Escola30/09/2017

Trobar un itinerari vital propi

Les anomenades escoles de segona oportunitat posen a l’abast dels joves que ni estudien ni treballen noves opcions formatives paral·leles al sistema tradicional. L’objectiu és que trobin una sortida laboral

Esther Escolán
i Esther Escolán

Fer un canvi en l’enfocament de la política educativa per afrontar les altes taxes de fracàs i abandonament escolar és l’objectiu que persegueix l’Associació Espanyola d’Escoles de Segona Oportunitat (E2O) d’ençà de la seva constitució, l’any 2016. El concepte d’escola de segona oportunitat, però, va néixer el 1995, a partir dels principis del llibre blanc 'Enseñar y aprender. Hacia la sociedad del conocimiento' de la Comissió Europea. Un volum que, com explica José María Usón, president de l’associació, buscava “afavorir la integració professional i social duradora dels joves fora del sistema educatiu, sense qualificació i sense ocupació”. La finalitat de l’associació, recalca Usón, és aportar solucions concretes i eficaces a tots els joves sense ocupació ni titulació “a través del desenvolupament d’un model nacional reconegut d’escoles de segona oportunitat, innovador i legitimat, vinculat estretament al sector empresarial i reconegut i amb el suport de les administracions públiques”.

TREBALL EN XARXA

Les altes xifres d’abandonament escolar i atur juvenil que es registren a l’Estat demostren que cal repensar les polítiques educatives i d’ocupació. “S’han de mobilitzar altres recursos, financers i conceptuals, per abordar el problema, i això passa per una veritable articulació interdepartamental -sobretot entre Educació i Ocupació- i un pressupost estable que garanteixi la construcció de polítiques efectives i perdurables en el temps”, sosté el president de la Xarxa Espanyola d’E2O.

Cargando
No hay anuncios

Unes sinergies que també creu necessàries Josep Ollé, director del Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa. Ollé afirma que “compartir les diferents mirades dels uns i els altres és el que genera una visió més enriquidora i aconsegueix que les hipòtesis siguin més sòlides”, motiu pel qual el Palau Macaya va acollir l’abril passat el cicle de seminaris 'Escoles de segona oportunitat a Espanya'. Vistos els resultats del seminari, Ollé insta a “reproduir aquest model allà on convingui”, cosa que requerirà “la implicació d’entitats promotores, administració, teixit empresarial, món acadèmic i ciutadania”.

SEGONA OPORTUNITAT

Més enllà de garantir un accés universal a l’educació, l’equitat també ha de preveure la creació d’itineraris alternatius que permetin que tots aquells nois i noies que en algun moment de la seva adolescència es van desvincular del sistema educatiu hi tornin. De vegades, el sistema tradicional no aconsegueix captivar determinats perfils i simplement cal posar la maquinària a treballar per tal de promoure la seva capacitació laboral en altres àmbits i oficis, una segona oportunitat que, de retruc, evita que aquests joves passin a engrossir la llarga llista de ninis que hi ha al nostre país.

Cargando
No hay anuncios

Es tracta, com sintetitza Begoña Gasch, directora de la Fundació El Llindar, una de les 21 escoles de segona oportunitat que hi ha a Espanya, “de treballar per construir un nou model educatiu que doti els alumnes d’eines perquè (re)connectin amb el seu desig d’aprendre i afrontin amb més bones condicions el mercat laboral i la pròpia vida”. Un impàs pel qual han passat Sara Cáceres i Ylenia Vargas, de 17 i 18 anys, protagonistes de la fotografia del reportatge. Totes dues formen part dels 400 joves d’entre 14 i 21 anys que El Llindar ha atès durant el curs 2016-2017.

Atenció individualitzada

La diferència principal entre el model que proposa l’Associació Espanyola d’Escoles Segona Oportunitat i les experiències engegades anteriorment es basa, en paraules del seu president, José María Usón, “en la construcció d’un model comú consensuat entre tots i en el qual cada entitat aporta la seva expertesa i la seva dilatada experiència, respectant la identitat de cada soci i que se sustenta en les millors pràctiques educatives del sector”. Un model, tanmateix, que es basa en una atenció individualitzada amb cada noi i noia, “en què a més de fer front a les necessitats específiques d’una capacitació professional que es necessita per a una inserció professional de qualitat i duradora, es treballen valors transversals com la gestió del temps, la imatge personal, la motivació, la responsabilitat, el treball en equip, la gestió de les emocions, la tolerància a la frustració, la resolució de conflictes, l’autoconeixement i l’autoestima”, continua Usón. Una intervenció que es fa atenent simultàniament les problemàtiques personals que dificulten o impossibiliten l’aprenentatge, com dificultats econòmiques, problemes de salut, etc.

Cargando
No hay anuncios

La Sara va arribar a El Llindar derivada de l’institut, amb moltes dificultats de comprensió i d’integració, amb moltes carències afectives i l’autoestima baixa. Al principi, recorda, a l’institut “tot anava bé”. “Però a tercer vaig rodejar-me de males companyies i em vaig relaxar amb els estudis”, continua. Va repetir tercer però es va anar desmotivant: “No parava atenció a classe, els professors tampoc estaven per mi, a casa les coses tampoc anaven gaire bé... Em deixava dur pel desencís, però alhora sentia que no volia continuar perdent el temps”.

La psicòloga del centre va ser qui va parlar a la Sara d’El Llindar, i va decidir provar sort. Va matricular-se a un PFI d’imatge personal, “un àmbit que sempre” li havia “cridat l’atenció”, tot i el recel inicial dels pares. “Ells al principi s’oposaven al fet que deixés l’institut, però quan van visitar el centre van entendre que era una alternativa totalment vàlida”, explica la Sara, una aposta que de seguida va donar fruits perquè, “gràcies a la motivació i el suport” que hi va trobar, no només va començar a obtenir més bones notes acadèmiques, sinó que va guanyar “seguretat, autoestima i empatia”. La Sara va aconseguir el curs passat el certificat de professionalitat en imatge personal i ara gaudeix d’una beca d’un any i mig a Cebado per seguir formant-se en perruqueria.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, la Ylenia, que també va arribar a El Llindar derivada per l’institut, ja coneixia la fundació perquè els seus dos germans grans hi havien fet l’ESO adaptada. Ella, tal com reconeix, no se sentia “gens motivada a l’institut”, tot i que l’anaven passant de curs. “Però la situació va acabar sent tan insostenible que em van recomanar que busqués un PFI a El Llindar”. Va fer el d’imatge personal, on des d’El Llindar afirmen que ha fet “una molt bona evolució”. “Amb les pràctiques vaig redescobrir el meu gust per la perruqueria i, aquest curs, que faré el segon any del PFI, tindré l’oportunitat de fer les pràctiques a Cebado”. Com la Sara, la Ylenia subratlla que el seu pas per la fundació “ha millorat la seva autoestima i seguretat, a més de la seva relació amb els altres”.

Capacitació digital

La capacitació digital dels joves també és una necessitat capital actualment i és que fins a un 40% dels joves no disposen ni tan sols d’una adreça electrònica. En aquest sentit, des d’El Llindar consideren que “la capacitació digital s’ha de pensar com una eina, i no com un fi en si mateix”. De fet, a El Llindar estan engegant amb la Fundación Orange un GarageLab -un laboratori de fabricació digital (FabLab)- en un centre educatiu que, en paraules de Begonya Gasch, la seva directora, “està pensat per explorar les noves vies formatives que proporciona la fabricació digital, els entorns makers i la indústria 4.0”. Un laboratori on es treballa col·lectivament amb diferents eines de programació, software 2D/3D i la fabricació física dels projectes, seguint la filosofia FabLab i el context maker.