Tribuna Oberta
Insititut Menéndez y Pelayo

Veus des del confinament

Emocions i sensacions dels alumnes de filosofia de 4t d'ESO i batxillerat de l'INS Menéndez y Pelayo

Joves estudiants escriuen sobre els seus sentiments durant el confinament / GETTY Zoom

La professora de l'INS Menéndez y Pelayo de Barcelona Concha Fernández Martorell ha elaborat un text amb les reflexions de 40 alumnes de 4t d'ESO i batxillerat relacionats amb el confinament. El text és un compendi de cites dels escrits dels alumnes que reflecteixen com han viscut aquest període d'incertesa.

Tot va començar amb una felicitat immensa i col·lectiva al saber que no havíem d’anar a l’institut”. “Quan es va decretar l’estat d’alarma, molta gent, inclòs jo, ens ho vam prendre com unes petites vacances”. “Al principi jo era de les persones que subestimaven l’impacte”. “A mesura que anaven passant els dies, molts seguíem sense comprendre què estava passant, ens dedicàvem simplement a riure’ns de l'absurd que ens semblava aquesta situació, típica de les pel·lícules distòpiques, un malson en tota regla".

Muchas personas aún se lo toman a broma, ya que no saben la gravedad del asunto, la mayoría no están bien informados...” “Crec que no som gaire conscients de la realitat". "Jo era una d'aquestes persones que deien que només era una grip, però ara estic molt preocupat, no només pel fet que moltes persones estan morint, sinó per les conseqüències que tindrà aquest confinament, no sé si hi haurà una altra crisi, n'hi ha moltes possibilitats, i el que és segur és que ja hi ha molta gent que està perdent la feina, i després hi haurà un gran atur i ens costarà molt tornar a estar igual que fa dos mesos”. “Molta gent creu que això és una tonteria, però moltíssimes persones estan morint i estan ingressades per culpa d’aquest virus”.

En pocs dies es van tancar les fronteres, no podíem sortir al carrer, els hospitals se saturaven, els supermercats es buidaven i les notícies falses no paraven de circular". “A mi personalment m’ha afectat bastant, ja que la meva germana va marxar a principis de gener a Itàlia i quan es van suspendre les classes ningú podia viatjar". "Em sento una mica desinformat, ja ha arribat un punt en què deixo que passin els dies intentant rebre el mínim de notícies, ja que no saps si seran certes o no". “Al enterarme de que nos daban la oportunidad, a los adolescentes, de dar nuestra opinión de lo que está pasando, de expresar lo que sentimos y de hablar sobre ello en una redacción, no me lo pensé, ya que, a parte de nuestros padres, nadie nos está dando importancia”. Intento no parlar-ne gaire, d’aquesta sensació tan trista, però he trobat un petit espai on poder-ho treure”.

Sincerament crec que els adolescents som els grans oblidats en aquesta crisi". “Em sembla irònic el títol de «reflexió voluntària». Crec que actualment tothom s'ha vist en l'obligació de reflexionar. Hi haurà gent que ho expressi a través de l'art, gent que ho comparteixi amb paraules i altres que no ho exterioritzin, però no hi ha quasi ningú que no s'hagi parat a pensar”. “La sensació de surrealisme segueix intacte al meu cos”. “Sembla que estem vivint en una altra realitat”.

Passen els dies

Al cap d'unes setmanes, aquesta mena d'il·lusió ingènua que sentia els primers dies es va anar esvaint i vaig començar a sentir-me molt trista, molt ofuscada". “El nostre dia a dia s’ha vist reduït a una rutina monòtona entre quatre parets". "Els carrers que abans estaven plens de gent i cotxes ara estan buits”. “A casa les notícies són una simfonia que se sent durant tots els àpats”. “Les primeres setmanes tenia pensaments bastant negatius”. “El fet d'estar tancada, sense poder sortir, i la incertesa de saber quan acabarà tot això em genera un sentiment d’angoixa i intranquil·litat”. “Al començament vaig viure unes setmanes d’insomni”. “Uns dies tristos a casa sense poder veure ni família ni amics”.

No pasó mucho tiempo hasta que la casa se me empezó a hacer pequeña, claustrofóbica, agobiante...” “Aïllats de tot i de tothom enmig d’una pandèmia mundial, moltes vegades no és fàcil suportar la situació". “El confinament ha afectat de forma significativa les dinàmiques familiars”. “A vegades l’ambient em fa voler sortir corrents d’aquest pis i no tornar”. “Jo, que no sabia qui era, ara ho sé menys”.

Gestionar emocions

Estic aprenent a gestionar emocions com la ràbia o la tristesa, normalment les canalitzo pintant o escrivint. Tot i que molts dies tinc ganes de sortir a passejar pel parc que hi ha al costat de casa meva, era dels pocs llocs on podia respirar aire pur”. “Y quizá ha sido una pequeña medicina anticapitalista encerrarnos y provocar que nos preguntáramos, redescubriéramos y rematerializáramos los objetos que nos envuelven, reconocer su vida y su pasado. Una primera grieta en el muro que es el materialismo". “Faig un esforç diari per veure i valorar totes les coses bones que fem i que traiem d’aquest confinament”. Van pasando los días, hasta ya ser incontables, y se va formando un equilibrio entre la casa y los inquilinos. Se mezclan nuestros perfumes, colores, actitudes y temperatura". “Con el confinamiento he tenido más tiempo para hacer cosas, una de ellas y la que mas falta me hacía era estar con la familia, comer juntos, hablar”.

Quan vaig deixar de lamentar-me vaig començar a estar més activa, a tots els nivells”. Ralentizado el mundo, tengo que descubrir, como si de un desconocido se tratara, el lugar donde vivo, y que llamo mío". “He arribat a apreciar estar confinada”. "Estic vivint una monotonia que no em molesta, no em fa mal, no em perjudica, no em sento obligada, treballo l'autonomia i aprenc a administrar les activitats que faig dia a dia”. “La vida no s’atura ni quan estem confinats, el temps se’ns escapa, aprofitem-lo". ”Ara sé gaudir sense fer res, sé passar el temps simplement pensant, i provoca un plaer molt més gran que el dels simples estímuls sense sentit als quals estava exposat abans".

El procés d'adaptació

Al principi tot era nou. Vinga va, a fer exercici a casa; vinga va, a cuinar pastissos, galetes, magdalenes, croquetes...” “Personalment visc el confinament de forma positiva, ho aprofito per fer exercici a casa i posar-me en forma, avançar en les matèries que porto més fluixes i veure totes aquelles sèries i pel·lícules que tenia pendents. Tot i que els primers dies no van ser així”. “El otro día hacía un sol perfecto, era un día precioso y saqué la mano por mi ventana solo porque quería sentir el sol en mi piel”. “Penso que el que més ha brillat en aquesta quarantena ha estat la imaginació de tots, també crec que a partir d’això ho valorarem tot molt més del que fèiem”.

Un día de estos, solo por un rápido segundo, olí la casa de mi infancia, que es la misma que piso, pero olía a la grandeza que mis ojos veían, a una gran familia correteando, a desayuno tardío y a bañadores tendidos. Desde entonces me es inevitable ver, sostenidas en el aire, las historias que estas paredes han recogido”. “He fet moltíssimes fotos al mateix paisatge, als mateixos racons de casa meva. Al matí, a la tarda, a la nit. No hi ha gaires més coses a què pugui fer fotos, així que en comptes de canviar el subjecte de la fotografia he començat a canviar l'objectiu amb què el miro. I m'ha servit molt per entendre la situació, per entendre moltes coses, en realitat”. “Mientras, miro el techo y me introduzco en las caras alienígenas que en la madera se dibujan; rebuscando entre objetos antiguos historias reveladoras; redescubrir las líneas, volúmenes y colores de los espacios por los que, a toda prisa, llevamos pasando años nuestros ojos. Despejar los objetos polvorientos, que nuestro olvido hacia ellos ha hecho inseguros, introvertidos, delicadamente íntimos".

Sento una impotència inefable. Aquests dies està sortint el millor i el pitjor de les persones. Per un costat veiem el món sanitari, jugant-se la vida per nosaltres i treballant un munt d’hores”. “Metges i infermers, aquests herois sense capa que no han parat, ni pararan”. “La meva mare treballa moltíssim i moltíssimes hores, quan arriba a casa intenta descansar, però no pot ni dormir perquè té insomni després del que veu diàriament a la feina”. “Persones que moren soles, tristes i amb mil dolors. Quan penso en les víctimes m’envaeix un sentiment molt fort de tristesa que em costa vèncer”. “Tanta i tanta gent que no n’és conscient. No sé com ajudar i tinc moltes ganes de poder-ho fer”. “El que més he sentit durant aquestes setmanes és impotència, ja que els que som joves no podem ajudar més que quedant-nos a casa. Pràcticament no tenim veu i encara que vulguem aportar no podem”.

Reflexions i pensaments

Em mato a pensar en les coses que podríem haver fet per evitar-ho, o almenys per salvar més vides”. “Puedo llevarme una gran alegría al ver a familiares míos trabajando para sacar este virus fuera de aquí”. “El que des del primer dia ens ha demostrat aquesta pandèmia és la immensa fragilitat sobre la qual s'aixeca el sistema econòmic i polític actual”. “Es fan presents les diferències entre classes socials”. “Penso en els treballadors i treballadores que s’han quedat sense feina i sento preocupació per tota la gent que no té les mateixes comoditats que jo". “També ens ha permès adonar-nos que el cap i a la fi és indiferent la teva raça, sexe, la teva religió o idees polítiques, estem tots a la mateixa situació, amb un problema comú, i ens ha servit per unir-nos com a persones, com a societat i humanitat". “Potser aquest sistema econòmic, el capitalisme, funciona només per a certa gent?” “És fins i tot graciós que la fi del món sigui made in China, no ho creieu?”.

L'altre dia vaig sorprendrem d’un detall. No recordava cap nit amb el cel de Barcelona tan llampant i estrellat com aquella". “Tots els problemes tenen un raig de llum, aquest també el té, hi ha estat una resposta contra la sobreexplotació que del planeta Terra i la gran i preocupant contribució al canvi climàtic, que és conseqüència del moviment constant de la societat”. “En el moment que tots ho estem passant pitjor –creix l’atur, autònoms i empreses no arriben a final de mes, el turisme es desploma, no podem sortir de casa...– el planeta Terra respira. Les emissions de diòxid de carboni s’han reduït dràsticament i, de retruc, ho ha fet la contaminació atmosfèrica". “Encara que tot això em sembli molt injust, del que més m'he adonat és de la falta que li feia al món un confinament i una paralització globals. Actuem sempre per inèrcia i en aquests moments que tot ha parat, el món ha tornat a estar una mica millor". “La contaminació ha baixat dràsticament i el medi ambient ha millorat molt, ja que no hi ha tants vols d’avió, quasi no s’utilitzen cotxes, no es fabriquen tants productes en massa i la gent no gasta tant, està aprenent a conservar les coses que té i a no comprar coses innecessàries. Aquests hàbits que s’han adoptat per obligació m’agradaria que es quedessin”.

Els animals ocupen el lloc que els humans els vam robar, els ecosistemes es tornen a recuperar". “Per una part m’he sentit com un animal i he pogut posar-me en la pell dels animals que tanquem a casa, o a les gàbies o als parcs zoològics, i crec que això hauria de canviar”. “No deixem passar aquesta oportunitat per ampliar la perspectiva amb què mirem el sistema de consum i el món industrialitzat. Aprofitem-la". “Potser ara és una oportunitat per intentar fer un canvi i com a societat plantejar-nos si és així com volem que sigui el món on vivim”. “Crec que hem de veure també les parts bones, com l’empatia i la cooperativitat que han sorgit".

Quin futur ens espera?

De sobte ja no podem confiar en el demà”. “Todo esto sin hablar del después..." “Vull saber què passarà amb el meu futur acadèmic”. “No sé què passarà amb mi l’any que ve”. “No m’agrada tenir la situació fora de control". "Em preocupa l’educació i el què passarà l’any que ve”. "¿Y ahora cómo quedará todo?¿Qué pasará?” “Pateixes per la gent que estimes i sents una gran angoixa per com serà el món després del confinament”. “Aquest virus serà una crisi d'abast mundial”. "Ara ens hem d'aturar. A pensar. A mirar”. “A explorar les mateixes vistes cada dia, sota diferents llums. De sobte et fa la sensació que dintre d'aquestes quatre parets existeix tot un univers que no acabaries mai de descobrir".

Diria que estem vivint una etapa d’aprenentatge en tots els sentits”. “Valorar realment totes aquelles coses de la nostra vida que per molt insignificants que ens puguin semblar ens resulta complicat viure sense elles”. “Comences a apreciar les rutines i comprens la importància de la seva existència. Trobes bellesa en les petites coses; escoltar els ocells, llegir, dibuixar, mirar el cel, escoltar música...” “Estar a casa tancada m’ha fet veure moltes coses, m’ha fet obrir els ulls del que és realment la vida... Aprofitar el temps, valorar més les coses que tenim. M’ha fet conscienciar de que tot allò material al final no és res més que necessitats secundàries. Només m'ha fet falta amor, les persones, compartir temps amb les persones que estimo”. “Des que estic confinat em sento més lliure, perquè crec que he adquirit la capacitat de sentir-me lliure dins del meu cap".

Trobo a faltar aixecar-me a les sis del matí per anar a l’institut i poder abraçar la gent que estimo”. “Desitjaria tornar a l’institut i a les classes". “Estar todos juntos y apretados en algún lugar, no importa dónde ni el porqué”. “Trobo a faltar abraçar”. “Tornar a tenir relacions socials amb els companys”. “Sentir-me lliure”. “Trobo a faltar el dret a moure'ns amb llibertat i a relacionar-nos”. "Però encara tenim moltes altres llibertats, més espirituals i més humanes. Tenim la llibertat de pensar, d'expressar-nos, de crear, de sentir". "Quan s'acabi aquesta situació veurem el món d'una manera diferent i aprendrem a valorar les coses que pensàvem que mai trobaríem a faltar perquè mai pensàvem que s’acabarien”. “Sensació d’angoixa envers als estudis”.

L'escola d'avui

Com a estudiant, m’agradaria parlar de la revolució tecnològica”. “Em passo la major part del dia mirant pantalles. Això fa que em plantegi inevitablement la dependència que tenim d'internet. Ja no només a nivell personal, sinó a nivell social, com a comunitat, com a generació”. “Pel que fa a l’educació la tecnologia havia quedat una mica enrere". “Aquesta situació ha deixat al descobert les mancances del sistema actual”. “No todo el mundo tiene un ordenador en casa o buen wifi con el que trabajar”. "Penso en aquells estudiants que no tenen accés a dispositius electrònics ni a internet i que ni tan sols tenen llibres de text com a conseqüència de la seva situació econòmica".

L’obsessió de fer un examen; els professors encara tenen l’esperança de poder tornar a l’institut per fer-lo perquè si no no saben com avaluar-nos”. “Es muy fácil, como hacen algunos profesores, dar todo el apoyo del mundo desde su casa y a la vez pasar 70 ejercicios de cada asignatura sin ni siquiera haber explicado el tema antes. Sí, sé que para ellos también es difícil”. "S’ha posat en relleu la poca eficàcia que tenen les classes i feines virtuals per al nostre aprenentatge. Hi ha temari que no s’explica... Ens hem de buscar la vida per poder fer les feines. Els alumnes som persones totalment diferents les unes de les altres pel que fa a la capacitat que tenim d’entendre les coses que ens expliquen, i a molts dels alumnes no ens és gens fàcil. La majoria de nosaltres a les classes virtuals no captem la informació bé”. "Sé que no s’aprèn igual en una circumstància com aquesta, quan ho fem tot pel nostre compte tot i les ajudes dels professors”.

He descobert una gran satisfacció en aprendre pel meu compte fent les tasques que ens envien els professors”. "Tinc la sensació que als joves de batxillerat aquest temps d’estar a casa ens està afavorint en el sentit de practicar l’autonomia”. “Ens ha tocat ara a nosaltres haver de viure amb una d’aquestes situacions que marquen no només un abans i un després a la nostra vida, sinó que també marcaran la història de la humanitat". “L’única forma de sortir d’aquest forat negre és la reciprocitat, la comunitat i pensar tant per nosaltres com pels altres". “Hauríem d’agafar aquesta difícil situació i utilitzar-la per aprendre i créixer, tant a nivell individual com de societat". “Ens hauria de servir a totes per aprendre a veure el món d'una manera més crítica, en tots els aspectes”.

Ara que ja puc veure el començament de la sortida d’aquesta situació i l’inici del que serà una nova normalitat, se m’ha acudit el títol perfecte per al llibre que escriuré algun dia, però encara no el revelaré”.