Com podem programar el deslletament

La Candela té 17 anys i el Joel gairebé 8. El primer que m’explica la seva mare, la Yolanda, quan pregunto pel deslletament dels fills és que sobretot amb la nena hi havia molt poca informació. “No era tan habitual consultar qualsevol cosa a internet i la societat en general no era tan pro lactància, tot i que la nostra pediatra ens va ajudar molt”, diu la Yolanda. Tenia clar que volia donar el pit i, malgrat les dificultats que tenia durant els tres primers mesos amb la Candela, no va tirar la tovallola perquè li agradava alletar: “Era una lactància de convenciment. És cert que arriba un moment que sobretot a l’hora d’anar a dormir és esclau i és un inconvenient, però m’agradava el vincle afectiu que es creava i vaig seguir fins que la nena va començar a tenir problemes intestinals. Llavors tenia dos anys i mig. Després de fer-li unes proves em van recomanar que deixés de donar-li el pit. No sabien del cert si era per la llet però la vaig deslletar aquell mateixa dia”. Va ser un final gens traumàtic. La Yolanda li va explicar a la nena que deixaria de donar-li el pit i ja no el va prendre més. Les primeres nits la criatura li tocava el mugró per relaxar-se però va deixar de fer-ho de seguida.

L’EDAT ÉS IMPORTANT

En funció de l’edat que tingui la criatura el deslletament total pot ser més o menys complicat. És més fàcil de gestionar si el nen és qui pren la decisió però, en qualsevol cas i independentment de l’edat dels fills, el protocol és el mateix: “S’ha d’extreure la llet quan el pit es carrega, aplicar-hi fred i que et receptin antiinflamatoris. Amb una setmana n’hi ha prou per deixar de tenir molèsties”, assegura Alba Padró, presidenta de l’associació Alba Lactància Materna. Si és la mare qui ho decideix es pot optar per fórmules més suaus, amb un procés gradual, reduint les preses i la durada. Si es tracta d’un nadó que ha pres poc pit se li canvia pel biberó i ell s’hi adapta amb facilitat. Com més grans són els fills més complicat és perquè els treus el que ha sigut un regal per a ells. L’Alba explica que abans dels 8-9 mesos pot ser un bon moment per deslletar, però a partir de llavors, que és quan comencen a prendre consciència que són un ésser independent, solen plorar si t’allunyes d’ells i pot ser més recomanable seguir alletant i esperar que tinguin 15-18 mesos. Si llavors segueixen prenent pit espereu que passin els dos anys, perquè a aquesta edat els vénen les pors, per això se senten segurs prenent el pit i mamen a tota hora. Un cop passada la crisi dels dos, quan agafin confiança es pot deslletar més fàcilment.

L’edat de la criatura també dóna les pautes per saber com s’ha de fer el procés de deslletament. Si es deslleta amb dos anys no cal que el nen prengui biberons a la nit, si es desperta pot prendre aigua. En funció de la maduresa dels fills se’ls ha de fer un discurs més o menys elaborat. Tot i així, hi ha nens que necessiten poques setmanes per tenir-ho clar i d’altres que demanen pit i lluiten tant com poden per no perdre el que consideren un tresor. Per a aquests casos, l’opció que recomanen des d’Alba és la de “no oferir i no negar”: “No ofereixes el pit i si te’l demana n’hi dónes però redueixes la presa proposant-li fer qualsevol altra cosa que l’engresqui”, explica Alba Padró.

LACTÀNCIA FINS QUAN?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana lactància exclusiva fins als sis mesos i lactància natural fins als dos anys, per garantir un desenvolupament físic i emocional òptim. No se sap del cert fins a quina època ens alletem com a espècie, però a partir de llavors es pot seguir donant el pit fins que la mare i el nadó vulguin, és una relació entre ells dos que es va esgotant. Quan arribi el deslletament és possible que calgui negociació i acceptació: si la criatura diu que no vol més pit, la mare passarà un procés de dol, i si la mare se sent envaïda o necessita deixar-ho per motius de salut o de feina hi haurà un procés de negociació sobretot si el fill és gran i ho pot entendre.

El deslletament del Joel tampoc va costar gaire. Amb tres anys el van operar del fre de la llengua i li van posar cinc punts que li impedien succionar. Aquest és el moment en què li van explicar que per tenir una bona recuperació havia de deixar de mamar. La Yolanda recorda que ell va ser més insistent que la germana i li demanava llet de tant en tant, però ella es mantenia ferma en la decisió i el nen ho entenia. Amb cap dels dos té consciència d’haver-ho passat malament ni té el record d’haver-se sentit incòmoda pel fet que fossin eren relativament grans. “No he tingut problemes pel fet de donar el pit. Sempre l’he donat amb respecte i mai m’han posat traves”, conclou.

El deslletament forma part de la lactància, per això des de l’associació Alba Lactància Materna també donen suport a les dones que ho necessitin en el procés de deslletament. Tenen grups de suport, es poden fer consultes telefòniques, es pot parlar amb assessores i que els facin un pla personalitzat. Alba Padró comenta que l’error més comú quan les dones volen deixar de donar el pit és que els receptin un medicament perquè suposadament desaparegui la llet: “Quan l’alletament està instaurat, ja hi ha hagut una pujada de llet i tot està en marxa, la llet no desapareix per art de màgia, per això qui pren el medicament es desperta amb dolor als pits i segueix amb llet. S’hauran de treure la llet igualment i controlar el pit”.

DESLLETAMENT

La Sara té 9 mesos i s’està deslletant sense problemes. La seva mare, la Cristina (a qui veiem a la foto), tenia intenció de donar-li el pit tenint clar que no es neguitejaria com fa 4 anys amb la lactància del seu fill Martí. “Amb ella ha sigut fàcil des del principi. Les dates han quadrat bé. Hem fet lactància exclusiva fins als 6 mesos i a partir de llavors hem introduït aliments tranquil·lament”, explica la Cristina. En reincorporar-se a la feina al setembre ha fet extracció de llet però no n’hi surt gaire. Li dóna el pit al matí i a la nit, encara que la Sara prefereix el biberó. Seguiran així fins que la nena en tingui prou. La Cristina està contenta, ha sigut un deslletament fàcil: “En cap moment m’he trobat malament, tinc el suport del meu marit i el meu entorn m’ha ajudat. Potser si hagués tingut més temps, més ajuda i uns horaris de feina menys rígids l’hauria deslletat més tard. El final de la baixa ha sigut el motiu principal per començar el deslletament, però també el fet de voler dedicar més temps al fill gran i a la parella. La Sara i jo ja no tenim un lligam exclusiu, ara tenim un lligam compartit amb més persones”.

Quan es tracta d’un deslletament gradual les primeres setmanes es pot utilitzar el tirallet durant el dia traient cada cop menys quantitat, i continuar amb lactància de tarda i/o nit si és possible i els caps de setmana. El cos respon bé als estímuls i els nens també s’adapten ràpid als canvis. Es tracta d’aconseguir que el deslletament sigui tan fàcil i dolç com es pugui tant per a la mare com per al fill.

TOTAL O GRADUAL?

Marta Corominas, doula especialitzada en lactància i presidenta de l’Associació de Doules de Catalunya, apunta que és habitual que les mares planifiquin l’alletament però no el deslletament. “Que s’acabi la baixa no implica haver de deslletar, ens podem adaptar a la nova situació i a les necessitats, no és el mateix treballar relativament a prop de casa que estar tot el dia fora o viatjar. Si t’incorpores a la feina pots treure’t llet i deixar-la perquè l’hi donin, segons l’edat que tingui pot començar a menjar i potser també pots donar-li el pit a la nit”, aclareix la doula.

Com podem programar el deslletament

• Intentem que les mares estiguin tan tranquil·les com sigui possible. Si necessiten tenir-ho tot calculat i organitzat per no angoixar-se, intenteu planificar el deslletament, tot i que això no garanteix que quan arribi el moment estiguin en condicions de deslletar.
• Tinguem en compte les fases de lactància. Hi ha èpoques en què és més difícil deslletar. Fem una bona tria per ajudar el nadó a portar-ho millor.
• No té sentit intentar acostumar el nadó a no tenir pit. Aprofiteu totes les estones que pugueu alletar fins que hàgiu de marxar i arribi el deslletament. Per a les criatures és difícil entendre que la mare estigui amb ells, tingui pit i li doni un biberó perquè s’acostumi al biberó per quan no hi sigui.
• Si la mare torna a la feina i deixa de donar el pit, el nadó ho passarà malament dos o tres dies. No és fàcil perquè no entén què està passant. És possible que no miri la mare als ulls, se sent abandonat, però al cap d’uns dies s’adapta a la nova situació.
• És possible que durant les hores que la mare treballi els nadons estiguin sense menjar o prenguin poc biberó, i quan la mare torni s’enganxin al pit tanta estona com puguin.
• És important dir la veritat als fills, explicar-los, encara que sigui a un nivell bàsic i tenint en compte la seva edat, que la mare no els donarà més el pit.