Infants sobreocupats: la pressió de ser excel·lents
Els nens poden mostrar irritabilitat o alteracions del son o del menjar si hi ha una sobrecàrrega d'activitats
Barcelona“El Biel, que té deu anys, durant la setmana fa extraescolars d’anglès tres dies per setmana; kungfu, dos dies; parkour, un dia, i música, tres dies. Dins de l’activitat de música, fa piano, trompeta, llenguatge musical i dos combos”, explica l’Anna Aparicio, la seva mare. La quantitat d’hores que el Biel dedica a les extraescolars és d'entre 11 i 12 per setmana. El nen forma part del 83% dels infants de Catalunya d’entre 6 i 15 anys que practiquen alguna activitat extraescolar, segons l’estudi La cara i la creu de la participació extraescolar, publicat l’any 2023 per Aliança Educació 360. Per contra, només un 17% dels infants no participen en cap activitat, 140.000 infants a Catalunya. “Aquestes activitats fora de l’escola milloren l'autoestima, els infants poden descobrir coses que se'ls donen bé i que els fan sentir millor, milloren les seves habilitats socials i tenen un millor concepte de si mateixos”, comenta Sylvie Pérez, professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
En el cas del Biel, per poder fer totes aquestes activitats al llarg de la setmana, hi ha tardes que li coincideixen diverses extraescolars: “Els dilluns només fa una activitat; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres en fa dues; i els dissabtes, una. Però si marxem fora i no hi va, no passa res”, detalla l’Anna. Segons l’estudi d'Aliança Educació 360, els infants catalans dediquen una mitjana de 5 hores setmanals a aquestes activitats complementàries durant el curs, entre tardes i caps de setmana, i el cost anual mitjà és de 567€ per nen. “Ell en faria més; en fa moltes perquè li agrada, li agrada molt conèixer nens d'altres entorns fora de l'escola i és l'oportunitat que té de descobrir altres activitats que dins del sistema curricular escolar no hi són o no hi són amb tant d’aprofundiment”, afegeix l’Anna.
Petits “professionals” de les extraescolars
“S'està donant una situació de polarització: alguns infants estan molt ocupats per extraescolars i d’altres no tenen activitats”, adverteix Maria Truñó, directora d’Aliança Educació 360. L’estudi posa de manifest que només el 66% dels infants de famílies de rendes baixes fan alguna extraescolar, mentre que el 92% dels infants de rendes altes i el 83% de les mitjanes hi participen. “La tendència apunta que aquesta sobreprogramació s’està donant en llars amb un nivell adquisitiu alt o mitjà. Sempre parlem d’un mínim d’activitats, i segurament hauríem de començar a parlar del fet que n’hi hagi un màxim”, afegeix Truñó.
Tot i que al Biel li agraden les seves activitats, molts infants no gaudeixen del mateix equilibri. En aquest context, l’any 2023, una enquesta a 5.000 nens i nenes d’entre 8 i 11 anys impulsada per l’Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona va llançar una alerta: la sobreocupació d’activitats en el temps lliure està generant malestar en alguns infants. Els resultats mostren que els nens de famílies amb més recursos econòmics i culturals són els més insatisfets amb l’ús del seu temps lliure, precisament per la sobrecàrrega d’activitats amb què se’ls omplen les tardes i els caps de setmana. “Estem traslladant als infants una dèria adulta: aquesta pressió i aversió a desaprofitar el temps és un mal social, just en etapes en què necessiten temps lliure per desenvolupar-se de manera saludable”, considera Truñó.
Pérez alerta de com aquesta sobreocupació del temps lliure, d’una forma estructural, pot tenir conseqüències negatives: “Si desapareix el temps lliure dels nens i hi ha un excés d’extraescolars, els estem pressionant i frenem el seu desenvolupament. Està bé que tinguin activitats que complementin els aprenentatges i els agradin, però també necessiten temps lliure no estructurat. Aquest equilibri beneficia el seu desenvolupament social, emocional i cognitiu”, detalla la psicòloga.
Temps lliure: un dret sovint oblidat
En el cas del Biel, com que disposa de poc temps lliure a les tardes, l’Anna el porta a dinar a casa. És aquest espai del migdia el que pot dedicar a fer feina, descansar, veure dibuixos, llegir o fer el que vulgui. Truñó remarca que “el temps lliure és un dret reconegut, és el dret al descans i al joc. Es pot entendre com a lleure organitzat però no només hauria de ser aquest, el sentit; vol dir tenir temps per al joc lliure, participar en activitats recreatives, però no hiperprogramar”.
Si aquesta situació de sobreocupació és excessiva, l’infant pot mostrar aquest malestar amb irritabilitat o alteracions del son o del menjar. “Poden estar més susceptibles o molestos, a vegades poden expressar clarament què no volen o què no els agrada, plorar o buscar excuses per no anar-hi”, comenta la psicòloga. Per a la mare del Biel, si li deixa d'interessar o li genera estrès, angoixa o no hi vol anar, no li imposen seguir amb l’extraescolar.
Quan començar i com decidir
“Des de ben petitet, quan va començar infantil, amb tres anys, feia música i anglès. A partir d’allà l'únic que hem anat fent és sumant. Ell no para de demanar activitats, voldria fer més coses, a les quals no arribem ni per logística ni econòmicament”, explica l’Anna. Respecte a les edats d’inici de les activitats, la psicòloga recomana que en educació infantil (dels 3 als 5 anys) no és necessari fer extraescolars, i aconsella mantenir-ho fins a primer o segon de primària. “S’ha de prioritzar el joc lliure i l’exploració espontània, com a mínim fins als 6 o 7 anys, perquè quan tot és molt dirigit, amb nens tan petits, deixem poc marge a l'exploració i això limita l'aprenentatge”, alerta Pérez.
Pérez destaca la importància que l’infant participi en la presa de decisions sobre les seves activitats: “Hem d’observar les seves habilitats i mancances, combinar el que els agrada amb el que els pot ser útil, i mantenir-ho almenys sis mesos per ajustar expectatives i permetre un període d’adaptació”.
Les extraescolars més populars
Les extraescolars més populars a Catalunya són les esportives (58%), les d’idiomes (33%) i les artístiques (25%). Segueixen les de reforç o socioeducatives (15%) que inclouen acadèmies, aules de reforç i activitats d’acompanyament socioeducatiu; les de lleure (7%), és a dir, caus i esplais, i les tecnològiques, amb un 5% de participació. Les extraescolars esportives tendeixen a estructurar-se més: mínim dos dies per setmana més un partit o competició el cap de setmana, amb una visió més federativa de l’activitat. Així ho confirma l'estudi del Síndic de GreugesUniversalització del lleure educatiu a Catalunya. Les activitats que creixen són les esportives, i dins d’aquestes les federatives. “En moltes extraescolars esportives s’ensenya la tècnica per aprendre a jugar però no és joc; de seguida és instructiu i formatiu en edats cada cop més primerenques”, comenta Truñó.
Les activitats de reforç també guanyen pes. Segons l’estudi Educación en la sombra en España (ESADE, 2023), el 47% dels estudiants de l’Estat reben classes particulars. Aquesta xifra és superior en infants de centres concertats i privats, i sobretot en llars de rendes altes, i arriba al 60%, versus el 30% en famílies amb menys recursos. “La capacitat econòmica de les famílies i els missatges de les mateixes escoles, especialment les concertades, impulsen més activitats de reforç. Tot plegat està configurant una mena d’educació a l’ombra per la gran quantitat de pressupost privat que mou”, explica Truñó.
La major part de la despesa familiar se centra en idiomes (46%), seguida del reforç en matèries curriculars (35%), com matemàtiques o llengua, i de les activitats artístiques (16%). Segons dades consultades a Kumon, un sistema privat de classes de reforç d’origen japonès amb implantació internacional, les matrícules noves han crescut un 31% en només cinc anys (entre maig del 2020 i maig del 2025). “Aquest creixement reflecteix que cada cop més pares busquen activitats que aportin desenvolupament, autonomia i preparació a llarg termini per als seus fills”, comenta Maribel Martín, directora de desenvolupament de Kumon Espanya, Portugal i Itàlia. Actualment, Kumon té més de 20.000 alumnes a l'Estat.
On no arriba l’escola… arriba l’extraescolar?
Segons un estudi d’Esade, dos de cada tres euros gastats en classes particulars estan destinats a ampliar i perfeccionar coneixements, i un a reforçar-ne o recuperar-ne. Els investigadors confirmen que Espanya està en línia amb la tendència global d’augmentar la despesa en aquesta funció. “Existeix una obsessió per cobrir el que moltes famílies creuen que l’escola no està aconseguint pel que fa a aprenentatges, i en aquest punt hi ha totes les alertes; la idea és que les classes particulars puguin ser un complement del que passa a l'escola, però no cobrir el que no hi passa”, comenta Truñó.
Martín afirma que “cada cop més pares busquen descobrir i desenvolupar el potencial dels seus fills, no només que compleixin el currículum escolar. Veiem més preocupació per l'excel·lència en algunes famílies, tot i que encara estem lluny de la intensitat amb què es viu en altres països”. A països com Corea del Sud, el Japó o la Xina, aquest tipus d’educació a l’ombra està completament estesa i normalitzada. A Europa, Grècia, Espanya, Itàlia i Portugal comparteixen patrons similars, amb extraescolars que tenen la voluntat d’ampliar i reforçar el currículum escolar i els idiomes. “Cada cop s’estan escolaritzant més, fent-se més acadèmiques en el format i en el propòsit, per complementar acadèmicament, i cada cop hi ha menys la garantia que la qualitat ha de passar perquè siguin més lúdiques, amb formats diferents, molt més al voltant del joc, per fer amics i amigues, que és la essència genuïna de l’extraescolar”, explica Truñó.
“La hiperprogramació és un risc que només apunta a una part dels infants, aquells que tenen més possibilitats, perquè, per altra banda, hi ha aquest un de cada tres infants que no fan cap activitat”, explica Truñó. Aquesta advertència de la directora de l’estudi La cara i la creu de la participació extraescolar (Aliança Educació 360, 2023) reflecteix la profunda bretxa econòmica que condiciona l’accés a les activitats extraescolars a Catalunya. Tot i que la majoria dels infants participen en alguna activitat, més de 140.000 nens i nenes en queden fora, principalment per limitacions econòmiques. L’informe mostra que els infants de famílies amb menys recursos tenen menys oportunitats d’accedir a activitats complementàries, mentre que els fills de famílies benestants poden fer-ne diverses i més especialitzades, cosa que incrementa la desigualtat educativa i limita l’oportunitat de socialització i aprenentatge que ofereixen les activitats complementàries. Truñó, directora d’Aliança 360, impulsors de l’estudi, subratlla que “el que s’han de garantir són les condicions perquè tots els infants i adolescents que vulguin fer extraescolars puguin fer-ne; el que no pot ser és que depengui només de les butxaques de les famílies”, i insisteix en la necessitat de polítiques públiques que garanteixin equitat en l’accés. A més, recorda que “el gran repte és l’equitat i que s’exerceixin aquestes activitats, però a la vegada també és un repte tenir l’oportunitat de joc, temps de joc, temps en família”, i subratlla que les extraescolars han de complementar i no substituir el temps lliure i les experiències personals que contribueixen al desenvolupament integral dels infants.
Quan jugar es converteix en un luxe
“Per a mi és com una inversió de futur; com a mínim, li estic donant eines i oportunitats i després ell decidirà quines agafa i quines no. Ves a saber el que decidirà, però com a mínim que jo li pugui donar les oportunitats. La meva prioritat com a mare en aquests moments és poder-li donar les oportunitats de triar i conèixer, descobrir i gaudir”, comenta l’Anna. Segons l’Agenda dels infants 2024, que combina enquestes i tallers a més de cinc mil nens i nenes, els infants reclamen més temps de descans i lleure i més llibertat per triar activitats extraescolars que els agradin, espais per quedar amb els amics i amigues, quedar-se a casa, jugar al carrer, i ajuda per organitzar aquest temps de manera que l’activitat escolar i els deures els ocupin menys espai.
Truñó remarca la necessitat de limitar aquesta hiperprogramació: “Les extraescolars no han de replicar la vida adulta. Cal equilibrar els interessos dels infants amb les necessitats de conciliació i la pressió social pel màxim aprofitament del temps”. En aquest context, a Anglaterra s’ha obert recentment una comissió al Parlament per ampliar el outdoor playing (el joc a l'aire lliure), com a resposta a la reducció del temps de joc a l’aire lliure dels nens i nenes. Aquesta situació es deu, en part, a problemes d’espai urbà i a la sobreocupació d’activitats extraescolars.
Per a la psicòloga cal buscar l’equilibri entre el que volen els pares i el desenvolupament i els interessos de l’infant: “Si considerem que algunes activitats poden afavorir l’èxit del fill, es poden fer, però respectant el seu ritme i desenvolupament. Han de complementar l’autoestima, els coneixements i els interessos sense forçar-los. Cal tenir en compte el benestar de l’infant i de la família: temps per sopar junts, jugar o descansar. La clau és ser flexibles i selectius, incorporant activitats de manera gradual i equilibrada, i també deixar espai simplement per gaudir”, conclou.