materials diversos i rics per poder crear lliurement. A primària arriben els projectes interdisciplinars, connectats sovint des d’un vessant artístic, i per als més grans s’aposta per projectes audiovisuals com el de cinema d’animació que fan a sisè. “Es treballa amb artistes vinculats a l’escola o no, amb institucions, com el MACBA, que ens fan propostes, i amb els propis projectes identitaris. Quan sortim de l’escola o anem a museus sovint se’ns confirma que en qüestió d’observar, analitzar, reflexionar, treballar en equip, etc... els nostres alumnes estan molt preparats. I ens solen preguntar i vosaltres d’on veniu?”, explica Susana Bacardí, especialista de visual i plàstica del centre.

Carme Bertomeu, mestra i professora d’educació artística de Blanquerna - Universitat Ramon Llull afegeix que la figura de l’ atelierista per arribar a la construcció de coneixement que pretén Reggio Emilia: “La idea que en l’art l’infant fa el que vol sense cap tipus de consigna és errònia: l’infant ha d’observar, investigar, imaginar, experimentar i expressar allò que ha descobert mitjançant els materials i tècniques plàstiques”. A Reggio Emilia, segons Bertomeu, s’entén l’art com un aprenentatge, una forma de coneixement, i per tant abans de posar-se a treballar cal: 1) Una intenció, una voluntat comunicativa, sigui quina sigui; i 2) Un domini dels diferents materials i tècniques per aconseguir acomplir millor la voluntat comunicativa.

DE L’ATELIER A LES AULES

Organitzar les aules segons propostes diverses, exposar les creacions dels alumnes i evitar les clàssiques manualitats dirigides pel mestre són alguns dels reptes que La Farga Infantil planteja ara a les aules del centre. “Ens agradaria que la filosofia de l’ atelier Aquest ha estat un camp de proves que ens servirà per replantejar el paper del mestre i anar-li prenent protagonisme en favor dels infants”.

El nou atelier de La Farga també ha servit com a eix de reflexió sobre les oportunitats, els reptes i les dificultats que genera crear un taller artístic escolar. La jornada Art i pedagogia celebrada a l’abril va voler compartir l’experiència entre més d’un centenar de mestres d’infantil i primària vinguts d’escoles d’arreu amb ganes d’iniciar un projecte d’ atelier als seus centres. La varietat i distribució dels materials, fugir de les receptes estereotipades, deixar circular lliurement els infants i fer-los parlar a través de l’art amb propostes obertes van ser alguns dels punts que els mestres van destacar de la trobada. “Ens passa sovint que ens enlluernem amb els espais dels altres i trobem inconvenients per aplicar-hi canvis, i en el fons voler és poder”, apunta Rosa Argilés, de l’escola Airina de Terrassa. “En l’art, cap, cor i cos van junts quan es tracta de treballar. Els aprenentatges han de passar per aquí”, expliquen des de La Vinyala, a Sant Vicenç dels Horts, on el nou atelier tindrà un ús no només entre els més petits sinó també entre els alumnes més grans.

Què és la filosofia de Reggio Emilia?

Nascuda el 1945 al nord d’Itàlia, la filosofia de Reggio Emilia és reconeguda mundialment com una de les millor propostes educatives per a la primera infància. El seu inspirador Loris Malaguzzi (pedagog i mestre) la resumia en els següents principis bàsics:

  • El nen com a protagonista. Els nens són investigadors del món que els envolta utilitzant la seva curiositat natural. Això els permet aprendre de manera més espontània sense necessitat d’una gran planificació.
  • Mestre com a col·laborador, investigador i guia. El docent ha d’estar en continua formació, proposa activitats i projectes partint dels interessos dels nens i porta un registre (documentació) de tot allò que passa a l’aula.
  • L’espai com a tercer mestre. Els nens poden circular lliurement per les aules i els corredors de l’escola. Les aules són temàtiques i es creen ambients preparats que convidin a l’aprenentatge, l’experimentació, la comunicació i la investigació.
  • Participació de les famílies. Són el principal agent educador, la seva implicació total i activa a l’escola és molt important.
  • Documentació pedagògica. Per poder documentar cal escoltar, observar i interpretar. Interessa el procés i no el producte final.
stats