La meva escola és al bosc (literalment)

Des de les 8 fins a les 9.30 del matí, les criatures de l’escola del bosc de Rubió (Anoia) juguen sota teulada, entre quatre parets. Cada nen ha portat a la motxilla l’esmorzar i el dinar, a part d’una ampolla d’aigua. Cap bata.

Un cop d’ull a cada un d’ells els delata. Tots van vestits amb xandalls, dessuadores i xiruques. Les professores, Alba Colell i Brigitte Escolar, preparen també dues motxilles, gegants, amb el que sembla un kit de supervivència: roba de recanvi, bolquers, una farmaciola per a emergències, tovalloletes i, atenció, preparen 16 suros aïllants, que van donant un per un a cada una de les criatures.

A les 9.30 tocades, quan hi són tots, i aquesta setmana justament són 16 perquè hi ha hagut una nova inscripció, obren la porta de la llar d’infants, i se’n van caminant un quilòmetre cap al bosc de ribera de Rubió. Hi van xino-xano, sense aturar-se però sense presses. Triguen una hora ben bé a arribar-hi, i quan ho fan, enmig d’uns arbres preciosos, els infants treuen de les motxilles el suro que hi havien desat, que es converteix, en un tres i no res, en la seva cadira. Avui trien asseure’s al costat d’un roure frondós. “El terra és massa humit per asseure’ns-hi directament per esmorzar, i el suro va la mar de bé”, expliquen les mestres.

CLASSE A L'AIRE LLIURE

CLASSE A L'AIRE LLIUREAl cap de mitja hora, amb l’esmorzar coll avall, els nens s’aixequen i comencen les activitats. “Cada dia és diferent. L’altre dia vam refer unes cabanes que fa dies havíem aixecat. Avui explorem camins nous”. El cas és que al bosc les joguines són la mateixa natura. “És curiós com hem avançat des que vam començar al setembre: els primers dies ens emportàvem joguines de l’escola, però aviat vam veure que no calien, perquè no n’agafaven ni una”.

Ara, a la tardor, el bosc de ribera de Rubió està de colors lluents i diversos, i les mestres fan que els nens s’hi fixin. “Quina diferència que noto amb l’any passat, quan tenia 21 criatures en una aula, tot el dia tancats”, diu l’Alba. Per començar, les baralles i les mossegades, per exemple, eren constants. “Aquest any, són insignificants; no formen part del nostre dia a dia en cap moment”, comenta l’Alba.

A les 11.30, mestres i criatures tornen a enfilar el camí, ara de tornada. Una hora més tard, un quilòmetre més recorregut, tornaran a ser a la llar d’infants, entre les quatre parets i sota teulada, per començar a dinar. Les mestres els escalfaran el menjar que han portat de casa, i els més petits faran la migdiada. A d’altres els vindran a recollir tot just hagin acabat de dinar. I encara uns altres jugaran després de dinar, perquè, com que són més grans, ja no fan migdiada. A les 17 h se n’aniran els últims. L’endemà tot tornarà a començar de nou.

BEURE DE LA TRADICIÓ

BEURE DE LA TRADICIÓL’Escola del Bosc de Rubió va obrir les portes per primera vegada al mes de setembre gràcies a l’entusiasme de l’Alba i la Brigitte, que van llegir sense parar un llibre que els va caure a les mans: Educar en verd, d’Heike Freire Rodríguez (Graó Edicions), en què s’explicava el projecte de les escoles bosc d’Europa. De fet, la idea enllaça amb una tradició escolar catalana, la de la República. La mestra Rosa Sensat va fundar a Montjuïc el 1914 la primera escola bosc. Encara avui porta per nom Escola de Bosc de Montjuïc.

Per crear l’Escola del Bosc de Rubió han creat “una associació sense ànim de lucre”, s’han “adscrit al projecte de les escoles lliures” i fan “jornades de 7.45 h a 17 h amb unes quotes mensuals per criatura de 200 euros”. Un altre pas imprescindible va ser que guardes forestals inspeccionessin el bosc on passen els matins i certifiquessin que és un espai segur. I després la difusió i les inscripcions. “Estem molt contentes, perquè s’hi han apuntat famílies de Rubió però també de la resta de la comarca, fins i tot del Bruc. Això demostra que creuen en el projecte”, expliquen les mestres.

RECUPERAR L'ENTORN

RECUPERAR L'ENTORNSegons les docents, els beneficis d’aquest projecte són múltiples, especialment per a la canalla: “Veure com les criatures s’organitzen i s’ajuden les unes a les altres al bosc anima, perquè en una aula, a aquestes edats, els conflictes són continus”.

A l’Hospital Vall d’Hebron, l’adjunt de pediatria de la unitat d’hospitalització pediàtrica, Marc Tobeña Rué, coneix el projecte el dia que l’entrevistem. “Em sembla una idea boníssima”, diu. I de seguida ho relaciona amb les escoles del Japó, “que també porten els alumnes al bosc un o dos dies a la setmana”. A última hora, comenta entusiasmat: “És el que havíem fet els que ara som adults quan érem petits, una realitat que, malauradament, molts dels nens d’ara han perdut: jugar a la natura, amb les plantes, fer cabanes, buscar recursos, ajudar-se els uns als altres, imaginar històries”. I això comporta treballar aspectes com les habilitats socials, la companyonia o l’augment de l’autoestima, que s’adquireixen amb facilitat en el joc a la natura.

Com a pediatre, Tobeña enumera els beneficis que suposa per a les criatures jugar a l’aire lliure. 1) Adquisició i fixació de la vitamina D, perquè una part s’obté a través del sol -l’altra part ve de l’alimentació-. 2) Disminució d’al·lèrgies, de problemes respiratoris i d’atòpies (per exemple), que és el que provoca la sobrehigiene de les ciutats, on les criatures no s’exposen a al·lèrgens. A més, a la natura, el contacte amb animals també els beneficia, perquè “hi ha patologies com les mateixes otitis que no acostumen a agafar les criatures que hi tenen contacte”. Dit en altres paraules, com més contacte amb gossos, gats i altres animals, més criatures saludables “i fins i tot menys propenses són a necessitar antibiòtics”. 3) Disminució de l’insomni, la hiperactivitat i l’obesitat, habituals entre criatures que viuen a ciutat. 4) Disminució de malalties víriques, ja que els virus dels primers anys de vida de l’infant es deuen al contagi bàsicament. “Hi ha estudis que demostren que els infants que van a llars d’infants agafen més virus que els que no hi van. La majoria són per contacte i és tan fàcil com que un nen mossegui una joguina que havia passat per la boca d’un altre nen amb un virus”.

ESPAIS VERDS I SALUT

ESPAIS VERDS I SALUTAl Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), la investigadora Mireia Gascon indica que “encara s’està estudiant la relació entre els espais verds i la salut dels infants”. En aquest sentit, per a la salut mental “hi ha pocs estudis disponibles i els resultats són poc consistents”. A més, continua explicant Gascon, altres factors, com els socioeconòmics, poden tenir un paper important en la salut de les criatures, i aquí “els estudis encara han de dilucidar la interacció entre els factors socioeconòmics i els espais verds”.

D’altra banda, segons la vegetació a la qual s’exposin els infants, hi haurà beneficis per a les vies respiratòries o no: “Per exemple, el bosc natural sembla que millora el microbioma, però també pot ser perjudicial: les plantes no autòctones són més propenses a causar al·lèrgies. Per això, cal més recerca”. El que sí que és evident és que “els infants que viuen a prop d’espais verds són menys propensos a ser obesos, perquè tenen un espai per jugar i dur a terme l’activitat física necessària. Però, un cop més, s’han de tenir en compte els factors socioeconòmics”.

A la ciutat, per entendre el paper dels espais verds en la salut dels infants, “cal estudiar les característiques de l’entorn construït, que vol dir la connectivitat del carrer, la densitat de l’habitatge i els espais exclusius per a vianants”, sosté la investigadora del CREAL. Una altra evidència és que “la presència d’espais verds a les zones urbanes redueix la contaminació de l’aire i l’efecte d’illa urbana de calor, per exemple”. “En resum, la presència d’espais verds ja és un avantatge per aquests motius”.

Per acabar, des de la Universitat de Girona, el professor i sociòleg de la Facultat d’Educació Jordi Feu valora les escoles bosc amb les següents reflexions: 1) Enllacen amb una tradició de renovació pedagògica del país, que assegura que l’ideal d’escola completa es valia de la natura però també de la ciutat, perquè no hi hagués cap dèficit formatiu. 2) Si l’escola no té un bosc a prop, els patis escolars són els espais que han de fer aquest paper. Així que els patis escolars s’haurien de convertir en jardins, amb natura premeditada, perquè siguin espais de relaxació, investigació i esbarjo. Així doncs, el professor de la UdG sosté que les escoles bosc són un repte per al país, sobretot per a les escoles urbanes, que haurien de transformar els patis en espais amables enmig de la ciutat, seguint l’exemple dels parcs urbans.