A.F.

El canvi de notes a l'ESO

L’important és fer una avaluació contínua a l'alumne i retornar-li una informació pedagògica

El canvi de notes a l'ESO / CÈLIA ATSET Zoom

Una de les principals novetats d'aquest nou curs a Catalunya és la substitució a l’ESO de les notes del 0 al 10 pernomenclatures: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) i no assoliment (NA).

El departament d’Ensenyament afirma que la nova mesura dona continuïtat a l’avaluació de primària, que el curs 2016-2017 ja va eliminar les notes de 0 a 10. Alhora defensa que situa l’alumne com a protagonista de l’aprenentatge i l’acompanya perquè millori en el seu procés educatiu. Però ¿és suficient, aquesta mesura? "Establir el grau d’assoliment de competències bàsiques a secundària i assimilar-lo al de primària és una bona notícia, tot i que és només un element més en el conjunt del debat educatiu", matisen la subdirectora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, Nati Cabrera, i la professora dels mateixos estudis Anna Espasa. "Què vol dir tenir un 3, un 4,7 o un 8,2? Quin missatge s’envia a l’estudiant? En què l’ajuda aquesta informació? Sap realment l’alumne per què el seu treball ha obtingut aquesta nota?" Són algunes de les preguntes –segons les professores– que s’hauria de qüestionar el sistema educatiu. "A partir de les respostes s’entendrà per què s’ha d’anar molt més enllà de qualificar", afegeixen.



En aquest sentit tant Cabrera com Espasa expliquen que la mesura no ha de ser el "centre del debat educatiu". "El que hauria de ser rellevant és el recorregut de l’estudiant, l’evolució que experimenta des de l’inici del procés d’aprenentatge i el desenvolupament de competències que n’obté –matisen–. La clau d’aquest trajecte és l’avaluació contínua i formativa com a resultat d’una formació al llarg de la vida, en la qual l’estudiant és part activa de l’aprenentatge", afegeixen.

Més esforços per ajudar l’estudiant

Les dues professores insisteixen que cada cop és "més crític" orientar esforços per ajudar l’estudiant en el procés d’ensenyament i aprenentatge i donar-li un retorn pedagògic o 'feedback' de "manera continuada" que l’ajudi a millorar (no només en tres avaluacions). "El focus ha de ser sempre la formació integral de l’estudiant i promoure un aprenentatge que permeti avançar de manera consolidada, segura i acompanyada. I és precisament aquesta la informació que s’ha de proporcionar a l’estudiant: com està avançant i què pot fer diferent o millor per continuar avançant –expliquen–. Per això el que hauria de ser remarcable no és si es qualifica amb una xifra o amb nomenclatura, sinó el procés de desenvolupament de competències que experimenta l’estudiant".