Mar Hurtado: “Els pares tenen por que els fills s’avorreixin perquè ho veuen com un fracàs”

BarcelonaTé una llarga experiència en el camp de la docència. Mar Hurtado fa més de tres dècades, té 53 anys, que és mestra. Actualment treballa a l’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, a Osona, on també fa de cap d’estudis. Alhora presideix, com diu ella “per uns mesos”, l’associació de mestres Rosa Sensat. 

Han passat ja les primeres setmanes de vacances dels nens, ¿com s’ha d’afrontar l’estiu des del punt de vista educatiu?

— El que han de fer és gaudir del temps lliure, perquè dos mesos de vacances ens semblen molt de temps, però per a ells, que estan molt acostumats a fer-ho tot de forma pautada i dirigida, aquest temps llarg els pot ajudar a trobar espais on la vida està en blanc i aprendre a gestionar-los. Per a les famílies, però, no és fàcil, perquè requereix un acompanyament. Davant d’aquesta situació els esplais o casals d’estiu són un bon recurs. Aconsegueixen fer un tipus de relacions socials molt sanes enfocades a gaudir, l’oci o la natura, i tot amb nens diferents dels habituals de l’escola. A més és un temps d’oci organitzat diferent que les extraescolars, perquè es planteja d’una manera on normalment hi ha un adult amb observació, però que no està dirigint res i això és molt important perquè no estigui tot tan pautat. En definitiva, hem de fer que l’estiu sigui per als nens i les nenes. 

Algun altre aspecte clau?

— Sí, que els fills participin en la quotidianitat del dia a dia. És moment d’ensenyar-los a posar rentadores, de parar taula, de cuinar junts... Els pares han de ser conscients que el nen està en una situació diferent de l’hivern, la tardor i la primavera i, per tant, també han de tenir moments diferents i no fer quadernets d’estiu.

Aturem-nos aquí. L’escola ha de posar deures si l’alumne va fluix en alguna matèria tenint en compte que hi ha aquesta aturada de dos mesos?

— Jo no ho faig mai i la meva escola, tampoc. No ens agrada aquesta manera de veure-ho. Pensem que el centre educatiu és el que ha d’atendre aquests dificultats i aprenentatges i no traslladar-los a les famílies. A més, es generen diferències perquè no tots els nens tenen uns pares amb temps a l’estiu per estar al seu costat i ajudar-los. La vida són moltes més coses que això! Paren dos mesos pel que fa als continguts propis de l’escola. El centre, senzillament, ha de saber que si hi ha mancances, s’han de reprendre al setembre. L’estiu s’ha d’aprofitar per obrir molts altres aprenentatges com els que comentàvem abans.

Tot i això, hi ha pares que opten per recórrer al típic quadern d’estiu...

— Els pares s’han de dedicar a ensenyar als seus fills la vida i acompanyar-los quan tenen un interès concret, per exemple, si volen aprendre sobre planetes buscar informació plegats. Però no han d’imposar un treball que els nens ja fan a l’escola durant tants mesos i d’una forma tan sistemàtica en un moment que és seu. Deixem que triïn, que descansin, que busquin, el que dèiem abans, els espais en blanc. Els nens no saben moure’s en aquests espais, que són molt necessaris a la vida, cal trobar-los i saber-los gestionar. ¿Els ensenyem a no fer res? També se n’ha d’aprendre, i si no els deixem aquests espais, no en sabran mai. 

Quin paper han de fer els pares en aquests espais en blanc?

— Primer, el més important és que existeixin, que l’adult no tingui por que hi siguin, perquè en té. Els pares tenen por que els seus fills s’avorreixin perquè ho veuen com un fracàs seu. És una mica el resultat de la societat en què vivim, en què el fer és el que importa, no el què ni el perquè. Per tant, el primer és que aquests espais hi siguin i que la mirada de l’adult sigui de retirar-se. Si el nen diu que s’avorreix, el podem ajudar donant diverses solucions perquè esculli i també donant-li silenci perquè busqui ell la resposta.

Què fem amb la lectura a l’estiu? Sovint l’adult la veu com un oci, però al nen li costa més...

— S’ha d’aconseguir no tant que llegeixin, sinó que descobreixin el plaer per la lectura, i l’estiu és un bon temps perquè no hi ha pressa. S’han de descobrir maneres de trobar plaer perquè siguin ells qui de forma autònoma tinguin ganes de llegir, per exemple, visitant fires de llibres, biblioteques, remenant llibres.

I les pantalles?

— Prohibir-les no té cap sentit perquè han crescut amb elles, el que es pot fer és pactar els moments en què s’hi pot jugar.