La ciència ciutadana demana pas

En els últims anys la ciència ciutadana ha posat de manifest una nova relació entre la societat i la ciència, que deixa de ser un àmbit que només afecta experts per convertir-se en una àrea participativa i oberta en què tothom es pot implicar. A més, pren importància perquè, gràcies a les hores de dedicació, observació i anàlisi dels voluntaris que la practiquen, es transforma en un instrument que aporta coneixements i, de retruc, fomenta la consciència ambiental. En aquest context, i per descobrir tot el potencial de la ciència ciutadana, Fundesplai i el Centre d’Investigació CREAF, amb la col·laboració de la Fundació ECODES, han elaborat una guia per promoure-la com un espai i una eina participativa, educativa i amb capacitat de transformació.

La voluntat de la guia, que porta per títol Ciència Ciutadana, Natura Urbana i Educació Ambiental, és arribar a les administracions -perquè impulsin programes de ciència ciutadana i s’adonin que també són propostes educatives molt interessants- i als centres educatius -perquè entenguin l’oportunitat que representa treballar aquests projectes-. Així, la guia, a més d’explicar en què consisteix la ciència ciutadana i els avantatges de posar-la en pràctica, recull quinze experiències realitzades en l’àmbit català, espanyol i europeu perquè inspirin les possibilitats de projectes a treballar.

“A Fundesplai veiem el potencial educatiu i transformador que tenen aquesta mena de projectes. Sempre que els alumnes dels centres escolars o els nois i noies dels centres d’esplai han de treballar problemes reals de la societat o de la natura acabem fent simulacions. En canvi, la ciència ciutadana ens permet arribar a estudiar problemes reals i a buscar-hi solucions. Ens permet treballar amb metodologia científica, aportar rigor científic i promoure vocacions científiques en els infants i joves, sobretot en les noies. També ens permet treballar en grup o en xarxa amb altres entitats, així com tractar el vincle emocional amb els problemes analitzats o, senzillament, amb la natura”, explica Carles Xifra, director d’innovació i continguts de Fundesplai i expert i autor de la guia. Xifra incideix en aquest vincle emocional que desperta la ciència ciutadana, que promou la consciència per les afectacions ambientals i fa que els joves que la practiquen, a més d’aportar dades, ofereixin propostes de millora de les quals arriben a sortir projectes de custòdia del territori. En aquest cas, posa d’exemple el projecte Rius, que proposa que els participants es comprometin a analitzar dos cops a l’any un tram de 500 metres d’un riu de Catalunya. Això comporta analitzar també els animals que hi viuen per saber la qualitat de l’aigua o del bosc de ribera. “A més d’aprendre moltíssim, adopten aquells 500 metres de tram de riu per incorporar-hi un refugi per a fauna o propostes de millora en termes de vegetació, i fan intervencions sobre l’entorn per millorar-lo a través dels aprenentatges que han adquirit durant la realització dels projectes de ciència ciutadana”. És per això que la dimensió dels projectes de recerca i ciència ciutadana es vincula amb la mirada educativa de l’aprenentatge servei, perquè combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat on els participants es formen amb l’objectiu de millorar l’entorn.

MODEL PARTICIPATIU

“Seria espectacular que la ciència ciutadana es dissenyés inicialment amb una mirada i una voluntat educativa i transformadora i que, a més, pogués evolucionar cap a un model realment participatiu en què les persones no són només observadores i, per tant, aporten dades, sinó que també formessin part del disseny de les investigacions i de l’elaboració de les conclusions”, apunta Xifra, que reconeix que actualment els graus de participació en ciència ciutadana són relativament baixos i amb poca intencionalitat educativa als programes que es duen a terme.

Al marge dels coneixements en natura i medi ambient que s’aprenen en l’exercici de la ciència ciutadana, els voluntaris que la duen a terme també desenvolupen habilitats digitals perquè, després de l’observació i l’anàlisi, arriba el torn de fer el buidatge de les dades obtingudes i de compartir-les a les plataformes digitals. La guia de Fundesplai apunta també a una futura línia de treball destacada en projectes de ciència ciutadana: la realitat augmentada. “Ens permetria accedir a informació que no veiem en aquell moment, com ara imaginar evolucions d’un entorn natural en funció de l’arribada d’una espècie invasora”, diu Xifra. A la vegada, permetria gamificar l’experiència de les persones participants, així com atreure’n de noves per crear comunitat, donar a conèixer el projecte i difondre’n els resultats.