Nou curs escolar

Les extraescolars que triomfen i les que no

Escoles i entitats posen a l’abast dels infants un catàleg cada cop més ampli d’activitats extracurriculars però no totes són igual d'atractives

5 min
Un nen fent una extraescolar de robòtica.

Cerdanyola del VallèsAquest curs que ara comença, l’escola cerdanyolenca Turó de Guiera incorpora cinc novetats al seu ventall d’extraescolars. Es tracta d’Idees en Joc, un programa de jocs de taula amb el qual es potencien les habilitats intel·lectuals i socials; la iniciació a l’esport, a l’abast de l’alumnat d’I3 i I4; les classes de cant; el pàdel, i l'handbol. Al marge, els alumnes del centre disposen d’opcions més clàssiques, com són les esportives: patinatge, judo, gimnàstica rítmica, poliesportiu –on es practiquen futbol, handbol i bàsquet de manera rotativa–, futbol i bàsquet benjamí i aleví, hoquei patins, vòlei o piscina. Entre les de tota la vida, també trobem l’anglès i l’Espai Deures, o les de caràcter artístic, com el ball i el teatre. L'oferta també n'inclou d’altres més originals, com els escacs, el dibuix manga o la batuescola, així com opcions per endinsar-se en l’àmbit tecnològic.

Es tracta d’un nombre d’activitats força ampli que permet que cada infant trobi i explori les seves àrees d’interès i habilitats, així com fer xarxa. Així i tot, apunten des de l’AFA de l’escola, existeixen certs patrons segons l’etapa educativa en la qual es trobin. Així, l’habitual és que a infantil i cicle inicial, les extraescolars més sol·licitades siguin la piscina i la iniciació a l’esport; a cicle mitjà, poliesportiu i patinatge, i a cicle superior, patinatge, balls i futbol. Actualment, 305 alumnes de l’escola es troben matriculats en un total de 485 activitats. "Cada infant realitza una mitjana de dues extraescolars, tot i que n’hi ha que en fan fins a quatre", destaquen. Tot i que depèn de la maduresa del nen, a infantil la taxa és més alta. En general, afirmen, tots els inscrits acostumen a mantenir l’activitat escollida fins a final de curs: "No hi ha baixes, sinó que durant el setembre, que és quan fan un tastet de les diferents activitats, és quan decideixen quina és la que més els convenç".

Aquestes són les extraescolars de nova fornada

Robòtica, programació i eines TIC

Conducció de drons

'Influencers'

Tallers de ràdio

Cinema i fotografia

Batucada

Circ i màgia

Llenguatge de signes

Hort

Cuina

Costura, patchwork i dissenys tèxtils

Ceràmica

Evitar una càrrega excessiva

A l’hora de triar una o diverses extraescolars per als nostres fills, els experts insisteixen en dos punts: que no les concebem com a activitats que han de compensar allò que a l’escola no fan (exceptuant els reforços escolars, que de vegades són necessaris) i que aquestes extraescolars no superin mai les tres tardes setmanals i els deixin temps lliure per descansar, jugar i fer els deures escolars. Es tracta de dues claus que, en paraules del director del departament de psicologia bàsica, evolutiva i de l’educació de la UAB, Ramon Cladellas, pares i mares "no tenen gens interioritzat". A parer seu, les activitats extraescolars s’han convertit "en un espai on els nens i nenes passen una estona acompanyats o vigilats per una persona adulta". Davant de la impossibilitat de poder estar amb els seus fills a causa dels horaris laborals, la majoria de famílies, continua, busquen extraescolars a fer durant la setmana, "sense considerar els efectes positius o negatius que puguin tenir".

La càrrega excessiva d’activitats extraescolars, alerta Cladellas, pot tenir conseqüències negatives en la salut mental dels infants, com un augment de l’estrès, però també pot fer que les criatures "no aprenguin a gestionar ni a planificar el temps, disposin de poc temps per fer els deures, dormin un nombre insuficient d’hores o empitjorin el rendiment acadèmic". En un estudi que Cladellas va dur a terme amb Mercè Clariana, Mar Badía i Concepció Gotzens l’any 2013, ja es va posar en evidència com la pràctica d’una activitat extraescolar millora el rendiment acadèmic, "sempre que no superi més de 10 hores i mitja a la setmana i, en el cas d’haver de triar-ne una, aquesta sigui esportiva o cognitiva, tot i que centrada en quelcom diferent d’allò que ja es fa a l’escola". Un estudi posterior realitzat pels mateixos autors també va posar de manifest com els que practiquen esport entre dues i cinc hores a la setmana i dormen entre nou i deu hores tenen un millor rendiment acadèmic que els que fan més de cinc hores setmanals d’esport i dormen menys de nou hores. I un darrer apunt: no realitzar cap activitat extraescolar incideix de manera negativa en el rendiment acadèmic.

190 hores d’aprenentatge

Segons l’Enquesta de participació extraescolar d’infants i adolescents de 6 a 15 anys a Catalunya 2022 de l’Aliança Educació 360, el 83% d’infants catalans participen en alguna activitat extraescolar. En aquest franja d’edat, en la qual la participació no baixa del 75% en cap etapa, les criatures hi dediquen una mitjana de cinc hores setmanals. Això, suma un total de 190 hores d’aprenentatge extraescolar al llarg del curs. L’estudi també posa de manifest que l’esport és l’extraescolar més practicada, amb un 58% de participació. El 49% dels i de les participants en aquest tipus d’activitats les practica, a més, de forma federada. Per darrere dels esports, el 33% tria els idiomes, el 25% les activitats artístiques (dansa, música, teatre, dibuix i altres arts plàstiques), el 15% el reforç escolar o socioeducatiu, el 7% activitats de lleure com els caus i els esplais i el 5% les activitats tecnològiques.

Una classe de música.

Preguntat sobre què fa tan atractiu l'esport, quan "competeix" amb disciplines tan diverses com el ioga, la fotografia, la robòtica, etc., que tanta embranzida han agafat darrerament, el professor de la UAB apunta que "és normal" que la majoria optin per alguna activitat extraescolar esportiva "perquè són les que tenen més impacte i valoració social". A més, subratlla Cladellas, "no oblidem que la pràctica esportiva i, més si es tracta d’un esport en equip, fomenta la socialització i la possibilitat de jugar amb altres infants de la mateixa edat". I, d’entre els esports, els millors valorats socialment, assenyala, "són els que tenen un major nombre de practicants, és a dir, futbol o bàsquet". "En canvi –lamenta–, altres esports que fomenten, tanmateix, valors socials i desenvolupen diferents competències socials i cognitives, com podria ser el tenis taula, encara són una minoria els que el practiquen".

Principals barreres d’accés

Des de l’AFA de l’Escola Turó de Guiera, apunten que una de les extraescolars en sumar-se al seu catàleg més recentment va ser la robòtica. La van posar a l’abast de l’alumnat de 1r i 2n de primària, però, tal com apunten, "no va tenir gaire bona acollida, ja que sol ser una activitat cara". En el cas d’aquest centre cerdanyolenc, el preu per una hora d’extraescolars oscil·la entre els 19 i els 30 euros al mes, mentre que el de la robòtica és de 40 euros mensuals.

L’equitat és precisament un altre dels temes que aborda l’estudi realitzat per Aliança Educació 360, el qual desvetlla com les desigualtats socioeconòmiques provoquen que 4 de cada 25 infants i adolescents (17%) no participin en cap activitat extraescolar durant el curs. En paraules d’Enric Aragonès, director d'Aliança Educació 360, les barreres que provoquen aquestes desigualtats són múltiples. "D’entrada, hi ha el preu, i és que les famílies de baix nivell socioeconòmic ens diuen que és el motiu principal de no participació", apunta. No és ni molt menys l’únic escull, ja que, com recull Aragonès, moltes d’aquestes famílies "també es veuen obligades a escollir en funció de la ubicació i l’horari". A més, prossegueix, la informació sobre les activitats la majoria de vegades circula per canals informals (altres famílies i amistats) "i només en un 17% arriba a través de canals universals i oficials com l’escola o l’Ajuntament".

Per tant, assenyala Aragonès, "si les barreres són diverses, l’abordatge per lluitar contra aquesta exclusió també ha de ser combinat". El director d’Aliança Educativa 360 cita algunes mesures clau, com poden ser les beques amb procediments simplificats per accedir-hi, figures d’acompanyament, eines de difusió de l’oferta, orientació per a les famílies i disseny d’activitats que responguin a totes les necessitats educatives. "Això –subratlla– sense oblidar la necessitat de garantir una oferta que arribi a tot el territori amb garanties de qualitat educativa".

stats