Com es vol penalitzar les faltes a la selectivitat? L'ortografia en el punt de mira

Barcelona"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

A l'espera que es tanquin els últims serrells sobre la nova selectivitat que es farà aquest curs, les universitats de l'Estat ja han demanat que es penalitzi fins a dos punts la manca de coherència, cohesió, correcció gramatical, lèxica i ortogràfica en els exàmens de llengua castellana i en els de les altres llengües cooficials, entre els quals hi ha els de català. Pel que fa a la llengua estrangera la penalització proposen que sigui de fins a 1,5 punts, i en la resta de matèries que es resti fins a un màxim d’1 punt.

Els motius d'aquesta davallada ortogràfica són diversos. "Aquesta baixada de nivell és generalitzada, i inclús s’ha escampat de primària a secundària, i també a batxillerat", assegura el professor de català Xavier Gual. Ell ho atribueix, primer, a les pantalles. "A cinquè i a sisè de primària ja entren portàtils a l’escola i els ordinadors han substituït hores que abans els nens escrivien a mà i això afecta l’ortografia", apunta, ja que, com que els programes autocorrectius ja corregeixen certes faltes, els alumnes no s’hi fixen.

"Però les faltes compten?", li pregunten els alumnes a Gual. "No, les faltes descompten", respon ell. És del parer que l’ortografia s’ha d’avaluar més enllà de les classes de llengua. "Normalment, a matemàtiques, socials o tecnologia la nota no es veu condicionada per si s’ha escrit amb moltes faltes o poques, i des del departament de llengua hem demanat que ens donin suport. Si tan important és que escriguin bé, els alumnes també han de veure que, si fan un examen de socials ple de faltes, també els descomptaran punts. Potser no amb el mateix pes, però que vegin que té importància i que l'ortografia no només compta les dues hores de català a l’ESO", explica aquest professor de secundària.

De la mateixa opinió és Imma Pinero, mestra de primària en una escola pública de màxima complexitat: "No només cal escriure correctament a classe de llengua catalana; també a matemàtiques perquè tot és codi escrit", apunta. Però el problema, diu Gual, no és a primària, on hi ha marge de millora, sinó a batxillerat. "Ens trobem que encara fan moltes faltes i hem fet tard. Et diuen: «Mai m’han suspès per les faltes», «si m’ho sé tot...» o «l’ordinador ja m’ho arreglarà»". La clau, opina Gual, és transmetre la preocupació que han d’escriure bé, també per no quedar en evidència, i això és difícil. "Per què, si som molt estrictes, com els expliques que suspens mitja classe perquè fan faltes d'ortografia?". En aquest punt Enric Prats, professor de pedagogia de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, reflexiona si un docent que ha estudiat geografia o història té el mateix nivell de correcció de català que un mestre que ha estat quatre anys treballant la llengua. "Actualment el sistema no pot garantir que el nivell de correcció de tot el professorat sigui l'òptim", apunta.

Cau la lectura

L'altre factor tan important com les pantalles és la davallada de la lectura quan es fa el salt de la primària a la secundària, ja que la lectura permet recordar visualment com s'escriu una paraula. "I per a això és necessària la memòria fotogràfica i, si han llegit menys en comparació amb altres generacions, es nota. Perquè a vegades quan veus mal escrita una paraula ja et grinyola visualment", apunta Xavier Gual.

Just abans de l'arribada de la pandèmia als alumnes del grau de traducció i interpretació de la UAB se'ls feia una prova de nivell de diverses llengües, entre les quals el català. "Només un terç tenien el nivell mínim exigible; els resultats eren dramàtics", recorda el coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Com Gual, Villalba defensa que, perquè això no passi, cal llegir més durant la secundària. "És fonamental per a l'ortografia i molt més efectiu que fer-los aprendre, per exemple, quan s'escriu l·l". Ara bé, segons el professor de la UAB, el problema és que les lectures als instituts cada cop es redueixen més i tenen menys dificultat. "S'ha baixat el nivell, s'han inflat les notes; és molt significatiu que la majoria aprovi la selectivitat però que gairebé la meitat dels aspirants a professors hagin suspès les darreres proves d'aptitud (43%), que són de raonament, comprensió lectora i expressió molt bàsiques", apunta el coordinador de la UAB. En aquest punt, Prats matisa que, on hi ha més suspensos, és en el cas d'alumnes que provenen de cicles formatius, que estan exempts de fer la selectivitat.

Villalba, però, no treu la responsabilitat de les universitats. "Les universitats tenen una pressió molt forta per tenir estudiants i en molts casos la instrucció és que els alumnes vagin passant i facin la carrera més o menys amb els anys que els toca". Hi ha matèries, apunta, que tenen centenars d'estudiants i n'acaben suspenent només deu. "Hi ha alguna cosa que entre tots no estem fent bé; els estudiants tenen una formació més fluixa i, de fet, hi ha molts mestres que reconeixen obertament que no els agrada llegir", lamenta. Tot i això, Villalba assegura que en els últims anys les facultats d'educació, gràcies en part a les proves d'aptitud, s'estan "posant les piles" i lamenta que l'actual manca de professors de català faci que estiguin impartint aquesta matèria docents que no tenen els coneixement d'un filòleg. Segons dades del sindicat USTEC, durant el curs passat quatre de cada deu substitucions d’aquesta especialitat no va aconseguir un nomenament que les cobreixi. Villalba recorda que, fa més de deu anys, la UAB, entre d'altres, ja va advertir a Educació, sense gaire èxit, que hi hauria una manca de professors de català.

L'escriptura a les xarxes socials

A més de les pantalles i la lectura, també s'ha de tenir en compte el llenguatge que s'utilitza a les xarxes socials que els joves comencen a utilitzar, precisament, durant la secundària. "Hi ha hagut una baixada de l'exigència social pel que fa a l'ortografia causada per la utilització de canals com WhatsApp, on es fa servir un llenguatge que no és l'estàndard, sinó que és molt més col·loquial i, per tant, l'ortografia s'ha relaxat", apunta Prats.

"A vegades sembla que els professors som uns perepunyetes però hi ha unes convencions i els has de preparar per a la màxima precisió possible, perquè n’hi ha que no posen l'accent ni al seu nom, o l’escriuen en minúscula", afegeix Gual.

Com s'ensenya l'ortografia?

Però com s’ensenya l'ortografia a les escoles? L'aprenentatge de l'ortografia va de la mà del procés de lectoescriptura. Durant els primers anys d’escolarització es treballa el que s’anomena ortografia natural, és a dir, els infants escriuen tal com sona. Maria Marcos, mestra i presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, explica que en edats primerenques l’ensenyament de l’ortografia va molt lligat al context de cada centre. "Per exemple, a educació infantil el tema dels noms propis i els cognoms dona molt de joc i no s’amaguen les arbitrarietats de la llengua. Si hi ha dues Paules a classe i una es diu Ruiz i l’altre Guerra, ja tenim un marc idoni per treballar una U que no sona", explica.

Segons Marcos, que també és professora associada a la facultat d'educació de la UB, l’ortografia natural [escriure com sona] és un pilar bàsic per adquirir consciència fonològica, és a dir, reconèixer el so i assignar-li una lletra per poder-lo escriure. "És normal que, si diuen cotxe no ho escriguin amb TX; i no és un error, és un procés d’aprenentatge", assegura Marcos, que explica que la correcció arribarà en el moment en què "l’alumne estigui preparat per comprendre-ho i avançar en el procés". "Els errors ortogràfics els passem per alt perquè no estan madurativament preparats per assumir-los. Més val que escrigui coche i gogina que no pas que no escriguin res, perquè volem que els alumnes s’expressin i parlin, i les errades d’ortografia es van treballant a mesura que avancen en el seu procés d’escriptura", reflexiona aquesta mestra.

A primària ja es comencen a establir normes ortogràfiques que es van treballant cicle per cicle per anar aprofundint en les normes arbitràries. Superada l’ortografia natural, quan ja no hi ha ni inversions (prota per porta), omissions (cata per canta) o substitucions (danda per banda), comença l’ortografia arbitrària, que correspon a un cicle mitjà de primària. A aquestes edats s’assegura la grafia correcta de paraules que s’escriuen ortogràficament de manera arbitrària. "Bastant per què acaba amb t? Aquest per què porta una s al mig? La repetició constant d’aquestes paraules assegura la grafia correcta", explica Imma Pinero.

L'ortografia en aquestes edats es treballa "escrivint i llegint i fent reflexions a partir del joc i la recerca i no a partir de les normes ortogràfiques ni tampoc a partir d’exercicis mecànics d’omplir forats, perquè això està totalment descontextualitzat", explica Pinero. Es fa a partir de textos i lectures en context que estiguin vinculades al que s’està treballant o que interessin als alumnes.

Lluny han quedat els anys en què s’ensenyava ortografia de manera més repetitiva i sistemàtica. L’enfocament pedagògic actual és ensenyar ortografia sempre en context. L’ortografia s'aprèn llegint i escrivint i són dues activitats "que beuen del context més immediat". "Has de copsar els interessos dels alumnes –opina Pinero–. Qualsevol moment és susceptible per treballar l’ortografia; es poden aprofitar situacions quotidianes de l’aula i convertir-les en aprenentatges. Aprenem perquè ho necessitem", diu. Marcos considera que hi ha alumnes a qui sí que els funciona la repetició. Per això creu que, "com més modalitats es donin i més diversitat d’activitats i de presentar la llengua, millor", afegeix.

Hi ha escoles que treballen l'ortografia amb dictats i d'altres que pengen una llista de paraules a la paret o les tenen en suport visual imprès i són paraules que els alumnes han de revisar que hagin escrit bé abans de lliurar els seus textos. Són llistes que s'aniran ampliant i, més endavant s'introduiran les normes ortogràfiques.

Com es corregeix?

A l’escola on treballa Imma Pinero la correcció de textos es fa en entrevistes individuals amb cada alumne, en què se'l convida a reflexionar "sobre l'arbitrarietat de la llengua": "Això per què ho has escrit així? Si està mal escrit, com ho podem solucionar? Recorda la norma o busca un sinònim. Estem creant futurs escriptors per poder-ho solucionar", raona. Això, diu, funciona millor que donar un text amb les faltes corregides en vermell perquè "ni s’ho miren". "Abans s’ensenyava l'ortografia de manera molt mecànica. Eren exercicis no contextualitzats. L'ortografia per l'ortografia, com si fos una matèria: omplir buits i ratllar la paraula equivocada en un text, posar b o v, paraules amb h... No servia de res perquè potser les escrivien bé, però el més ’important és que les utilitzin en context, i amb aquests exercicis mecànics no s’aconseguia, a part que eren avorrits", assegura.

Aquesta manera de treballar l’ortografia fa que l’adquisició correcta sigui més lenta. "Però val la pena apostar per pocs textos però més reflexionats, perquè escriure per escriure no porta enlloc", opina Pinero.