Dos alumnes d'ESO aconsegueixen reduir un 85% el consum d'aigua de la seva escola

BarcelonaBuscar una solució senzilla a un problema complicat. Aquest era l’encàrrec que els va fer als seus alumnes el professor de l’assignatura d’emprenedoria de 4t d’ESO de l’Escola Thau de Barcelona. Era durant el curs passat i Pau Olivares i Pol Romans, que feien equip, van pensar de seguida en una realitat que llavors ja era problemàtica i que en els darrers mesos s’ha convertit en tota una emergència nacional: la sequera. I van girar els ulls cap al seu àmbit més proper: la pròpia escola.

Van veure que, quan premien el botó d’una aixeta –al centre, com en molts edificis públics, tenen les temporitzades–, l’aigua rajava durant 14 segons i en sortien fins a 1,5 litres. Van pensar que així es devia malbaratar molta aigua i es van posar a fer comprovacions per determinar quant de temps necessitaven per fer accions com rentar-se les mans o beure aigua. La conclusió: ho podien fer en menys temps i amb menys pressió; per tant, es gastava més aigua de la necessària.

A partir d’aquí es van posar a rumiar de quina manera podien reduir el recorregut del botó de l’aixeta, que es prem i deixa caure aigua fins que torna al lloc. Van anar a parlar amb les persones que ells creien que els podien ajudar més: el coordinador STEAM (l'acrònim en anglès per parlar de les disciplines que engloben ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) de l’escola, Carles Galdon, i el personal de manteniment. A ells els van portar la primera idea, que era instal·lar una peça de cautxú o plàstic a dintre de l’aixeta a manera de topall. Però van objectar que aquesta solució obligaria a desmuntar totes les aixetes, amb la inversió de temps i diners que això suposa.

Segona opció

No havien trobat la idea bona, però estaven en el camí. Amb les consultes que havien fet, van entendre que el dispositiu havia de ser fàcil de posar i difícil de treure, a més de resistent, barat i possible de construir. I aviat van pensar en posar una peça externa, que imprimirien a les impressores 3D de l’escola, just darrere del botó. A partir d'aquesta idea van començar un treball d'assaig i error. Van provar diferents formes i, quan van trobar la més adequada, van experimentar amb les grossors. Fins que van arribar a les mides perfectes. El resultat: dues peces que s’acoblen com un anell al voltant de l’aixeta i redueixen el recorregut del botó i, per tant, l’aigua que surt.

El projecte complia amb el requisit principal: l’havien portat a terme amb els seus propis recursos. Per afinar i desenvolupar la seva idea inicial, havien buscat el suport de personal de l’escola que els podia ajudar. Per fer els dissenys havien treballat amb programes que ja coneixien i feien servir a les classes. I la producció del dispositiu es podia fer al mateix centre, amb les impressores 3D que hi ha.

El Pau i el Pol encara van rebre més consells: els dels seus mentors, un pare i una mare del centre que, com altres, havien respost a la crida que va fer l’escola a principis de curs per acompanyar els alumnes de l’assignatura d’emprenedoria. Eren persones del món de l’empresa. En total van fer tres trobades amb ells i, segons el Pau, a la primera reunió ja van dir que era "molt bona idea" perquè era un projecte extrapolable fora de l’escola. A més, van destacar que era un projecte econòmic de produir i sostenible, i que reportava, també, un benefici ambiental.

Ara aquests dos alumnes fan primer de batxillerat al CIC, on van els estudiants del Thau un cop acaben l'ESO. Tant el Pol com el Pau veuen amb orgull que l'escola hagi començat a instal·lar el seu dispositiu a totes les aixetes. Com que hi veuen potencial, volen continuar desenvolupant el projecte a les noves assignatures de batxillerat. Per exemple, estan investigant com és el procés per demanar i aconseguir una patent, per si ho poden acabar fent.

“Hem après a buscar solucions difícils però fàcils d’aplicar”, comenten els alumnes. “Hem vist com les nostres capacitats són suficients per assolir un resultat com aquest”, afegeixen, posant en relleu l’important estalvi d’aigua que pot suposar la instal·lació d’aquestes peces a les 100 aixetes d’aquest centre educatiu, en el qual estudien 1.300 alumnes.

“El més important d’aquest projecte és que els alumnes han pensat de manera creativa, sense barreres. I també el fet que els joves veuen que les seves opinions i accions poden acabar sent rellevants en el nostre dia a dia”, comenta Galdon. Agustí Olivares, director del centre, incideix en aquesta idea i conclou que és molt important que tinguem clar que “els adolescents poden fer moltes coses”.