Llar d'infants

Això és el que has de tenir en compte a l'hora de triar escola bressol

Un projecte educatiu respectuós amb l’infant, un equip compromès i uns espais segurs i que fomentin el moviment i l’exploració, aspectes clau

6 min
Nens a l'escola bressol.

Cerdanyola del VallèsAl setembre, l’Abril Segura començarà l’escola bressol. Tindrà 20 mesos, cosa que ha estat possible gràcies al fet que els pares, la Laia i l’Adrián, han pogut dedicar-se a la criança de la petita al poder combinar els seus torns a l’hospital on treballen. Ella, a més, té reducció de jornada. Tot i sentir-se “afortunats" per haver ajornat al màxim aquesta nova etapa, la Laia s'enfronta a aquest moment amb "una mica d’angoixa" pel fet de deixar-la tantes hores amb gent desconeguda.

Aquests dies, la Laia i l’Adrián visitaran diverses escoles bressol de Cerdanyola del Vallès, on resideixen. De moment n'han conegut un parell de privades, i entre aquesta setmana i la vinent visitaran les tres municipals. L’objectiu, copsar tot el que envolta el projecte educatiu, els espais i l’equip docent dels centres abans de la preinscripció, que és entre el 8 i el 21 de maig. Les seves inquietuds són les ràtios, els horaris, els espais “i, sobretot, com se sentirà ella allà”. Un altre dubte és com fan l’adaptació a cada centre, “si realment és progressiva o si en tres dies ja ha de quedar-se allà sola”. La Laia preferiria que fos de mica en mica. "De fet, hem agafat vacances al setembre per acompanyar l’Abril en l’adaptació”, apunta.

Espai amable amb les criatures

L'espai és una de les coses en què els pares de l’Abril més es fixen. “Per a nosaltres és important que sigui amable amb els nens i que tingui força espai exterior”, afirmen. També el projecte educatiu, i si tenen cuina pròpia. “La part més important és el tarannà de l’equip d’educadores, perquè al final és amb qui els nostres fills estaran un munt d’hores: que siguin vocacionals i amables amb els infants, que creïn un vincle”, subratlla la Laia. En aquestes visites, a la mare també li agradaria conèixer el dia a dia dels infants: “Quines activitats fan al matí i a la tarda, cada quant els canvien el bolquer, on dinen, si els renten les mans abans i després dels àpats...”

Laura Collado, delegada de Cavall de Cartró Serveis Educatius, que gestionen escoles bressol municipals a tot Catalunya, diu que, com a complement de l’educació a casa, a les llars d'infants les criatures es troben amb uns espais pensats i preparats per afavorir l’exploració i el moviment, i que interactuen amb una varietat més àmplia de persones i situacions d’aprenentatge, la qual cosa pot enriquir el seu desenvolupament social, emocional i motriu. Aprendre a compartir, esperar el seu torn i resoldre conflictes són així mateix “habilitats clau" que es fomenten en aquest entorn. "La tria, doncs, esdevé una decisió fonamental per al desenvolupament dels infants”, diu Collado, que també recomana aprofitar les jornades de portes obertes per visitar diferents centres i parlar amb l’equip professional i amb altres famílies per obtenir una millor perspectiva abans de prendre una decisió.

Aspectes a considerar durant les portes obertes

  • Projecte educatiu. Cada escola ha de tenir un projecte propi que reflecteixi els seus valors i objectius educatius. És essencial que el model respecti els drets dels infants i promogui la seva autonomia, inclusió i equitat.
  • Equip de professionals. Els educadors i educadores han de ser qualificats i amb experiència, capaços de proporcionar una atenció educativa de qualitat.
  • Atenció a les famílies. Una escola bressol ha de treballar en col·laboració amb les famílies i oferir un marc de cooperació i participació.
  • Entorn físic. Les instal·lacions han de ser segures, acollidores i adequades a les necessitats evolutives dels infants, amb espais que fomentin el moviment, l’experimentació i l'exploració.

Confiança amb la persona educadora

Durant la primera infància el vincle entre l’educadora i l’infant és fonamental per al seu desenvolupament emocional i cognitiu. Això, sabent que cada infant és únic, comporta per a Collado proporcionar "una atenció individualitzada", que reconegui les necessitats i els interessos dels nens i nenes. Per a l'experta, l’aspecte més important per construir aquest vincle és “la confiança”, ja que els infants “han de sentir-se segurs, fet que els permetrà explorar i aprendre”. Una altra clau per mantenir aquest vincle és "ser-hi presents emocionalment”, ja que “és clau que ens tinguin a prop per sentir el nostre afecte i respecte, des de la seva singularitat i des de la confiança plena en les seves possibilitats de desenvolupament i creixement”.

Per a la portaveu de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, Mireia Català, també cal que les famílies dipositin aquesta confiança en l’equip directiu i docent del centre des del primer moment. Per això, durant les jornades de portes obertes les insta a escoltar les explicacions i sobretot a tenir un moment de confiança que els permeti poder preguntar i aclarir tots els dubtes que tots els pares es plantegen abans de començar aquesta etapa. De vegades, insisteix, cal fer una segona visita. Aquesta comunicació fluida, segons Català, s'ha de garantir durant tota l’estada de l’infant.

Descoberta i socialització

Per a Català és important que les famílies es preguntin “què necessiten per als fills”, si uns espais amplis i amb molt material educatiu, un personal consolidat i ben preparat, cuina pròpia, contacte amb una segona llengua, un projecte educatiu atractiu, disposar d’especialistes en psicologia/pedagogia, horaris i calendari de vacances que s’adaptin a l’horari laboral de la família... “Potser alguns donen prioritat a uns aspectes i altres a d’altres, però cal que la família faci una reflexió un cop fetes les visites”, insisteix Català.

L’etapa dels 0-3 anys és el moment de la descoberta i la socialització, i les llars d’infants hi juguen un paper clau. Per primer cop, l’infant se separa de l’entorn familiar i s’integra en una comunitat que li oferirà experiències i situacions diverses que contribuiran al seu creixement i desenvolupament. És l’etapa de la vida en què es fan “els aprenentatges més rellevants”, és a dir, s'aprèn a desplaçar-se i caminar; a parlar i pensar per nosaltres mateixos; a compartir i socialitzar. “Tot això cal fer-ho en un entorn ric en estímuls”, sosté Català. Per això, destaca, és important tenir en compte que, dins del projecte de cada centre es recullen no només les activitats i projectes, sinó també els valors, les festes i tradicions, l’observació i atenció a les dificultats evolutives, així com el temps de què disposa el centre per a l’atenció als infants.

Sentiment de culpa

Tot i els beneficis que pot aportar l’escola bressol durant la primera infància, hi ha pares que es veuran obligats a encetar aquesta etapa quan els fills tinguin poc més de quatre mesos o sis, si tots dos combinen els permisos de paternitat. Sobre com desempallegar-se del sentiment de culpa, Català convida les famílies a pensar que no els estan deixant en qualsevol lloc, sinó en centres autoritzats, que ens garanteixen una seguretat tant d’espais com de personal. “La normativa que han de complir les llars d’infants és sempre molt estricta”, afegeix.

En aquest impàs es trobaven fa un any el Carles i la Mar. La Clara Vallvè, la filla, només tenia dos mesos, però sabent que al setembre –quan esgotessin els seus permisos de paternitat– la petita hauria d’anar a l’escola bressol, no els va quedar altre remei que acudir a les jornades de portes obertes dels centres del municipi on viuen. La necessitat de conciliar amb la feina no els deixava altra opció. Al setembre la Clara tindria set mesos i, tot i “el privilegi d’haver gaudit fins llavors de la criança”, el Carles se sentia impotent: “No la veia preparada per començar l’escola ni per deixar la llar, que fins aquell moment havia estat tot el seu món; amb set mesos amb prou feines gatejava o es girava sola”.

Adaptació per a les dues parts

Un cop que van decidir –“obligats”, insisteix el Carles– que la petita havia d’anar a l’escola bressol, van prioritzar aspectes com que “no estigués rodejada de ciment", que tingués un pati amb terra i arbres, un projecte que fos similar als seus principis i cuina pròpia. "També que fos pública i estigués a prop de casa”, afegeix. Un cop van visitar una de les escoles municipals, de la qual ja els havien parlat, l’enamorament va ser instantani. “Ja no vam necessitar veure’m cap més”, apunta. El centre tenia gairebé tot el que buscaven. “A part del projecte pedagògic, que encaixava amb la nostra manera de ser, ens va agradar molt la ubicació (una mica apartada i al costat de la muntanya), el pati, les professores, la cuina...”, afirma. Només haurien de renunciar al fet que estigués a prop de casa.

Set mesos després, els pares estan “contents i satisfets” amb la tria. “El que pitjor portem és no poder anar-hi caminant, però ja sabíem”. Amb tot, tornarien a fer la mateixa elecció “sense cap mena de dubte”. Més, sabent que la Clara i el Carles van beneficiar-se d’un procés d’adaptació força extens. A ell li quedaven tres setmanes de permís de paternitat, temps que va aprofitar per acompanyar la petita. La seva adaptació va ser molt ràpida i fàcil: “De fet, la podríem haver fet en dies”. Tot i això, ell va necessitar tota l’adaptació, tres setmanes: "Per habituar-me, per quedar-me tranquil i per veure que, tot i ser petita, hi estaria bé”. “Sempre dic que l’adaptació va ser més per a mi que per a ella”, afegeix.

stats