Formar el professorat contra les violències masclistes

La meitat de les catalanes han patit algun episodi de violència masclista al llarg de la seva vida, segons testimonia l’última enquesta de violència masclista publicada per la Generalitat de Catalunya (2016). En un 13,9% dels casos els fills també han estat objecte d’agressions de manera continuada per la parella de la mare i un 32% de les dones asseguren que els fills menors d’edat hi eren presents, de manera continuada, sovint o força vegades, quan es produïa l’episodi de violència. No són les úniques dades esgarrifoses que se’n desprenen: un 12% de les dones han patit algun fet molt greu durant la seva infància fins als 15 anys (violència física, violacions o tocaments), la majoria dels quals fets per persones conegudes o de l’entorn familiar. I una de cada quatre dones ha patit algun fet greu al llarg de la seva vida (agressions físiques, amenaces greus, agressions sexuals, intents de violació o violació).

Aquestes dades s’entronquen amb les conclusions de l’estudi més exhaustiu dut a terme mai en el si de la Unió Europea - Violence against women: an EU-wide survey, publicat el 2014 i en el qual van participar 42.000 dones-, que conclou que una de cada deu dones ha sigut víctima d’algun tipus de violència sexual des dels 15 anys i una de cada vint, violada. També exposa que el 22% de les dones han patit violència física per part de les seves parelles o exparelles, i un 44% psicològica (vexacions, amenaces, assetjament). Un altre informe, Ulls que no volen veure, publicat el 2017 per Save the Children, establia que un de cada 5 infants del nostre país ha patit algun tipus de violència sexual durant la seva infància.

Mentre es publiquen estudis per avançar en la protecció de les víctimes i garantir la igualtat de drets entre homes i dones, apareixen dades preocupants que indiquen que cal seguir incidint per canviar percepcions pròpies d’una societat tradicionalment masclista i patriarcal. Un exemple: el 2015 un Eurobaròmetre publicat per la Comissió Europea constatava que el 19% dels homes europeus consideraven que la violència contra les dones està sovint provocada per la víctima, o que un 17% trobaven que una agressió sexual no consentida es pot justificar si la víctima està drogada o beguda o no lluita clarament per evitar l’agressió.

A Catalunya no és per estar-ne menys preocupats. Les dades de l’any passat de l’INE sobre violència de gènere indicaven que la violència masclista que més creixia era entre els menors d’edat. Una tendència que també van corroborar des del cos de Mossos d’Esquadra, que alertaven de l’increment d’un 20% dels detinguts entre 18 i 20 anys.

FORMAR ELS FORMADORS

Arran d’això, organitzacions com Save the Children reclamaven una assignatura d’educació afectiva i social per treballar per erradicar la violència des de l’escola. El departament d’Educació va engegar el curs passat el programa Coeduca’t, amb l’objectiu que l’educació afectiva i sexual es treballés de forma transversal des de P3 fins a 4t d’ESO. L’aposta és “obrir les mirades”, explica Maite Aymerich, directora general de Currículum i Personalització del departament d’Educació de la Generalitat, per “incloure aquesta dimensió afectiva-sexual als centres com una eina de transformació social i entendre com es fa la construcció de gènere i la socialització entre els infants”, i, alhora, “combatre la violència masclista perquè venim d’una etapa binària d’educació sexual, patriarcal i reproductiva i hem d’anar cap a una coeducació més enllà de la reproducció”. Al primer trimestre es van formar 50 formadors per incidir en la perspectiva de gènere que, al seu torn, formaran 450 docents de 186 centres, fins a arribar als 300. I d’aquí tres cursos està previst que arribi a tots els centres públics.

Des de la UOC, pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, van recomanar un pla integral per a les escoles amb formació per al professorat, plans d’igualtat i debats a les aules: “És fonamental que les escoles incorporin aquests temes i es pugui parlar de la dignitat de cada persona. Fomentar l’esperit crític des de petits és imprescindible”, apunta Amalia Gordóvil, doctora en psicologia i professora de psicologia de la UOC. Combatre la violència de gènere des de les escoles és clau, però un repte majúscul, i cal una mirada transversal per donar eines que ajudin a identificar de quin tipus de violència són víctimes les dones, majoritàriament, però també els infants. Per això, Aymerich es mostra partidària “d’incardinar amb la resta de coneixements una educació afectiva-sexual” que, assegura, “ha vingut per quedar-se”.

El departament impulsa també la campanya No + Violència masclista. Desemmascarem-la!, una formació pilot que es fa en 67 centres i 350 tallers entre alumnes i famílies i amb la participació de 250 professionals. La formació per a l’abordatge de la violència masclista “és posar-se unes ulleres i situar el punt de mira de les relacions abusives per mirar l’entorn d’una altra manera i canviar el xip”, i, en aquest sentit, la directora general recomana canviar els models preconcebuts de feminitat i masculinitat, modificar els exemples i els clixés per “estovar la matriu de pensament” i garantir uns “mateixos drets i oportunitats per a tothom”.

TREBALLAR PER...

Elisenda Abad treballa a l’Institut Joan Fuster de Barcelona, és professora d’anglès i tutora i està especialitzada en qüestions de gènere, que comparteix a les xarxes socials. “Encara que en el món docent hi predominin les dones, dones i homes docents hem estat educats en un context dominat pel patriarcat”, diu. Coincideix en aquest canvi de mirada que apuntava Aymerich perquè assegura que, en nombroses ocasions, de manera no conscient ni voluntària es poden tenir accions masclistes perquè “estan arrelades en el nostre sistema de creences i les perpetuem, malauradament, també en l’educació”. “Si volem que les generacions del present prenguin consciència dels estereotips de gènere -diu-, primer hem de començar per nosaltres, perquè quan has revisat les pròpies accions, pensaments i el vocabulari que fas servir quotidianament, vas molt més alerta per identificar situacions de violència masclista als diferents espais del centre educatiu”.

Per a Abad, la figura del tutor és “indispensable” en la detecció i prevenció dels infants i adolescents que puguin estar en situació de risc de patir abusos i maltractaments. “És important crear relacions de confiança amb el grup o classe per escoltar i analitzar les actituds i la resposta de l’alumnat”, però també s’ha de poder tractar a les tutories i a la resta de matèries perquè “hem de ser conscients de la seva existència” i establir vies perquè es pugui demanar ajuda al professorat. Aymerich hi coincideix. Sovint es parteix de la idea que les violències i els maltractaments són “en el marc de la convivència”, però té també una altra dimensió que cal abordar: “Es pot produir sense que s’alteri la convivència”, i s’entén tant en el marc dels domicilis familiars com de l’escola. Per exemple, el ciberassetjament, l’assetjament i els abusos poden passar davant de tothom sense que s’alteri la convivència. Per això insisteix en poder parlar de violència “com una agressió que passa per no respectar els drets i llibertats dels altres”.

ROLS I PERPETUACIÓ

Malgrat les campanyes de sensibilització i la determinació per abordar-ho des de l’escola, “els rols de gènere segueixen molt presents en els adolescents d’avui dia, com a conseqüència d’un sistema que diu què es considera masculí i què femení”, assegura Abad. Aquesta propagació dels rols tradicionals s’observa en la moda infantil i juvenil, en les joguines, en les disfresses, en les activitats de lleure i en les fotografies de les xarxes socials. Uns prototips que “ens van definint com a persones i que es van alimentant mentre creixem”. I, en aquesta corretja de transmissió, sovint també es perpetua la violència masclista.

Assenyalar i prevenir la violència masclista passa per fer d’escoles i instituts espais on es vetlli per la igualtat de drets. Una recomanació que fa Abad és “incloure la perspectiva de gènere des de totes les àrees i en tots els espais educatius, emprar un llenguatge neutre o incloure el femení per dirigir-nos a l’alumnat i esmentar més referents femenins en la literatura, la ciència i la tecnologia”.

Dos programes per treballar la perspectiva de gènere

Amb l’objectiu de treballar la perspectiva de gènere i la sexualitat de forma explícita, sistemàtica, rigorosa i respectuosa, va néixer el programa Coeduca’t. Impulsat pel departament d’Educació, compta amb el suport de diferents departaments de la Generalitat, ajuntaments, universitats i entitats de referència, seguint les orientacions de la Unesco i l’OMS. Està adreçat a totes les etapes educatives tenint en compte les característiques, necessitats i edat dels alumnes. A nivell curricular incideix en diversos aspectes: a l’educació infantil, en les situacions quotidianes, els jocs i joguines, el llenguatge, els contes, les cançons, les imatges; a primària, entre d’altres, cal desenvolupar les habilitats personals i socials des del treball per projectes, el llenguatge, l’aprenentatge basat en el joc, o en l’ús de les xarxes socials i de la tecnologia, a més de l’autoconeixement, la identitat personal i l’autoestima; a l’ESO, serà necessari impulsar l’educació emocional i la reflexió ètica, mitjançant, per exemple, l’aprenentatge basat en situacions-problema, l’estudi de casos, la resolució de conflictes, l’assertivitat o l’ús de les xarxes socials. D’aquesta manera, es vol preparar les noies i els nois per a la vida afectiva i sexual fonamentada en la igualtat de gènere i els drets humans, i col·laborar en la construcció d’un model integral de persona, sense estereotips sexistes. Un segon programa que fa camí en aquest tema és No + Violència Masclista. Desemmascarem-la, que incideix en la prevenció de violència masclista i que forma alumnes, famílies i professors. S’organitza en quatre mòduls formatius: acostar la coeducació i l’equitat de gènere; construir models alternatius de masculinitat i feminitat; les relacions afectives i sexuals saludables i la tolerància zero davant la violència masclista i les relacions abusives. Per acompanyar els materials formatius, s’han creat uns vídeos d’animació en què la protagonista, la Júlia, reflexiona sobre les situacions de violència masclista viscudes durant la seva infantesa i adolescència.