Criatures 12/10/2019

‘Instamamis’: on són els drets dels menors?

Els juristes plantegen el debat d’on comença i acaba la intimitat dels fills de les mares ‘influencers’ quan els exposen a les xarxes socials

Paloma Arenós
6 min
‘INSTAMAMIS’: ON SÓN ELS DRETS DELS MENORS? Una jove austríaca va demandar els pares per pujar fotos a Facebook  La llei a l’Estat

Verdeliss (1,1 milions de seguidors), Tamara Gorro (1,4 milions), Laura Escanes (1,4 també), Alma (Obregón) Cupcakes (230.000), Familia Carameluchi (566.000)... Són les instamamis, algunes de les principals mares instamamisinfluencers(o embarassades, en el cas d’Escanes, fins fa molt poc) d’Instagram -i d’altres xarxes socials- més famoses a l’Estat. Acumulen centenars de milers de seguidors, i, en la majoria dels casos, surten fotografiades o en vídeos acompanyades dels fills. Algunes vegades els menors són figurants i d’altres tenen un paper més actiu, tant si la mare (o pare) parla d’ella mateixa com si està anunciant algun producte relacionat amb la cosmètica, la criança, la moda i el disseny o la higiene de la llar. Vista aquesta sobreexposició mediàtica continuada, ¿on són els drets dels menors?

Hem consultat dues juristes perquè ens donin la seva opinió. Plantegem el debat d’on comença i acaba la intimitat dels menors -alguns, fins i tot nadons- en una societat de la imatge, on tot va molt ràpid i són pocs els que s’aturen a valorar com afectarà el que queda penjat, de per vida, a internet, quan els fills siguin majors d’edat.

L’advocada especialitzada en dret de família Agustina Rico (www.mamalegal.com) ho té clar: “Nosaltres, com a mares i pares, som totalment responsables i hem de salvaguardar el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge dels nostres fills i filles, un dret fonamental que està recollit a la Constitució”. Com a mare que també és, diu que, tot i respectar les mares que opten per exposar els seus fills, ella no mostra mai cap fotografia dels menors “on es vegin les seves cares” i no ensenya res “que els pugui identificar”. Per això, conclou: “Anant més enllà del dret a la intimitat, crec que avui dia cal evitar que les imatges dels nostres fills caiguin en mans de persones amb males intencions”. “No podem oblidar que les fotografies d’aquests infants quedaran a internet -argumenta-, i quan creixin potser no els agradarà el que hi trobaran. Hauran estat exposats constantment sense saber-ho ni haver prestat el seu consentiment”.

CAL SER CUROSOS

Rico reflexiona sobre el mal ús o, fins i tot, les males intencions que tenen alguns pares que exposen els fills a les xarxes socials. “Cal dir que no tots els pares tenen la mateixa cura a l’hora de penjar imatges dels seus fills. Algunes poden arribar a ser humiliants i perjudicar seriosament la criatura quan tingui coneixement d’aquesta foto o algú altre s’avanci i en faci burla”. Potser no és humiliant, però sí que s’aprecia com poden ser de condescendents alguns progenitors quan li riuen totes les gràcies als seus fills. En un vídeo recent d’Instagram de Tamara Gorro -popular per la seva participació al programa Mujeres, hombres y viceversa - es veu com ella, el marit, la seva filla i el seu fill petit, amb bolquers, es graven cantant un tema de reggaeton mirant-se al mirall del lavabo. La nena crida, descontrolada, i fa gestos imitant el cantant, remenant el cul. Els pares es mostren ben orgullosos i riallers. El vídeo té més de 627.000 visualitzacions.

La llei a l’Estat

L’advocada Agustina Rico, especialitzada en dret de família, detalla com és la legislació espanyola en matèria de protecció de la intimitat. “Tenim la llei orgànica 1/1996 de protecció jurídica del menor, que reconeix el dret a la intimitat personal i familiar a la pròpia imatge dels menors, i una altra llei específica que també protegeix aquests drets, la llei orgànica 1/1982 de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, i que els considera irrenunciables, inalienables i imprescriptibles”. Rico reflexiona sobre la divulgació de les imatges en diferents nivells: “Per això ens demanen autorització a les escoles per publicar la fotografia dels nostres fills. Som els pares els que decidim per ells, però ho hem de fer pensant realment en ells, en el seu futur, que les imatges no desapareixen d’internet encara que les esborrem de les xarxes socials”. Explica que a partir dels 18 anys seran titulars dels seus drets i podran demanar que es retirin. “Tot i que el Tribunal Suprem considera que el dret a la intimitat i a la pròpia imatge es va adquirint progressivament durant l’adolescència i a partir dels 12 anys, els jutges ja escolten els nens i tenen en compte la seva opinió”, recorda.

‘INFLUENCERS’ QUE ES GUANYEN LA VIDA

Repassant les instamamis amb més èxit i seguidors a l’Estat es veu com promocionen -amb totes les despeses pagades- noves instal·lacions en parcs d’atraccions d’aquí i de França o com anuncien tota mena de productes de puericultura, de criança o de moda. Un exemple és la família Carameluchi -formada per mare, pare, nena i nen de dos anys-, que utilitzen els seus canals per donar a conèixer -d’una manera que aparenta ser casual- detergents, galetes o els seus llibres, com si fossin consells domèstics i vitals. També canten: el vídeo El baile del boom, per exemple, publicat aquest agost a YouTube, acumula 2,7 milions de visualitzacions, i Roast yourself challenge puja fins a l’astronòmica xifra de 12,7 milions de visualitzacions des del novembre passat.

Des de fa molts anys es fan servir menors amb finalitats publicitàries, al cinema i a la música, i no ens sembla estrany”, afirma Rico. I matisa: “El fenomen influencers, sobretot les dones que es guanyen la vida explicant les seves maternitats, no deixa de ser una mica el mateix, publicitat. Però aquí entra en joc, un cop més, la voluntat dels pares, i si aquests volen fer servir la imatge del seu fill per lucrar-se, tenir una posició social millor, una situació econòmica més bona que repercutirà en els fills...” Per a l’advocada, el fenomen “no està ni bé ni malament, però mai s’han d’oblidar els drets dels menors i cal actuar amb sensatesa i coherència”. L’experta en dret familiar insisteix que els infants “tenen els mateixos drets a preservar la intimitat que els adults”. “Com a pares, els hem de protegir [vegeu el complement]. Sabem que al pujar imatges a la xarxa perdrem el control per sempre sobre les imatges i que, a més, tot el que pengem deixa un rastre difícilment esborrable”, argumenta.

JURISPRUDÈNCIA?

Més enllà de la llei que protegeix la intimitat i l’honor, la fiscal Escarlata Gutiérrez reconeix que “no hi ha cap jurisprudència sobre l’exposició dels menors en xarxes socials per part dels seus progenitors, ja que es tracta de fenòmens relativament recents a l’Estat”. A causa de les seves característiques especials, Gutiérrez proposa que s’apliquin uns criteris concrets, com ara “el nombre de seguidors que tingui el compte, la seva antiguitat, la presència d’un mateix usuari en diferents xarxes socials, la periodicitat en les publicacions o si es tracta només d’imatges o també vídeos”.

La fiscal suggereix que s’ha de valorar en quin moment de la seva vida apareixen els menors: “No és el mateix publicar la foto d’un casament o d’un bateig en què surten nens que vídeos banyant-se despullats o canviant-los la roba”, per exemple. També aborda que es controlin les publicacions en què es revelin dades especialment sensibles dels infants, com les malalties que pateixen. La fiscal creu que s’ha de regular “la remuneració i publicitat que les influencers obtenen amb l’ús de la imatge dels menors”, així com “els comentaris que reben a les xarxes aquestes imatges o vídeos”, ja que en molts casos són “ofensius per als mateixos menors i els seus pares”.

Una jove austríaca va demandar els pares per pujar fotos a Facebook

El difús límit de la privacitat que han generat les xarxes socials dona origen a situacions com la que va viure una jove austríaca el 2016. La noia, que llavors tenia 18 anys, va denunciar els seus pares per haver penjat mig miler de fotos de la seva infància a Facebook i mantenir-les accessibles, tot i les seves constants peticions perquè les retiressin. L’adolescent, segons va recollir la revista austríaca Die Ganze Woche, va obrir-se un compte de Facebook quan va fer 14 anys i va descobrir “horroritzada” que els seus pares havien estat documentant cada pas que havia fet durant la infància en aquesta xarxa social, sense límits. Algunes de les imatges la mostraven nua al llit quan era un bebè, gatejant per la catifa, asseguda a l’orinal... Tot plegat li va generar por que poguessin caure en mans de desaprensius. Tot i demanar-los reiteradament que les retiressin, els pares s’hi van negar argumentant que aquestes imatges formen part dels seus records familiars. Finalment, la jove els va demandar i la justícia austríaca va resoldre a favor seu.

stats