Llevadores, les grans aliades

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el terme llevadora com a “tècnic sanitari preparat per a assistir les dones durant el part”, una atribució força reduccionista si tenim en compte el rol que avui dia juguen en la salut sexual i reproductiva femenina, sobretot pel que fa a l’embaràs, part i postpart. Durant el primer fan el seguiment mes a mes, sempre que sigui de baix risc, mentre que en el segon acompanyen i empoderen la dona. Són també les que lideren les sessions de preparació al part o els grups de postpart, en els quals mares recents comparteixen dubtes i neguits sobre l’alletament, els plors, les rutines de son, etc. dels nounats.

Elena Guinaldo, a la fotografia amb el seu fill Eric, va ser mare al gener. El seu primer contacte amb una llevadora va produir-se a la setmana 7 d’embaràs, quan va fer una visita en la qual, recorda, “va obrir fitxa de l’embaràs i va lliurar-me el carnet d’embarassada, en el qual aniria anotant totes les dades dels controls”. Aquests controls, a partir del quart mes de gestació, van ser mensuals, i cada cop els feia amb una llevadora diferent, però això no impedeix que l’experiència fos positiva: “Vaig rebre un molt bon tracte, amable, proper i professional”. L’Elena destaca com a moment molt important per a ells “quan, en aquests controls, la llevadora utilitzava l’ecògraf per sentir el batec del cor de l’Eric, sobretot entre l’ecografia del segon i tercer trimestre, quan passes moltes setmanes sense veure el nadó i les preocupacions apareixen”. Durant les visites també la va alleujar poder resoldre dubtes sobre la mida de la panxa, “ja que pensava que era petita i que potser alguna cosa no anava bé”, i sobre els moviments del nadó: “El vaig començar a notar força tard... o jo pensava que era tard!”

MODEL ‘ONE-TO-ONE’

L’Elena també va assistir a les sessions de preparació al part. “Per a mi van ser de gran utilitat, pel meu desconeixement respecte a l’embaràs i el part”, assenyala. El punt de vista de les llevadores, sosté, també va servir per trobar l’equilibri entre la visió massa positiva i ensucrada de la maternitat que encara persisteix en alguns indrets i l’allau de consells provinent de mares, sogres, cunyades, amigues i veïnes. “Em van mostrar les coses tal com eren, sense guarnir i en un to positiu i encoratjador”. No obstant, apunta que va trobar a faltar més informació sobre el postpart.

Una de les llevadores que encapçalaven les sessions prepart a què assistia és Lara Alonso, que destaca “el treball de bracet” que es fa amb les dones. “Cada dona té unes circumstàncies personals. Per tant, les acompanyem de manera individualitzada, empoderant-les perquè gaudeixin de l’embaràs, el part i el postpart”, afirma. “L’essència del nostre exercici professional -diu- és posar al centre la dona i la parella i fer-los costat”. Una filosofia que s’avé amb el model one-to-one citat per la presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores, Gemma Falguera. “Aquest model sorgit al Regne Unit proveeix un acompanyament continuat i integral de la dona per part de la llevadora durant tot el procés del part, i també és efectiu en l’embaràs i postpart”.

EDUCACIÓ PER A LA SALUT

Tal com explica Falguera, la llevadora té competència “per portar el control i seguiment de les gestacions de baix risc”, la qual cosa inclou fer proves d’embaràs; història clínica; sol·licitud d’analítiques; ecografies; prescripcions de iode, àcid fòlic i ferro, i cribatges de diabetis gestacional, de violència de gènere, d’ansietat i depressió, de tabac, alcohol i drogues. “Informem dels canvis que es produeixen durant l’embaràs i fem educació per a la salut per millorar l’estil de vida”, afegeix.

L’acompanyament psicològic i emocional que les llevadores fan de les gestants s’ha vist reforçat després que Salut presentés el nou Protocol de seguiment de l’embaràs el juny del 2018, un protocol que Falguera considera “un gran avanç per a la salut de les dones, perquè ha suposat un canvi importantíssim en les decisions informades, el respecte a la dona i l’accent en el fet que és ella qui pren les decisions”.

PUNT D’INFORMACIÓ VERAÇ

Alonso destaca com als grups de preparació al part també “es crea un espai més distès per posar en comú els mites, dubtes i informacions que els arriben als futurs pares i mares”. També destaca el seu paper “com a punt d’informació veraç” perquè les dones adoptin un paper més conscient respecte a la maternitat. “La dona ha d’entendre la informació i reflexionar-hi per viure plenament l’etapa”, apunta. “Durant el procés -assenyala- pot haver-hi variables que no podrem modificar o caldrà atendre criteris mèdics, però no podem oblidar que la nostra feina és explicar a la dona i a la parella el perquè de les coses, ja que serà quan, tot i no ser com esperava o imaginava, s’haurà sentit protagonista de la seva maternitat o part”.

Per a Alonso, la maternitat i paternitat són fets vitals de repercussió social i, per tant, “un tema del qual sovint tothom es permet parlar i opinar, la qual cosa fa que s’hagin generat molts tabús i creences, relatius especialment al part i postpart”. Com a societat, continua, “també ens hem acostumat a visibilitzar només les coses positives i a amagar les negatives, una manera de fer que per sort en els últims anys està canviant”. I és que, subratlla, “no hi ha cap fet vital que canviï la vida tant com la maternitat”. “Fa aflorar pors i sentiments d’ambivalència, i si només mostrem les coses positives, generem frustracions i expectatives poc realistes”.

EL PUERPERI

Les llevadores també s’encarreguen de vetllar per la salut i el benestar dels nounats els seus primers dies de vida, període durant el qual, en paraules de Gemma Falguera “cal cuidar el vincle mare-nadó, detectar situacions de risc de maltractament, donar suport a la lactància per evitar la deshidratació, fer un cribatge de malalties endocrinològiques, formar la mare perquè pugui fer les cures del nadó i detectar tristesa i/o depressió perquè es rebi l’ajuda adequada”. Tot i així, la figura de la llevadora -rol que a Espanya ocupen dones en un 91% dels casos, segons el Sistema Nacional de Salut- no és tan rellevant després del part. Una presència que, precisa Falguera, “s’ha treballat als hospitals i ha augmentat a les plantes de maternitat”. També ha crescut la gestió de les altes hospitalàries per part de les llevadores en els parts sense complicacions. És el camí a seguir.

El moment del part

Elena Guinaldo recorda que durant el part de l’Eric va coincidir amb dues llevadores. “La primera, l’Esther, va ajudar-me a portar el dolor de les contraccions amb les eines que vaig demanar i les que ella m’oferia (caminar, dutxa, pilota, calor, canvis posturals...). Vaig avisar que preferia part natural però em vaig assegurar que podia canviar d’idea, cosa que va passar. En el següent torn em va atendre la Lídia, que intentava que estigués com més còmoda millor. Vam tenir un ensurt amb les constants del nadó i ens va explicar amb detall tot el que havia passat. Finalment, va tornar l’Esther i el part es va complicar, però va acabar amb final feliç.” Tot i la seva durada, l’Elena afirma que va ser una experiència positiva “perquè totes dues van deixar fluir les coses sense pressió”, la qual cosa els va fer sentir “tranquils, acompanyats, escoltats, atesos i informats”. Aquests són aspectes en què fa èmfasi l’Associació Catalana de Llevadores: oferir “suport, poder i informació per prendre decisions informades”.