Beneficis de llegir a l’aula

A casa, el dia a dia se’ns menja i gairebé no ens deixa temps per poder llegir, més enllà de les pantalles, i si pot ser poc text i molta imatge. El gust per llegir continua sent una assignatura pendent. Per tal d’incrementar l’activitat lectora a Catalunya en totes les franges d’edat i en diferents àmbits, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’any passat el Pla de Lectura 2020, amb una inversió de 105,3 milions d’euros. Però ja fa temps que el món educatiu treballa amb aquest objectiu i amb molt menys pressupost. Cada cop hi ha més centres que han provat i comprovat que, si des de petits es cultiva el gust per la lectura, quan els infants siguin grans es convertiran en ciutadans més crítics i més lliures. Moltes escoles i instituts catalans promouen molt bones pràctiques lectores a l’aula, i aquí us en mostrarem tres exemples.

El primer ens porta a l’Escola Pau Delclòs de Tarragona. La participació en un projecte Puntedu de foment de la biblioteca escolar el 2008 i l’experiència diària van ser la font d’inspiració de l’escola per instaurar la mitja hora diària de lectura en l’horari de primària.

Aquesta, entre altres mesures de foment de la lectura, es fa des del curs 2012-2013 i, com molt bé explica la directora del centre, Coloma Bartra, té l’objectiu principal de “millorar els resultats educatius de l’alumnat, i fer que llegeixi correctament, entengui el que llegeix i adquireixi el gust per la lectura per a tota la vida”. I afegeix: “Per a la nostra escola i per al nostre alumnat realment divers l’adquisició de les competències lectores és un factor fonamental de fortalesa i un motor d’ascensió social”.

Al llarg de la setmana i segons el curs hi ha sessions de lectura en veu alta dirigida i corregida en català i castellà (i, a partir de 5è, en anglès). A 3r s’inicien amb una sessió de recomanacions personals amb lectura expressiva. I els alumnes de 6è són padrins lectors dels alumnes de 1r. Així aconsegueixen uns alumnes lectors als quals els costa renunciar a aquest hàbit diari. Des de petits llegeixen diàriament, tenen la biblioteca de la seva aula, que fan servir quan acaben la feina de la classe que toca, i, si volen, poden participar en el programa LECXIT (Lectura per a l’Èxit Escolar), en el qual persones voluntàries acompanyen infants del centre en la lectura en horari extraescolar.

La Queralt, alumna de 2n de Primària de l’Escola Pau Delclòs, explica: “Cada tarda llegim mitja hora. A mi m’agrada perquè és una activitat que fem amb tota la classe, però sobretot perquè els llibres són divertits”. Per altra banda, en Joan, de 6è, que participa en el programa LECXIT, diu: “La meva parella lectora m’ha ajudat i m’ha ensenyat a llegir diferents llibres que no hauria triat per mi sol”.

La comunitat de llibres a la xarxa

Des de la Institució de les Lletres Catalanes s’impulsen diversos programes per al foment de la lectura. Un d’ells és el Què Llegeixes, una comunitat de llibres virtual, amb un fòrum interactiu sobre les lletres i la lectura on participen 24.388 usuaris. Hi ha més de 17.560 llibres registrats i s’hi parla de 250 temàtiques diferents. S’adreça a tots els públics i hi ha tres categories: Ploma, per a lectors de 17 a 100 anys; Boli, de 12 a 16 anys; i Llapis, fins a 11 anys. Aquí tothom pot expressar la seva opinió sobre escriptors, llibres i literatura.

MUNICIPI LECTOR

Ja fa 10 anys que Mollerussa (Lleida) és Municipi Lector. Això vol dir que forma part d’un programa que, sota la supervisió del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), promou l’hàbit lector entre tota la comunitat. Amb aquesta proposta creix el gust per la lectura entre els infants, s’aconsegueix que tinguin un nivell de lectura més alt i, sobretot, s’implica en el projecte totes les entitats del municipi (escoles, biblioteca, llibreries, Ajuntament, etc.), així com tots els ciutadans.

Per tirar endavant aquest projecte és necessari el Consell de Lectura, que està format per una persona de cadascuna de les entitats participants i on també hi ha els alumnes. El Consell es reuneix un cop al mes per idear, organitzar i analitzar les activitats i avaluar si s’han complert els objectius marcats. “Un espai on compartir recursos i valorar resultats conjuntament. Si fins ara tots treballàvem la lectura des de la nostra banda, ara ho fem junts, i això ens permet beneficiar-nos de l’experiència de la resta de participants i escoltar les propostes dels alumnes de cada centre”, explica Diana Solé, directora de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila.

UN GRAN REPTE

Per la seva banda, un 70% de l’alumnat de l’Escola Santa Eugènia de Girona és de procedència estrangera i té pocs recursos econòmics, socials i culturals. Aquesta complexitat converteix el seu pla lector en tot un repte. L’any passat el centre va guanyar una subvenció de l’Ajuntament de Girona per activar la biblioteca escolar, la Biblioteca Groga. Van poder renovar i equipar tecnològicament la biblioteca i van “plantejar-se diferents objectius per assolir i activitats que podien fer per promoure la lectura a l’aula”, assenyala la responsable del projecte de la biblioteca, Roser Lozano Winterhalder. Entre les seves propostes hi ha l’hora del conte, en la qual una mestra explica un conte tradicional parant atenció en l’expressió oral i corporal i en la consciència fonològica. També hi ha la Bibliopati, on els alumnes poden llegir durant l’esbarjo tres dies a la setmana. O la lectura al terrat, un espai alternatiu per submergir-se dins d’un llibre. Grans idees per generar petits devoradors de llibres.

Un màster per promoure la lectura

Aquest octubre arrenca la 12a edició del màster interuniversitari de biblioteca escolar i promoció de la lectura de la UAB, únic a Catalunya i a l’estat espanyol i un referent internacional. S’adreça especialment al professorat d’educació primària i secundària, i a bibliotecaris, així com a professionals de l’àmbit de l’edició, l’educació del lleure o la gestió cultural. Una proposta molt interessant per aprendre a fer funcionar una biblioteca escolar, dissenyar plans de lectura de centre (PLEC) o seleccionar i usar llibres de literatura infantil i juvenil. A més, el departament d’Ensenyament ha reconegut oficialment la formació del màster en el perfil docent de lectura i biblioteca escolar, una nova figura d’especialista demanada cada cop més a les escoles públiques. El màster és semipresencial i inclou una part de pràctiques externes tutoritzades en biblioteques escolars o públiques. S’ofereix també un programa de conferències de professionals del sector i de visites a institucions. Amés, els exalumnes mantenen una xarxa d’intercanvi virtual que relaciona i rendibilitza el treball de les biblioteques dels seus centres.