Escoles de segona oportunitat

Són molts els adolescents i joves que han deixat d'estudiar i no han obtingut el graduat escolar, que han abandonat prematurament el col·legi. Molts joves tenen una característica comuna: estan en situacions de vulnerabilitat social. En diverses recerques acadèmiques destaca que hi ha una proporció més gran de nois, de nivell socioeconòmic baix, d'origen migrant i provinents de minories ètniques que deixen els estudis.

La taxa d'abandonament escolar a l'Estat del 2016 és del 18,98%. Segons dades de l'OCDE, els joves que ni estudien ni treballen d'entre 15 i 29 anys representen el 23% (2015). A més, a Espanya, la taxa bruta de graduació de l'ESO és del 75,4%, que suposa que un de cada quatre alumnes espanyols finalitza l'educació obligatòria sense el títol (Save the Children, 2016). Les xifres balears no són millors, tal com va informar l'Ara Balears al juliol. Les Illes se situen a la cua de l'Estat i Europa amb un 26,6%, vuit punts per sobre de la mitjana estatal. En aquesta dada s'hi inclou la població d'entre 18 i 24 anys que com a màxim ha acabat l'ESO i no ha continuat estudiant.

Parlam de centenars, milers de joves que no es poden formar, que tenen una molt baixa qualificació acadèmica, que no estan preparats per incorporar-se al món del treball i, el més important, que tenen recorreguts vitals molt complicats. Joves no només despenjats del sistema educatiu o laboral, sinó de la vida. Aquesta situació és deguda, entre altres motius, al fet de tenir un sistema educatiu estàndard que any rere any deixa fora un gruix de joves prou representatiu; aquest sistema els expulsa i centrifuga, de manera que es generen circuits de segregació i dinàmiques d'exclusió vital. Queda palès que les polítiques educatives tradicionals no funcionen i que s'han de mobilitzar altres recursos per abordar el problema del fracàs i l'abandonament escolar.

Per donar una resposta als que han abandonat el sistema educatiu o corren el risc de fer-ho, apareixen les escoles de noves oportunitats, una proposta educativa innovadora basada en l'acompanyament subjectiu de l'alumnat, la individualització i la personalització del tracte i uns recorreguts formatius llargs i flexibles amb alternança de formació i treball. Tot i que des del punt de vista institucional no s'ha fet una aposta decidida per crear escoles de segona oportunitat com un recurs educatiu, són moltes les entitats socials que hi han optat.

Una d'aquestes experiències és la d'El Llindar, una escola de segona oportunitat de Cornellà de Llobregat que impulsa actuacions educatives i professionalitzadores, alternatives i innovadores, per a persones d'entre 12 i 25 anys. Atén joves que, per la situació personal, familiar o de fracàs escolar, no encaixen en les diverses ofertes d'ensenyament reglat i estan exclosos del sistema educatiu i social, i ofereix recorreguts formatius flexibles. S'orienta, s'acompanya i es dona suport en la seva transició cap a la vida adulta, el seu retorn al sistema educatiu reglat i l'augment de la seva ocupabilitat per accedir amb millors condicions al mercat laboral. Una de les seves promotores és Begoña Gasch, una psicopedagoga que explica que molts dels joves que atenen estan deslligats de la vida i despenjats dels circuits educatius però no volen tornar a fracassar. I a El Llindar el que s'intenta és oferir-los un espai educatiu que els aculli, que els permeti trencar la successió de fracassos, a través d'una proposta educativa d'alternança entre formació i treball, de qualitat i qualificada, orientant, acompanyant i fent costat en la seva transició cap a la vida adulta. Són, en definitiva, equipaments educatius en què es garanteix la igualtat d'oportunitats.

I què ofereixen des de l'escola de segona oportunitat?

• Permeten a cada jove construir el seu recorregut formatiu ajustat a les seves necessitats i interessos.
• Possibiliten processos personalitzats amb acompanyament subjectiu que els facin afrontar el malestar que fa d'obstacle a l'aprenentatge amb èxit.
• Possibiliten itineraris formatius flexibles amb el temps necessari per fer un bon aprenentatge amb un sistema d'acreditacions que faciliti el trànsit pels diferents nivells educatius.
• S'estructuren de manera flexible i s'integren espais equipats adequadament i els temps necessaris per possibilitar aprenentatges d'alternança entre formació i treball.
• Compten amb professionals especialistes per impartir docència i personalitzar l'aprenentatge (educadors, psicòlegs, terapeutes ocupacionals…).
• Parteixen d'organitzacions flexibles per generar aliances d'aprenentatge amb altres institucions educatives, empreses privades.
• Dissenyen currículums en els quals la formació professionalitzada i el seguiment de cada jove estigui integrat i articulat amb el territori.

És a dir, són escoles que ajuden aquests joves a construir el seu futur personal i laboral amb un objectiu de dignificació de les trajectòries educatives i socials d'aquest col·lectiu. Generen, a més, un espai on són atesos i escoltats, on senten que en formen part i que, per tant, permeten generar i consolidar no només noves oportunitats educatives i formatives sinó també noves expectatives i horitzons vitals.

Experiències interessants i un document

• Escola El Llindar: elllindar.org
• Asociación Española de Escuelas de Segunda Oportunidad: e2oespana.org
• 'L'abandonament escolar prematur en context: algunes reflexions després dins del Seminari Internacional. Èxit, fracàs i abandonament escolar: factors polítics, institucionals i subjectius'. TARABINI, Aina (coord.). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona (2016)

Laia Herrera Pujol és col·laboradora de Creix