Escola 01/10/2021

Dubtes i certeses sobre l'educació

4 min
L’infant ha ser el centre del procés educatiu perquè aprengui molt i bé, des de la seva pròpia implicació.

La pandèmia ha evidenciat que és necessari que infants i joves estiguin a l’escola i socialitzin. Però què sabem del cert de l’educació? Els professionals coincideixen: dubtes molts i certeses poques. “L’educació, tot allò que educa una societat i aporta un valor educatiu, és essencial i ara és més rellevant que mai”, assegura Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Catherine L’Ecuyer, doctora en educació i psicologia, afegeix que “l'educació mai és neutra": "Cada escola, cada universitat, té un projecte, uns mètodes i un equip docent que respon a una visió explícita o implícita sobre la persona, l’educació i la cultura”. Per a Antoni Tort, catedràtic de pedagogia a la Universitat de Vic, el dubte és una virtut de la intel·ligència, però quan es tracta de l’educació, les famílies necessiten tenir certeses per poder confiar que l’educació dels fills serà positiva per al seu present i futur: “La confiança, que s’ha d’anar construint, és tan important com les certeses. L’infant ha de ser el centre del procés educatiu perquè aprengui molt i bé, des de la seva pròpia implicació. Hem d’ajudar-lo a construir-se com a persona al costat dels altres”. L’Ecuyer insisteix en la necessitat de diferenciar entre “donar a l’alumne el que li ve de gust” i “donar-li allò que la seva naturalesa necessita”. Considera que justificar canvis i innovacions a l’aula a una velocitat vertiginosa per “adaptar-se a l’alumne” és incorrecte, perquè els nens d’ara són els mateixos de fa 3.000 o 5.000 anys. “La seva naturalesa no ha canviat, el que és diferent és l’ambient, que no s’ajusta a les seves necessitats i als seus ritmes interns”, matisa.

L’educació ha de ser generadora d’oportunitats

El covid ha generat nous dubtes que fins a la seva arribada no ens hauríem plantejat: fins quan es durà mascareta als centres educatius? ¿S’ampliarà l’edat de vacunació? ¿Ajudarà a fer l’escola que es vol? Per a Gargallo la transformació educativa és més necessària que mai, cal trencar barreres i superar el “sempre s’ha fet així”. Entén que s’ha d’anar cap a l’escola que necessita l’alumnat, que s’implementin les mesures necessàries per pal·liar la segregació fent possible una escola inclusiva de veritat, amb prou pressupost per aportar més professionals, apostant per la formació dels docents, facilitant l’acompanyament emocional dels infants, posant sobre la taula el que no funciona, dialogar i arribar a consensos. “Entre tots hem de construir l’escola que funcioni per al temps actual”, afirma, convençuda que cal treballar per aconseguir el que ara sembla utòpic per després crear nous horitzons. Certeses

Certeses

Present i futur

No es pot escamotejar el present d’una criatura pel que pugui fer o ser en el futur. És necessari un present ple de possibilitats de creixement, conscients que això precisament l’ajudarà per a més endavant, parant atenció al dia a dia i cuidant l’aula perquè passin coses de debò. 

Evidències científiques

La ciència, a través de la pedagogia, la psicologia o la neurociència, que acompanyen el fet educatiu, és una eina útil per orientar les polítiques educatives. La recerca científica ha evidenciat que és important centrar-se en aprenentatges més significatius, personalitzar l’aprenentatge, que l’escola híbrida contribueix a construir més coneixement però l’escola exclusivament en línia no és l’escola que necessita l’alumnat més jove. 

Evidències pandèmiques

Les conseqüències econòmiques i socials del covid han fet que hi hagi més pobresa infantil i més necessitats socials. L’escola ha de poder compensar aquestes necessitats, ha de servir per socialitzar i transformar la societat, tant pel que s’hi aprèn com per les necessitats socials i emocionals.  

Lluita contra la segregació

L’educació ha de ser generadora d’oportunitats, cal posar el focus en la lluita contra la segregació. És important la personalització de l’aprenentatge partint dels itineraris personals de cada alumne. L’escola no pot ser una bombolla dins la societat i ha d’aportar un coneixement significatiu per a l’alumnat. 

Personalització educativa

És important la personalització, perquè l’aprenentatge ha de tenir un valor personal, vivint-lo amb els altres. L’educació és un afer social i l’escola és un espai de tots. Alhora, el monopoli de l’educació no el té l’escola, també correspon a la família, l’entorn, les extraescolars, l’audiovisual o les xarxes que consumeixen. Aquesta educació 360º és l’autèntica personalització. 

És important la personalització, perquè l’aprenentatge ha de tenir un valor personal, vivint-lo amb els altres

Dubtes 

Escola (post)pandèmica

Com tornarà la vida a les escoles? Quan es podrà abandonar la socialització reduïda al grup estanc de convivència? I quan es reconstruirà la comunitat educativa? Com recuperarà l’escola les famílies? L’escola i les famílies són corresponsables educatius d’infants i joves, d’aquí que sigui tan important el vincle del centre amb la família. I com l’escola tornarà a fer xarxa amb altres centres?

Transformació educativa

¿S’atrevirà l’escola a ser l’escola inclusiva i coeducativa que necessitem? ¿Es diagnosticaran les mancances actuals i es planificaran estratègies per implementar millores? ¿Rebrà el suport necessari? ¿Recursos econòmics, personal i formació? ¿Treballaran en xarxa els centres educatius? ¿Tindrem un professorat tan ben preparat com sigui possible per afrontar projectes col·lectius, creant comunitat educativa i de recerca? 

Una prioritat real?

¿L’educació és realment una prioritat social o política o només es repeteix el missatge per quedar bé? Si fos una prioritat es notaria més el suport perquè es dotaria amb una inversió millor i s’apostaria per un sistema educatiu més flexible i obert al seu entorn. Els poders públics han de propiciar les condicions necessàries perquè les propostes de canvi, renovació i innovació arribin al conjunt del sistema, tenint en compte que cada context és singular i diferent. És important establir uns mínims comuns per respectar la diversitat i la diferència i per reduir desigualtat. També cal creure’s de debò l’autonomia de les comunitats educatives a l’hora d’adequar certeses i projectes, i de compartir dubtes i conflictes. 

Què passa a les escoles

A Conversaciones con mi maestra. Dudas y certezas sobre la educación* Catherine L’Ecuyer (Editorial Espasa, 2021) trenca amb el fals dilema entre educació nova o tradicional, “una guerra mal plantejada perquè els estudis diuen clarament que l’ideal és combinar una classe o demostració on es transmeten coneixements i l’aprenentatge per descobriment guiat”. Al llibre també es pregunta què passa a les aules i què hi ha darrere les propostes educatives actuals, i ofereix eines a les famílies i educadors perquè entenguin què està passant avui a les escoles. I, entre altres coses, explica quins són els tres principals corrents educatius que han existit al llarg de la història. I recorda que hi ha la falsa creença que existeixen períodes crítics per a l’aprenentatge: “La neurociència coneix períodes crítics per al desenvolupament però no per a l’aprenentatge; per tant, no cal bombardejar d’estímuls perquè aprenguin”.

La doctora creu en la llibertat educativa i planteja que hi hagi pluralitat educativa a l’escola pública: “¿És normal que uns pares que paguen impostos no puguin triar el projecte educatiu dels seus fills? Per què només les famílies amb més ingressos poden triar entre diferents models pedagògics?”, es pregunta. L’Ecuyer proposa plantejar una escola pública plural en la seva oferta, convençuda que si hi hagués aquesta llibertat d’elecció molta més gent aniria als centres públics, hi trobaríem famílies amb diferents nivells socioeconòmics i es contribuiria a tancar la bretxa socioeconòmica.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Conversaciones con mi maestra. Dudas y certezas sobre la educación' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats