Carmen Moreno: "A vegades sembla que per ser mares i donar a llum necessitem fer un màster"
Educadora perinatal i mare de l’Ona, l’Arlet i l’Àsia, de 5 i 3 anys i tres mesos. És autora del 'bestseller' 'Hipnoparto' i el seu últim llibre és 'Postparto en positivo' (ed. Vergara). www.partoposotivo.org
BarcelonaEl tercer part ha estat la màxima expressió de coherència amb els meus valors. En el primer part, les llevadores que van venir a casa no es creien que estigués a punt i just van arribar uns minuts abans del naixement. A més, em van fer canviar de posició i crec que això va contribuir a tenir un esquinç perineal greu. En el segon part, un altre cop, no s’acabaven de creure que estigués a punt i em van coaccionar per anar a l’hospital, així que l’Arlet va néixer set minuts després que el taxi ens deixés a la porta de l’hospital. Dues hores després em van donar l’alta voluntària.
I el tercer?
— Després d’un primer part de tres hores i mitja i un segon de cinquanta minuts, sabia que possiblement el tercer seria molt ràpid. A més, tenia plena confiança en el meu cos i el nadó però no gaire en l’acompanyament. Els dos primers parts van ser a Londres i el tercer al Vietnam.
Ah, carai!
— Sí, l’Àsia ha nascut al sud-est asiàtic, on hem estat viatjant després del descans forçat del covid. Durant l'embaràs vaig sentir una gran connexió amb el meu cos i la criatura. Molt conscientment vaig triar què necessitava i què no del sistema sanitari. Em vaig cuidar d’una bona nutrició, entrenament físic i la pràctica de l’hipnopart. Així que vaig donar a llum en la intimitat de casa, amb la presència del pare i les dues germanetes.
Què és l’hipnopart?
— A vegades sembla que per ser mares i donar a llum necessitem fer un màster i ens oblidem que la saviesa que necessitem ja la tenim. L’hipnopart és una preparació per al part que té tres pilars: informació, eliminar pors i eines per millorar l’experiència.
Per tant, sí que cal obtenir informació.
— La informació és la millor arma contra la por. En cal sobre la fisiologia i la psicologia del part. Sobre com funciona el cos i com afecten les emocions durant el procés del part. Cal eliminar la por perquè no hem estat dissenyades per donar a llum si no ens sentim segures. La por tendeix a inhibir el part i el perllonga. Eliminar pors permet prendre decisions basades en la informació. Per fer-ho utilitzem tècniques d'hipnosi.
Però la hipnosi no té gaire bona fama.
— S'ha guanyat aquesta mala fama pel seu ús en espectacles, però és un estat ben normal. De fet, tots hi entrem diàriament, per exemple, quan estem a punt de dormir o despertant-nos. El tercer pilar són les eines com ara la respiració, de relaxació, estratègies per prendre decisions o altres recursos de gestió emocional, entre d’altres.
I suposo que tot plegat també és útil en el postpart.
— Sí, de fet les eines que s’aprenen amb l’hipnopart són per a tota la vida. Aprenem a dirigir l’atenció als nostres objectius amb flexibilitat. La calma és el nostre superpoder.
Com és una casa al Vietnam amb tres filles petites?
— Plena de caos, roba per recollir, joguines per recollir, alegria, malalties lleus que es contagien, baralles entre germanes i molt soroll. El que m'ha costat més de la trimaternitat ha estat la sobreestimulació del soroll constant.
És possible mantenir la calma?
— Treballo la respiració, que és l'única funció automàtica que es pot controlar i és una gran eina per crear un estat de calma. En comptades ocasions he ensenyat a les dues grans a utilitzar la respiració. Normalment, m’ho veuen fer a mi i, per imitació, han après a respirar per calmar-se. Quan estic enfadada o desbordada els dic que necessito temps i em veuen enfocar-me en la respiració.
I com cal respirar?
— Inhalant a poc a poc, allargant l’exhalació. Inhala en quatre temps i exhala en vuit temps, durant dos minuts. Veuràs com el teu estat canvia.
Quines preguntes et fan les grans sobre la petita?
— No entenien que plorés tant i em preguntaven si estava trista. De seguida van entendre que era així com es comunicava. Volen saber quan podrà parlar o caminar. No entenen que calgui esperar. Volen que creixi i jugar juntes.
Què més no entenen?
— Durant el darrer embaràs, a casa dèiem que si era una nena es diria Àsia i Dante si era nen. Però l’Arlet entenia que hi hauria una Àsia i un Dante, així que dies després del naixement de l’Àsia encara venia a tocar-me la panxa i a preguntar-me quan naixeria el Dante.