Aprenentatge servei, la fórmula per aprendre i millorar l’entorn

Durant el curs 2015-2016, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha impulsat un pla pilot que, emmarcat en el Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat 2014-20, ha involucrat diferents centres educatius per treballar al voltant de necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo. N’han sorgit tres projectes que s’han dut a terme en quatre centres educatius de cicles formatius de grau superior o formacions semblants. És el cas del que han dut a terme els alumnes del curs d’auxiliar en vivers i jardins del Pla de Transició al Treball Mira-Sol, de Sant Cugat del Vallès. Amb el títol Llavors pel canvi, el seu projecte d’aprenentatge servei s’ha centrat en la recuperació de llavors de varietats locals -com ara la fava reina mora, el pèsol negre i el gira-sol gegant- i en la producció de planter amb productors locals i la finca agroecològica Can Monmany, gestionada per la cooperativa l’Ortiga, per facilitar-ne als usuaris de l’hort de Can Possible, un espai per a la integració de col·lectius en risc d’exclusió social. “En l’aspecte educatiu, les propostes d’aprenentatge servei permeten fer una feina que ajuda a contactar amb la realitat i amb el teu entorn més pròxim i tenen una utilitat social”, assenyala Montserrat González, tutora del curs d’auxiliar en vivers i jardins.

IMPLICACIÓ ACTIVA

Els alumnes del mòdul d’educació sanitària d’higiene bucodental de l’escola Túrbula de Sant Adrià de Besòs també es van implicar en la prova pilot d’aprenentatge servei de l’AMB. Ells van realitzar una auditoria ambiental del centre. “Estem compromesos amb la qualitat i ens preocupava tenir clar en quin punt teníem el tema del reciclatge i el de la utilització de l’energia i què podíem fer per millorar-ho”, explica Maria José Guerrero, coordinadora de cicles formatius sanitaris d’aquest centre. A la vegada, assegura que aquestes iniciatives serveixen per motivar l’alumnat, que no està pendent tota l’estona de si les tasques proposades “serveixen o no per pujar nota”, i per donar-los responsabilitats “amb uns aprenentatges totalment pràctics que ofereixen un servei a la comunitat”. La implementació total del projecte es farà el curs que ve, quan els alumnes que facin primer continuaran la iniciativa amb l’ajuda dels que faran segon. “Un alumne aprèn més d’un company que d’un professor i, d’aquesta manera, interaccionaran entre ells”, apunta Guerrero.

La implicació i la vinculació entre alumnes és un dels punts d’aquest projecte que també han prioritzat des de l’institut Narcís Monturiol de Barcelona. El director del centre, Carles Saura, assenyala que s’han centrat a “donar servei a centres educatius del barri de la Barceloneta fent activitats d’educació ambiental amb diferents grups escolars, amb l’avantatge que els nostres alumnes d’educació i control ambiental practiquen un disseny d’activitats didàctiques per a alumnes més petits d’altres escoles”. La reducció de residus, les energies renovables, els espais naturals i la recollida selectiva a les platges han sigut alguns dels temes que els alumnes d’aquest institut han treballat amb altres de centres pròxims per ajudar-los a prendre consciència de la necessitat de tenir cura de la salut mediambiental del seu entorn més proper.

Els cicles formatius

Continuïtat amb quatre projectes nous

“L’aprenentatge servei involucra el concepte de retorn a la comunitat que t’envolta”, recalca Teresa López, tècnica d’educació per a la sostenibilitat de l’AMB. És per això que, gràcies als bons resultats obtinguts amb aquest primer curs de projecte pilot, l’AMB es planteja donar-hi continuïtat. De cara al curs 2016-17, la intenció és posar en marxa quatre projectes nous i convidar nous centres a implicar-se en la iniciativa. L’aposta continuarà sent que es realitzin en centres de formació professional que ofereixin cursos de grau superior. “Normalment, des de l’educació ambiental, les actuacions s’adreçaven molt al món escolar, i en aquest cas, per ampliar els destinataris, vam apostar per aquest tipus de col·lectiu, ja que són formacions que tenen un vessant molt pràctic”, explica López, mentre afegeix que, a vegades, són centres que queden relegats i que no es tenen prou en compte a l’hora de proposar-los projectes. “Ens han mostrat la seva sorpresa i un agraïment explícit, per això volem continuar en aquesta línia”, afegeix.