Deures a l'estiu: sí o no?

SabadellPassat Sant Joan comença la travessa del desert: més de dos mesos i mig sense escola. Un dels dubtes que es genera en moltes famílies és: cal que els nostres fills i les nostres filles facin classes de repàs o deures durant aquest llarg període estival? El coordinador del Grup de Recerca de Mediació del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC) i director pedagògic de l’escola L’Oreig de Pallejà (Baix Llobregat), Joan Gamero, és prudent i, alhora, taxatiu: "Depèn de la realitat de cada infant, però l’hàbit de la constància i la persistència no es pot deixar per moltes vacances que tinguem".

Són recomanables per a tot l'alumnat o val més que reposin?

"Anar a l'escola no és una feina com treballar en una oficina o empresa", remarca l'expert. El problema de tenir vacances més de dos mesos, afegeix, és que es perdi l'hàbit de la constància. En aquest sentit, assegura que en matèria pedagògica ha d’haver-hi un descans d’un mes en què la canalla ha d’estar totalment lliure. Si fan un casal, el vessant social ja queda cobert: "És tan educatiu com l’escola", afirma. Ara bé, pel que fa al vessant acadèmic s'ha de decidir en funció dels resultats: "Hi ha alumnes que, realment, han fet un gran esforç i volen una recompensa i n’hi ha que necessiten un seguiment continu".

Quin tipus de repàs?

Pel que fa a les llengües, seria bo que tots continuessin llegint els mesos d’estiu: "No hem de buscar gaires solucions màgiques; simplement, lectura acompanyada. Una miqueta cada dia seria molt bo". I, pel que fa a les matemàtiques, Gamero prioritza les activitats de raonament adaptades al nivell de l’alumne, i suggereix, també, que si les taules de multiplicar han quedat pendents a 2n de primària, s’aprofiti l’estiu per treballar-les: "Això també es pot fer com un joc en el qual la família participi". En qualsevol cas, cal que els fills no ho vegin i ho visquin com un càstig, i cal, també, que els pares hi siguin: "Si els deixem sols a fer activitats, tenim el risc que comencin a fer-les sense pensar, de qualsevol manera, per dir: «Ja he acabat». I llavors això no té sentit perquè no és profitós".

I els famosos quaderns d’estiu valen la pena?

Poden ser una bona eina, però amb matisos: "En seria més partidari –apunta Gamero– en els petitons, a infantil o a primer cicle de primària, ja que són quaderns amb molt color, dibuixos i jocs, perquè tinguin una activitat de constància diària, de mitja horeta, deu minuts, i no cal durant totes les vacances: durant dues setmanes, abans de començar les classes, perquè en comencin a agafar l’hàbit i no els vingui tot de nou". Pel que fa als més grans, matisa, cada escola té una autonomia i és un món, i potser hi ha temes que surten al quadern que al centre no s’han fet o s’han fet d’una altra forma.

És millor que treballin a casa o a fora?

El reforç d’estiu no és per a tots. "Hi ha nanos que s’han esforçat molt i han tingut molt bona nota, i veus que se’ls ha de donar un respir. N’hi ha altres que, si volen tenir èxit acadèmic a posteriori, han de ser constants i continus per agafar les mancances que, durant el curs, no han superat", explica. El com també depèn: si el nano s’entén amb els pares, endavant: "Es crea més vincle", subratlla el pedagog, però alerta que és important que els adults no li facin la feina. "Si no s'entenen les activitats, millor buscar ajuda professional, però a mida, no un casal: "No és la seva funció". El repàs no s’ha de fer mai durant tot el parèntesi estival, sinó només al principi o al final, amb una pausa entre cursos, i sempre ha de ser de mutu acord i amb sinceritat: "Ells saben perfectament el lloc on són. No amaguem res".

Quin paper hi té el tutor o tutora?

La moneda té dues cares: "Moltes vegades ens centrem només en el tema de sabers, de matèria, i oblidem l’altra part, la part social", lamenta l’educador. Durant tot el curs, més enllà de l’informe final, el tutor haurà informat la família de l’evolució del nen en totes dues cares i li haurà donat consells personalitzats: "Dins de la mateixa aula, depenent del nivell de l’alumne, jo puc dir a un grup d’alumnes que facin un llibre determinat; a un altre grup, un altre, i a uns altres alumnes, un altre. Després les matemàtiques encara van més personalitzades". Per decidir què hauria de fer un fill a l’estiu, convé escoltar el mestre que l’ha acompanyat: "L’obligació és dir: «Mira: som en aquest punt. El curs que ve començarem en aquest punt i, per arribar-hi, potser seria bo que fes això, això, això i això». Això és educar".