Treballàvem en una sessió un nen amb dislèxia i jo. És un noi de 12 anys i fa primer d'ESO. Parlàvem de canvis necessaris en els seus hàbits de feina, d'esforç i també d'adaptacions. En un moment de la conversa, va plantejar una qüestió: per què a alguns alumnes se'ls passa de curs o tenen enriquiments en determinades assignatures? Li vaig explicar allò que ell ja sabia: que són promocionats perquè presenten capacitats elevades que fan recomanables aquestes adaptacions. Llavors ell va continuar amb el seu plantejament: i si hi ha alumnes que són promocionats a cursos superiors quan tenen altes capacitats, per què a mi, si soc molt bo en els esports, no em posen en un nivell més alt a educació física? A mi em va semblar molt coherent. I vosaltres no ho trobeu lògic? Sense saber-ho, acabava de formular una demanda des de la perspectiva de les intel·ligències múltiples proposada pel psicòleg i investigador Howard Gardner.
El Joan (l'anomenarem així) és bo practicant judo i golf, entre d'altres, i explica que a gairebé totes les activitats que fan a educació física obté molt bons resultats, fins al punt de trobar-les poc exigents o senzilles. I li sembla injust que per fer enriquiments curriculars només es tinguin en compte habilitats o capacitats més "acadèmiques", en què precisament ell presenta més dificultats, i no es valorin les habilitats físiques. És com si hi hagués habilitats de primera classe i de segona classe.
Dins una visió tradicional de la intel·ligència, es valoren principalment capacitats de raonament lògic, lingüístiques i també de memòria. Darrerament també s'hi preveuen capacitats visuoespacials i creatives.
D'altra banda, Howard Gardner parteix d'un punt de vista pluralista de les persones, amb diferents models cognitius i de pensament, i dins el seu model d'intel·ligències múltiples en defineix vuit tipus, que descriurem breument a continuació:
- Intel·ligència lingüística: destaquen les capacitats verbals, d'expressió i comprensió, manifestades en la lectura, en l'àmbit oral o en l'escriptura.
- Intel·ligència logicomatemàtica: hi ha més habilitat de raonament, apareix facilitat per generar diverses solucions davant un mateix problema, i una comprensió ràpida dels conceptes matemàtics.
- Intel·ligència espacial: aquestes persones tendeixen a pensar en imatges, són més hàbils en la percepció de detalls i també en l'orientació espacial, i mostren més facilitat per imaginar espais o elaborar dissenys.
- Intel·ligència musical: mostren més capacitat en la valoració de la música i poden ser més hàbils en la pràctica amb alguns instruments o en la composició.
- Intel·ligència corporal i cinestèsica: apareixen trets com l'equilibri, la rapidesa, la resistència o la coordinació, que són presents en esportistes i també en artistes com trapezistes, ballarins i escultors.
- Intel·ligència naturalista: és la capacitat per observar i classificar elements naturals que ens envolten, i estudiar i establir les relacions que presenten entre si.
- Intel·ligència interpersonal: les persones que presenten un alt nivell d'aquesta capacitat són hàbils per entendre les altres persones i per comunicar-s'hi d'una manera eficaç.
- Intel·ligència intrapersonal: es presenta una bona capacitat per entendre i gestionar d'una manera adequada els propis sentiments, emocions i pensaments, que faciliten l'equilibri de l'individu.
Cada vegada més centres educatius posen en marxa propostes basades en projectes i en un aprenentatge cooperatiu i més vivencial, que dona més possibilitats a més alumnes de mostrar les seves habilitats. És convenient realitzar una bona observació acompanyada d'una investigació, encara que sigui breu, de les habilitats i interessos dels nens (amb qüestionaris o converses amb alumnes i també amb els pares), que ens permeti tenir un perfil de punts febles i de fortaleses. D'aquesta manera, podrem desenvolupar activitats més diverses perquè tots els alumnes puguin compartir les seves habilitats i aprofitar tot el seu potencial i ajudarem a donar el mateix nivell de reconeixement a totes les capacitats.
Guia pràctica per a educadors
'Inteligencias múltiples en el aula'
Autor: Thomas Armstrong
Ed. Paidós, 2006
Toni Cerdà és psicòleg de Creix