Dificultats per aprendre ortografia

L’escriptura és un dels aprenentatges més complexos en l’etapa escolar i ve acompanyat d’una dificultat afegida: l’ortografia. L’ortografia és pròpia de cada llengua i abasta el conjunt de formes gràfiques acceptades i les normes que regulen la utilització de l’escriptura d’una llengua.

D’aquesta manera, els infants, a banda d’aprendre a utilitzar les diferents formes gràfiques, han de conèixer unes regles per saber quan posaran una grafia o una altra, i moltes voltes aquestes normes no són tan lògiques com s’esperaven.

Què és la disortografia?

La disortografia és la dificultat significativa que tenen alguns infants per adquirir les normes ortogràfiques i per utilitzar correctament el codi escrit de la seva llengua. Aquesta dificultat pot residir en l’associació entre so i grafia o bé en la integració de la normativa ortogràfica o els dos.

Per a un diagnòstic de disortografia, el domini de l’ortografia ha de ser significativament inferior al nivell esperat per l’edat del nen, per la seva intel·ligència general i pel seu nivell escolar. A més, s’ha de tenir en compte que perquè hi hagi un trastorn de l’ortografia s’han d’excloure causes relacionades amb un ensenyament inadequat de l’ortografia, amb un dèficit auditiu, visual o neurològic i/o amb un trastorn de la lectura.

Errors més freqüents

• Tenir dificultats per associar el so d’una lletra amb la seva grafia.
• Substituir una lletra per una altra ('capa'/'cada').
• Ometre, afegir o invertir lletres, síl·labes o paraules.
• Substituir lletres que se semblen com la 'm' i la lletra 'n' i la 'a' i la 'e'.
• Confondre les lletres 'b'/'d' i 'b'/'p', que es diferencien per la seva posició a l’espai.
• Canviar la lletra 'b' per la 'v', 'll' per la 'y' i la 'g' per la 'j'.
• Realitzar una escriptura mirall.
• Ometre la lletra 'h' perquè no té correspondència fonètica.
• Realitzar unions de paraules, escriure 'lacasa' en lloc de 'la casa'; unir síl·labes pertanyents a paraules diferents ('aques tamoto' en lloc d’'aquesta moto') i/o separar les síl·labes dins d’una paraula ('sal tar' en lloc de 'saltar').
• Fer errors referits a les normes ortogràfiques com l’accentuació i no respectar l’ús de les majúscules.

Adaptacions

És important entendre que aquests infants necessiten i tenen el dret a unes adaptacions a l’aula per trobar-se en igualtat de condicions amb la resta de companys. Unes de les propostes d’adaptacions són les que presenta l’Associació Dislèxia i Família (DISFAM) resumides a continuació:

• Fer saber a l’alumne que tot l’equip docent posarà en marxa un pla d’actuació conjunt per afavorir el seu procés d’aprenentatge i posicionar-lo en igualtat de condicions en relació amb els seus companys.
• Elaborar un taller de normalització per poder explicar a l’aula, d’una manera positiva, en què consisteix la disortografia amb l’objectiu d’empoderar l’alumne i poder treballar l’empatia amb la resta del grup, així com evitar malentesos i l’assetjament escolar.
• Les adaptacions no significatives s’hauran de posar en marxa en totes les assignatures, independentment de si les aprova o no, i no esperar que fracassi.
• Permetre la utilització de l’ordinador, a més de programes o aplicacions informàtiques específiques (lector, corrector ortogràfic, gravadora, traductor…)
• Evitar la correcció en vermell i la correcció sistemàtica de totes les faltes d’ortografia.
• Avaluar totes les tasques en funció del contingut.
• Permetre la utilització del diccionari.
• Evitar la còpia de la pissarra.
• Potenciar una metodologia multisensorial a l’aula.
• Treballar els diferents continguts de les matèries amb el suport de recursos audiovisuals.
• Poder dur a terme dictats preparats.

Recomanacions

• No se’ls ha de transmetre una excessiva preocupació per l’ortografia, però cal animar-los que escriguin cartes, històries i que participin tot ajudant-los amb aquelles paraules que tenen dificultats per escriure-les adequadament.
• Cercar estratègies o trucs que facilitin la memorització d’aquelles paraules que els suposen una dificultat, per exemple, crear frases divertides, fer rimes, fer un dibuix relacionat amb la paraula, escriure-la en algun lloc on la vegi cada dia.
• Associar l’ortografia a un altre tipus d’informació multisensorial per poder memoritzar-la com: Realitzar exercicis de discriminació – de sons i de formes gràfiques. Activitats de presa de consciència del so de manera aïllada, exercicis de lletrejar, de reconeixement i repetició de paraules amb dificultat i llargada creixent. Manipular i experimentar amb les lletres de les paraules problemàtiques mitjançant treballs manuals. Fer dictats en què l’infant, a banda d’escriure, ha de dir la paraula de manera oral i n’ha d’explicar el significat. Fer targetes amb aquelles paraules que comporten dificultats.
• Fomentar la utilització del diccionari, per exemple, fer jocs de rapidesa en la recerca d’una paraula o demanar-los escriure frases amb paraules desconegudes per a ells.
• Propiciar un ambient que afavoreixi la lectura d’un llibre, una revista, un diari com també utilitzar les noves tecnologies per fer activitats.

Mari Mateu Carbó és psicòloga de Creix