Publiques imatges dels teus fills a les xarxes? Això és el que has de tenir en compte

BarcelonaÉs obvi que vivim en l’era de la imatge i de la immediatesa i que els continguts que compartim a la xarxa tenen cada cop un abast més ampli. Per això, cal estar especialment alerta amb l’exposició que es fa dels menors. Segons l’estudi EU Kids Online 2019, a l’estat espanyol el 89% dels pares i mares comparteix a internet imatges dels seus fills un cop al mes, però només el 24% els demana si hi estan d’acord. A banda dels perills de frau, ciberassetjament o pedofília que pot amagar aquesta pràctica, el 42% dels menors asseguren que passen vergonya pel contingut que els seus pares comparteixen sobre ells, d’acord amb un estudi de Microsoft.

Ara bé, què passa quan els continguts dels menors els comparteixen escoles, esplais o altres organitzacions? En aquests casos, tenir el consentiment de la família és essencial. “Si, per exemple, es fa algun reportatge fotogràfic d’un esdeveniment, ni que sigui de caràcter intern, és necessària una autorització. Si no es té, pot haver-hi un problema perquè, per defecte, no a totes les famílies els sembla bé que la imatge o la veu del seu fill sigui tractada”, explica Eduard Blasi, professor col·laborador dels estudis de dret i ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest cas, recorda que l’autorització és indispensable no només pel que fa al tractament de dades sinó per a la difusió que comporta mostrar les imatges a un públic més gran. “Una família pot autoritzar que la imatge del seu fill es posi al mural de la classe però, en canvi, no que es difongui a través de YouTube o d’altres plataformes”.

El consentiment ha de ser explícit i informat en cada cas i ha de concretar al detall què passarà amb les dades recollides. “És indispensable obviar ambigüitats. Tot aquell consentiment que no sigui clar podria ser considerat nul”, adverteix Blasi. Tot i que la durada d’aquests consentiments no se sol especificar, el professor de la UOC recomana que seria bo actualitzar-los periòdicament, ja que el criteri de famílies i tutors podria canviar, sobretot si la difusió de determinades imatges té impacte sobre la privacitat del menor.

Responsabilitat per edats

El tipus de consentiment necessari depèn de l’edat del menor. Dels zero als catorze anys l’autorització ha de venir de pares, mares i tutors. A partir dels catorze anys, en el cas de l’estat espanyol, pot ser el mateix menor qui autoritzi el tractament de les seves dades i, si és el cas, la difusió de les pròpies imatges. “La normativa europea obre una forquilla entre els tretze i els setze anys perquè cada estat membre concreti la majoria d’edat a efectes de protecció de dades”, aclareix Blasi. En tot cas, aquesta informació ha d’arribar als joves a partir de catorze anys a través d’un llenguatge adaptat a la seva edat que els permeti entendre d’una forma fàcil les circumstàncies del consentiment que dona. “Cal incidir en el fet que el menor podria utilitzar el seu dret al consentiment encara que els seus pares no hi estiguin d’acord, perquè les autoritats reguladores el consideren major d’edat en aquesta qüestió”. A partir dels divuit anys, el consentiment ha de ser informat d’una forma clara però sense necessitat de cap adaptació especial.

Què pot passar si una escola o una empresa publica imatges d’un menor sense permís dels seus pares o tutors? “Generalment, la conseqüència no és una sanció, sempre que no es tracti d’una situació de plena deixadesa. Hi poden haver errors puntuals per descuit que se solen resoldre de forma amistosa”, indica Blasi. Però també hi ha situacions que es poden escalar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (EAEPD) o a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), en el cas que sigui una escola pública o una entitat dins del paraigua de l’autoritat catalana, i plantejar una denúncia. “La denúncia podria prosperar, es podria sancionar econòmicament sempre que no sigui una escola o un organisme públic; en aquest cas, la mateixa normativa de protecció de dades les exclou de sanció i hi hauria una amonestació”.

Píxels, stickers i WhatsApp

El tema del consentiment pot trobar situacions molt variades, com ara que en una fotografia hi apareguin alumnes que el tinguin i d’altres que no. Per això hi ha casos en què es pixelen o es posen stickers sobre la cara dels menors. “Pixelar està permès, però és una decisió delicada. L’AEPD ja ha obert algun expedient al considerar que algun pixelat o sticker no era suficient i que el menor era fàcilment identificable”, preveu Blasi.

De totes maneres, fer fotos en què apareguin els propis fills acompanyats dels seus amics, també menors, perquè després es quedin en l’àmbit privat no requereix cap consentiment. Sí que cal, però, si aquestes fotos es comparteixen en segons quins grups de WhatsApp. “Com que WhatsApp també és una xarxa social, a efectes de protecció de dades s’equipara a Instagram, TikTok i YouTube. En alguns casos, hi ha grups de WhatsApp formats per persones que de vegades no es coneixen entre elles, ja sigui perquè són d’un grup de pares i mares o d’un esplai i, per tant, s’ha de demanar consentiment abans de compartir-hi res”. Blasi insisteix que la compartició d’imatges a través de WhatsApp és més habitual que en altres xarxes socials, malgrat que l’abast inicial no sigui per a un gran públic.