"El teu fill assetja el meu"

"Ja feia molt temps que no el veia bé. Fins que un dia em va dir: «Mama, és que em vull morir...»". Relatada entre llàgrimes per la seva mare, la història del Joel és un cas –un més– d’assetjament escolar. Un capítol de patiment que s’acaba amb l’ajut d’un psicòleg i amb un canvi de centre, però, que queda marcat per sempre. Hi ha molta feina a fer –un de cada quatre infants són assetjats–, però, també, creix la sensibilització vers l'assetjament escolar. El recompte de casos del departament d’Educació i formació professional creix cada curs: 347 el curs 21-22; el doble, 684, el curs 22-23, i un 52% més, 1.042, el curs 23-24. El 2 de maig és, precisament, el Dia Internacional contra el Bullying i l'Assetjament Escolar.

L’assetjament al Joel va ser grupal i psicològic, i van incidir-hi factors com les altes capacitats o un rebuig que la seva mare atribueix al classisme. Tot plegat comença quan, a 2n d’ESO, l’amiga assetjada que el Joel protegia se’n va de l’escola; l’assetjat, llavors, esdevé ell mateix i l’aïllen. "El Joel deia: «Si no parlo, perquè no parlo; si parlo, perquè parlo. És que no sé com actuar». I això, de mica en mica, el va anar afectant moltíssim", recorda la seva mare. També l'ignoraven: "Com si no fos a classe. Quan deien de fer grups cooperatius, tots s’ajuntaven, però a ell l’excloïen. I no ho entenia. Quan sortien al pati, ell no tenia mai ningú. Estava sol, assegut a les grades, i quan la seva tutora vigilava el pati, s’hi acostava i hi parlava. I era l’única persona que hi parlava". Un dia, el dolor esclata i el Joel confessa el desig de deixar d’existir a la mare i a la tutora. "La tutora em va trucar i em va dir: «Estic molt espantada perquè m’ha dit que es vol morir». I dic: «Mira: a mi m’ho ha dit avui al matí, i ja tinc hora al psicòleg»".

La por que el Joel fes un disbarat va fer vessar el got. "El Roger [el psicòleg] el va agafar i el va veure molt malament, destrossat". Amb la teràpia va tirar endavant: "Se’n va anar de convivències, hi va estar superbé, en va venir supercontent. Al final de curs, li vam plantejar canviar d’institut. Ell va dir que no perquè potser s’estaven arreglant les coses". El quart dia de 3r d’ESO ja el tornaven a arraconar. "Això a ell li va doldre. Vaig trucar al seu pare i li vaig dir que s’havia acabat. «Se’n va de l’escola»". Dit i fet. El tutor va voler parlar amb el Joel, però el noi li va dir que no calia. El tutor va trucar a la mare del Joel mentre estaven fent els tràmits per al canvi d'escola. Volia parlar amb ells abans que fessin un pas més. "Em va sorprendre que em digués: «Deixa’l a l’escola, sisplau, perquè així tots aprendran». I jo li vaig dir: «Haig d’esperar que el meu fill es tiri daltabaix d’un pont perquè els altres madurin?»". Va admetre que, si fos fill seu, faria el mateix.

El silenci de les famílies

Des d’aleshores, el Joel va a un altre institut. Ha girat full? No. "Tot i que ha passat temps, jo crec que no ho té superat. I n’ha parlat, i està molt millor, però clar, ara ell començava 1r de batxillerat i tenia molta por que nens de l’altra escola hi anessin". La mare del Joel denuncia desinformació i desatenció per part del sistema –quan es va activar el protocol, ningú de l'escola, tampoc el director, li va trucar– però també de la psicòloga d’Educació. "El Joel va venir plorant i em va dir: «Mama, no li ha importat una merda el que li explicava. S’ha posat a mirar l’Instagram»". I també lamenta que les altes capacitats no es tracten com a necessitat especial: "Estan totalment exclosos d’aquestes ajudes". La mare confessa que s’ha sentit culpable i revela el silenci de les altres famílies de la classe: "Treballo de cara al públic i me’n trobo. No m’han preguntat mai: «Per què l’has tret de l’institut?»". I quan l’abús es produïa? "Res".

El psicòleg del Joel és Roger Aranda, cofundador de La Fita, atén casos d’assetjament i n’imparteix tallers. Afirma que els pares ho poden detectar i que l'assetjament sovint s’amaga rere altres problemes: "Trobem un jove que està molt irritable, molt reactiu, o apàtic, abúlic". També pot ser que mengi massa o que no mengi gens, o que no dormi bé. "Llavors, ja hauríem d’anar a veure què passa a l’escola. I parlem d’assetjament quan hi ha un grup nombrós contra un individu vulnerable que no se’n pot sortir per si sol". Remarca la feina de mestres i psicòlegs per posar-hi solució: "Cap de les famílies està disponible per fer-ho. La de la víctima té unes dificultats enormes, probablement, per protegir el seu fill; pot tenir una baralla dialèctica amb la família de l’agressor, però és que aquesta difícilment acceptarà que el seu fill és l'agressor". I no se sol deixar ajudar. Recorda sempre dues coses als educadors amb els quals col·labora: l'assetjament escolar se sol donar fora de l’aula, i l’alumne el pateix encara que no es noti.

Aranda és realista quant al paper dels pares dels assetjats: "Ho tenen molt complicat. Han de pressionar molt perquè es posin en marxa tot un seguit de mecanismes a l’escola". Davant dels pares dels agressors que vulguin escoltar, el discurs no ha de ser "El vostre fill és dolent", sinó "Fa mal al meu, i s’ha d’acabar". I alerta que el que passa ara es pot traslladar a la vida adulta i pot generar que sigui incapaç de forjar relacions sanes. Aranda no tanca la porta a una cita entre famílies, però sense cap expectativa. I pel que fa a la resta de famílies, indica, se’n desentendran o donaran la raó a uns o altres "per afiliació", o sigui, per proximitat. Insisteix molt en la necessitat de fer pedagogia amb els infants a casa i a l’escola, i, també, de formar bé els professionals: "És interessant que els protocols els tinguin molt clars tots els professionals i que s’apliquin amb mà de ferro".

Un problema "sistèmic"

La presidenta de l’Associació Catalana per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE), Meritxell Plana, parla del que considera un "problema sistèmic" de la societat. "La majoria de pares normalitzen la violència sempre que no els toqui a ells. Això que són coses de nens ho fan tots. Excepte quan et toca; llavors, et sembla que... «Ostres, és que s’estan passant». La violència és una cosa que portem totes les persones a dins, però, en canvi, se’ns fa difícil de creure que siguem violents". Plana constata que, quan et toca, descobreixes que l’empatia és un bé molt escàs. Ho va comprovar quan li va tocar al seu fill. "Ningú hi donava cap mena de validesa. De fet, vam decidir no dir res; d’un dia per l’altre, ens van desescolaritzar els nens, i només vam tenir trucada d’alguns pares perquè, pel fet de no anar-hi, va córrer un rumor fals; si no, no m’haurien ni trucat".

I quines solucions hi ha? Sensibilitzar: "Si a la primària no s’ha fet un bon treball de prevenció, a la secundària, tot peta". Cohesionar els centres: "El sentiment de pertinença a una escola fa que tothom s’involucri d’una manera diferent davant dels problemes". Davant la família de l’agressor, aconsella ser realista: "És impossible que un pare accepti que el seu fill és un agressor. Posar dos pares parlant de tu a tu sobre aquest problema, sense intervenir-hi emocionalment, és complicadíssim". I constata que l’assetjador també pateix. "Ningú se’n preocupa", sosté. Davant de l’escola aconsella ser ferm: "Si tens alguna sospita que hi ha assetjament escolar, te’n vas a direcció amb proves, amb estudis mèdics o amb informes psicològics". Plana posa deures a les autoritats: que les escoles deixin de ser "jutge i part" en el protocol, que la inspecció les fiscalitzi de debò (evitant el corporativisme), que es millori el seguiment de les víctimes i que els plans de convivència previnguin l'assetjament escolar.

L’administració va crear #AquíProuBullying el 2017 i, fa un parell d’anys, Benestar per estar bé; ha unificat el protocol, i ha creat del Registre de Violències de l’Alumnat (REVA) i el coordinador de coeducació, convivència i benestar als centres (COCOBE). A més, qualsevol inquietud o sospita d'assetjament es pot notificar a la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV).

Passos bàsics per a famílies

El psicòleg infantil i juvenil Roger Aranda, cofundador del centre La Fita, de Sabadell, és expert en intel·ligència emocional, pantalles i addiccions. I en assetjament escolar. Aquests són els seus consells

Si al vostre fill l’assetgen

• "Pressioneu molt les direccions de les escoles, és a dir, pressionar bé, però no ho deixeu estar amb relació als adults que són els que són allà mentre vosaltres no hi sou i no podeu abordar el problema ni controlar-lo."
• "Estigueu molt atents a l’estat d’ànim del vostre fill a veure si va millorant, si des de l’escola es fa bona feina."
• "Doneu-li un espai si ha patit molt perquè es pugui deixar anar sigui on sigui: si teniu mitja horeta cada nit, no cal que vagi a veure cap professional".

Si el vostre fill assetja

• "Veure que això pot ser un problema per al seu futur i ajudar-lo a desenvolupar habilitats socials més favorables, com l’empatia i la intel·ligència emocional".
• "I acompanyar-lo a reparar la situació d’alguna manera".