La llengua de signes a l'escola
Menys de l'1% de les escoles de primària fan servir la llengua de signes amb els nens sords
L'accés a un ensenyament bilingüe en llengua de signes i llengua oral és molt limitat a Espanya, on menys de l'1% de les escoles d'educació primària fan servir una llengua de signes com a mitjà de comunicació amb infants sords, tal com recull un estudi elaborat el 2011 per professors del departament de salut pública de la Universitat d'Alacant. "A Espanya, es tracta de llengües minoritàries amenaçades", adverteix Noemí Tomé Puerta, educadora social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en la seva recerca 'La llengua de signes: una eina pedagògica i política per a descobrir, al servei de l'educador social', premiada com el millor treball de final de grau 2017-2018 per la UOC i pel Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
"El marc teòric que detectem darrere de la gestió de l'ensenyament és el d'un ensenyament de reproducció en lloc d'un de transformador, un ensenyament universalista en lloc d'un de centrat en la cultura i que respecti la diferència; l'adquisició de la llengua oral està per sobre de l'adquisició del llenguatge", apunta Tomé, vinculada laboralment a camps de vida independent i de serveis laborals envers la diversitat funcional. "Què passa si no ens podem comunicar satisfactòriament amb la família, amb els professionals de l'ensenyament o entre iguals? Llavors hi ha unes interaccions no saludables, es produeix el trencament de la comunicació amb els altres i amb si mateix", explica Noemí Tomé en la recerca que ha fet.
"Si el nen sord ha nascut en una família sorda signant no tindrà tants problemes, però en la majoria dels casos les famílies són oients. Llavors, tindrà una importància vital posar atenció en la comunicació que estableixen amb el seu fill sord en aquests primers mesos de vida i fins que entri en contacte amb la llengua oral. Si no, estarà aïllat d'una comunicació completa i perdrà un temps preciós que tindrà repercussions en el seu desenvolupament lingüístic, emocional, social, dels seus interessos, de l'autoconcepte i de la personalitat"; i també en el seu futur laboral.
El 92% de la població sorda no té competències professionals adquirides mitjançant l'ensenyament reglat, i això té conseqüències directes sobre els nivells d'activitat econòmica i d'ocupació laboral. El 56% de les persones sordes en edat de treballar estan en situació d'inactivitat econòmica i el 20% estan a l'atur, enfront de l'11% del conjunt de la població, segons recull l'estudi. "La situació encara és pitjor en el cas de les dones sordes, entre les quals n'hi ha un 67,2% en situació d'inactivitat econòmica i hi ha un 30% de taxa d'atur", explica Tomé.
Els primers anys de vida, fonamentals
En la Setmana Internacional de les Persones Sordes, que se celebra del 23 al 30 de setembre, Tomé reivindica la presència de l'educador social en els espais i en les pràctiques amb les persones sordes, cosa que fins ara s'ha reservat a les professions mèdiques i rehabilitadores: "Cal que l'educador social incorpori coneixement sobre la comunitat sorda i competència en la llengua de signes".
L'objectiu és poder adquirir la llengua de signes des de la primera infància, tant en els casos de sordesa profunda com en els d'hipoacúsia, és a dir, quan els sons, en la intensitat habitual, es perceben de manera deficient: "En aquests últims casos hi ha més possibilitats d'arribar a una bona audició per mitjà d'aparells tecnològics, com ara els implants coclears, però fins i tot en les situacions millors en les quals un nen amb dotze mesos sigui apte per a una intervenció, passaran uns dos o tres anys fins que en pugui treure tot el benefici. Aquí hi ha un període crític en el qual la comunicació no és completa, amb les repercussions greus que pot tenir en el seu desenvolupament".
Pel que fa a les ajudes tècniques per a l'audició, com els implants coclears, Tomé posa sobre la taula unes dades per reflexionar: "La Seguretat Social es fa càrrec del cost de l'implant i de l'operació, però no del manteniment, que és de 700 € a l'any; per tant, no hi podrà accedir tothom". A més, "per ser candidat a un implant has de complir uns criteris, i entre aquests criteris sorprenen els socials, basats en un bon entorn educacional, l'estimulació familiar i el fet que s'estigui motivat. Es poden fer moltes reflexions sobre això. Per exemple, que la teva família et determina o no com a candidat. ¿Fer servir la llengua de signes podria no ser un bon entorn educacional, un no estar motivat?"
Per tot això, segons l'educadora social "la llengua de signes no es pot considerar un recurs més, per si les ajudes tecnològiques o l'aprenentatge de la llengua oral no funcionen o no hi ha èxit. S'ha de considerar com la llengua natural i accessible des del mateix moment del naixement per a l'infant sord. Després de tot, la llengua de signes és l'única plenament accessible per a ell. És l'eina que l'ajudarà a reduir les conseqüències restrictives de la sordesa mentre la visió sigui per a ell el principal canal d'aprenentatge".
Més de 300 llengües de signes en el món
A Espanya, amb més d'un milió de persones sordes, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), no gaire més de 100.000 fan servir preferentment la llengua de signes per comunicar-se. Formen la comunitat sorda signant. En països del nostre entorn, com el Regne Unit, la proporció encara és més reduïda. Amb una població de 66,4 milions de persones, 77.000 fan servir la llengua de signes britànica.
Segons la informació que recull la Federació Mundial de Persones Sordes, al món hi ha més de 300 llengües de signes que són fruit de la diversitat cultural. Dues d'aquestes llengües són l'espanyola i la catalana, reconegudes per llei des del 2007 i necessàries perquè faciliten i agilitzen la comunicació de les persones sordes. "Tenen una gramàtica visual rica i pròpia", expliquen des de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE): "Són llengües de caràcter visual, espacial, gestual i manual que compleixen totes les característiques formals del llenguatge humà". Faciliten i agilitzen la comunicació de les persones sordes i són, per tant, instruments que construeixen la igualtat en la nostra societat diversa, multilingüe i multicultural.