Trigèmins: família nombrosa de cop

Fa dos anys la Raquel i el Rubèn es van casar. Ara estan a punt de convertir-se en família nombrosa, així, de cop. Recorden perfectament quan els hi van dir. “El moment cursi de sentir el cor del teu fill ens va durar deu segons: apareix un segon cap i, mentre pregunten per antecedents de bessons, veiem el tercer!”, explica somrient el Rubèn.

La notícia arriba al març, llavors ella està ficada de ple en el procés creatiu d’una obra de teatre que estrenen dos mesos més tard: “S’imposava vigilar amb el menjar i dormir però no tenia espai mental per fer grans plantejaments. En principi la baixa serà fins al maig, per cada nadó de més et donen dues setmanes extra. La idea és continuar laboralment com fins ara però la veritat és que no sé com pairé la maternitat, si voldré estar amb ells i dedicar-los un parell d’anys en exclusiva, si estaré supercreativa, o necessitaré ordre i em moriré per tornar a la feina. Estic molt a l’espera, quan els tinguem per casa i els conegui una mica estaré més capacitada per saber com funcionarem”.

En teoria, com més informació es tingui més preparat s’està per afrontar la nova situació, però no tothom funciona igual, hi ha a qui l’excés d’informació el posa nerviós. Tot i així s’ha de fer certa planificació i pensar, per exemple, on dormiran els nouvinguts. Quan es passa per una situació excepcional, la psicòloga perinatal Cristina Silvente aconsella que els futurs pares contactin amb gent que hagi passat per la mateixa situació: “No et sents tan sol i, encara que cada experiència és diferent, tindran punts en comú i no els agafarà tan per sorpresa”.

La Raquel assegura que fins a la setmana 22 d’embaràs no es va asseure a pensar què comporta estar embarassada de trigèmins. Ell també comença a ser conscient del canvi que viuran i intenta organitzar la feina -té un despatx d’advocats propi- per ser prescindible dues o tres setmanes quan neixin, i a partir de llavors no treballar després de les sis de la tarda. Depèn de com tinguin el dia i si estan més o menys cansats, s’imaginen imatges boniques dels tres nouvinguts o unes altres no tan divertides: “Estem molt contents però suposem que hi haurà moments complicats. Per començar estaran un mes a la incubadora, haurem d’estar preparats perquè ells siguin a l’hospital i nosaltres a casa. Malgrat tot crec que ho podem fer bé. Jo sóc tan multitasca que em sembla un repte fantàstic”, diu la Raquel.

L’arribada dels fills sol ser una font d’estrès per a la parella perquè requereix una adaptació amb les seves rutines. Canvien els horaris, han de prendre decisions, reorganitzar les feines domèstiques i fer ajustos amb les respectives famílies d’origen. Si en vénen tres de cop l’estrès no es triplica, però és superior. Per adaptar-se millor a la nova situació, la psicòloga i terapeuta familiar Elena Gómez Enguix aconsella als futurs pares que tinguin capacitat d’improvisació per acomodar-se ràpid als canvis, rebaixant l’exigència habitual i introduint l’humor: “És important que puguin riure de certes situacions i de les seves limitacions perquè possiblement no arribaran a tot. Tant a nivell individual com de parella han de cuidar-se”.

L’embaràs de trigèmins és un embaràs de risc, per això les ginecòlogues, tot i ser optimistes, han sigut prudents fins a arribar a la setmana vint. Fins aleshores tot era a curt termini, a partir de llavors els van explicar més quin seria el panorama. Cada dues setmanes tenen visita. “Tot està anant bé, sortim de la consulta tranquils i a mesura que passen els dies tenim més pors, perquè no tens cap control i no pots fer res per garantir que vagi bé”. És normal tenir pors i, tractant-se de tres -amb tot el que això comporta-, les pors augmenten. La psicòloga Silvente proposa validar-les, reconèixer que hi pot haver certa angoixa perquè no podem controlar-ho tot, i fer tot el possible per sentir-nos millor.

Famílies nombroses a Catalunya

Les últimes dades sobre naixements publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) són de l’octubre del 2015 i fan referència a l’any anterior. A Catalunya el 2014 hi va haver 68.235 parts simples, 1.612 de dobles i només 14 de triples, 2 més que l’any anterior i 10 menys que el 2012. Quan es tenen 5 o més fills, o bé 4 fills dels quals almenys 3 procedeixen de part, adopció o acolliment permanent o preadoptiu múltiple, o si tots 4 són de dues bessonades, i si la unitat familiar té uns ingressos anuals concrets, es considera que són famílies nombroses especials. Llavors, els corresponen més beneficis que a les famílies nombroses de categoria general. Comptaran amb un títol oficial que acredita la condició familiar i permet gaudir d’avantatges en diverses institucions, entitats i establiments comercials.

UNA, DUES I TRES

Sembla que amb això dels noms hi ha dues tendències, la de posar noms similars i la d’intentar que no s’assemblin gaire. Ells opten per diferenciar-los. “És recomanable formar tres personalitats diferents i no tractar-los com si fossin un col·lectiu. Aquest és un dels motius pels quals hem decidit que tindran noms d’una, dues i tres síl·labes, perquè quedin naturalment numerats pel seu nom i puguem fer combinatòries per tenir-los organitzats. Triem tres noms de nen i tres de nena i els assignarem en l’ordre que neixin. Ens ha semblat divertit i útil”, comenta el Rubèn. Han decidit no saber-ne el sexe perquè hi ha tantes coses que no poden controlar que ignorar aquest detall els ha fet il·lusió.

La psicòloga Gómez Enguix recomana que als fills se’ls tracti com a iguals, que no vol dir com un tot, i de manera diferenciada: “Això implica que han de tenir els mateixos drets i deures, perquè no sentin que se’ls tracta diferent, però que alhora els pares han de ser sensibles a les diferències que hi ha entres ells per fomentar que cadascun construeixi la seva pròpia identitat”.

CANVIS IMPORTANTS

Fa gairebé set anys, quan ja eren pares del Joan, la Yolanda i el Luis es van sotmetre a una fecundació in vitro. En teoria era improbable que els tres embrions que van transferir-li a ella tiressin tots endavant, però van ser l’excepció. La Yolanda recorda que en el moment de la tranferència va desitjar bona sort a tots tres. “Em costava pensar que algun no tindria possibilitats”, reconeix. Tot i que era un embaràs d’alt risc i els van proposar una reducció embrionària, van decidir tirar endavant amb tots tres. A partir d’aquest mo ment es van plantejar les noves necessitats logístiques: “Vivíem en un pis de 60 m, teníem un fill de 9 anys i un gos. Havíem de canviar de casa i de cotxe, però com que havia d’estar relaxada ens ho vam prendre amb calma” explica la Yolanda.

El Luis recorda la primera vegada amb els tres Maxi-Cosi als seients del darrere del cotxe. “Tenim una foto de quan vam arribar a casa, tots sis al sofà fent cara de: i ara què?” Mai s’havien imaginat tenir una família nombrosa, però asseguren que quan t’hi trobes les coses surten encara que els primers mesos siguin extenuants. Gómez Enguix assegura que, per funcionar bé com a equip de pares, han de funcionar bé com a parella. Cal que es cuidin, es respectin, s’escoltin i es donin suport, acceptant que poden demanar ajuda externa quan calgui.

GERMANS I AMICS

Per al Joan també va ser difícil passar de ser fill únic a de cop tenir tres germanets. Era prou gran per dir el que sentia i queixar-se per reclamar més atenció: “Li explicàvem que no teníem temps, que tingués paciència que de mica en mica tot estaria més organitzat”, comenta el Luis. No podien planificar pràcticament res però superaven les noves situacions que s’anaven trobant. Per tenir certa sensació de control tenien un quadre on apuntaven els torns en què els donava el pit, els banyaven, etc. Ara no ho anoten però segueixen fent rotacions. Tenen la teoria que quan els fills veuen el panorama et donen un cop de mà, potser per això des que tenen sis mesos dormen d’una tirada i només es desperten esporàdicament. La Yolanda explica: “El millor és que ells et donen força. Hem tingut molta sort que hagin nascut sans, creixin bé i tinguin molt bona relació entre ells i amb el germà gran”.

El Luis i la Yolanda coincideixen que és fantàstic veure com interactuen entre ells. “Juguen tota l’estona, tenen la sort d’estar vivint amb els seus millors amics, que són els seus propis germans”.

Consells pràctics per a l'economia familiar

A part del desgast físic i emocional, l’arribada dels trigèmins també afecta l’economia. Des de la Unió de Consumidors de Catalunya ens recomanen:

• Anotar les despeses setmanals i a què es destina el pressupost per veure en quines partides es poden reduir més despeses.
• Fer una llista de la compra per evitar compres impulsives i innecessàries. Comprar marques blanques pot suposar un estalvi del 40%.
• Aprofitar les promocions i ofertes, i valorar-les abans de comprar, tenint en compte el preu de l’oferta.
• Comparar tarifes de mòbils i packs d’internet + mòbil ens pot ajudar a reduir fins a un 20% la tarifa mensual. Contractem el que realment necessitem.
• Les bombetes de baix consum duren vuit vegades més i suposen un estalvi d’un 80% de consum energètic. Cal inversió inicial però hi haurà estalvi a llarg termini.
• Apagar els electrodomèstics i no deixar-los en standby ens ajuda a estalviar 120 € anuals en la factura de la llum.
• El 90% de l’electricitat que es consumeix és per escalfar l’aigua de la rentadora. És recomanable rentar en fred.