Així beneficia la música durant l'embaràs al cervell del teu nadó

Quan les dones embarassades canten al nadó que esperen o escolten música amb altaveus cada dia durant el període de gestació, els bebès neixen amb més capacitat per a la codificació neuronal dels sons del llenguatge. És una de les principals conclusions d’un estudi que ha dirigit el catedràtic Carles Escera, cap del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (Brainlab) de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). Aquesta conclusió no fa més que confirmar els efectes positius de la música en el desenvolupament de les persones, en aquest cas, ja des d’abans de néixer.

“La música és una forma d’estimulació sensorial. Com que és essencialment rítmica, posa en sincronia i oscil·lació les neurones del cervell de manera harmònica amb el seu flux. Per aquest motiu, la música no només activa el sistema auditiu, sinó també el sistema motor, al mateix temps que té efectes gratificants i emocionals molt poderosos”, apunta Escera. El catedràtic incideix en el fet que, al marge dels resultats de l’estudi i que els nadons no poden distingir des de la panxa de la mare els detalls de l’entorn acústic, perceben els ritmes i, fins a cert punt, les melodies, que es basen en variacions rítmiques de molt baixa freqüència. Així, en el cas de l’estudi fet, explica que caldria esperar que els nens exposats a la música des d’abans de néixer tinguessin una adquisició del llenguatge més ràpida o més competent, mentre que en els no exposats sigui normal. “En el primer cas és com si hi hagués un entrenament que ajudés a millorar les competències lingüístiques”, assenyala.

Per fer aquest treball, van demanar a seixanta mares que acabaven de parir —i que havien consentit participar en l’estudi— que responguessin un breu qüestionari amb dues preguntes: si cantaven al seu nadó i si escoltaven música amb altaveus durant el tercer trimestre de l’embaràs i amb quina freqüència ho feien. Llavors, es va classificar les participants en dos grups: les que feien una cosa o l'altra diàriament i les que ho feien almenys un cop per setmana o menys. Per mesurar l’impacte de la música en el nadó, l’equip d’investigació va enregistrar la seva activitat cerebral en resposta a la presentació d’un so de llenguatge. “En mesurar-la, vam trobar que era de més amplitud en els bebès que havien estat exposats a la música que en els que no ho havien estat. La resposta cerebral que vam mesurar ens indica amb quina precisió les neurones del sistema auditiu i del llenguatge extreuen les característiques dels sons lingüístics i, per tant, els resultats indiquen que els nadons exposats a la música els codifiquen amb més precisió i qualitat”, explica Escera.

Beneficis sobre els nadons amb baix pes

“Sabem que, durant l’embaràs, el desenvolupament d’un fetus és una finestra molt important i que els estímuls que rep poden influir en aquest desenvolupament. Això vol dir que tot el que passa al voltant de la mare és important. Si influeix el que menja i la contaminació de l’aire, també hi pot haver estímuls externs, com ara el so, que podrien repercutir en el neurodesenvolupament del nadó”, apunta la doctora Maria Dolors Gómez Roig, cap d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu i investigadora de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i que ha col·laborat en aquest estudi. Gómez, que treballa en una línia d’investigació sobre condicions ambientals i complicacions de l’embaràs, explica que el sistema auditiu es desenvolupa en el tercer trimestre de l’embaràs, durant la setmana 32, que és quan el fetus comença a ser sensible a sons externs. “La música és antidepressiva i fa que la mare es trobi més bé anímicament. Això segur que també influencia el nadó, però pot ser que la música li arribi per una altra via més directa, tot i que és ben clar que ell no sentirà el mateix so que sentim nosaltres, per l’entorn en què està. En tot cas, són estímuls que li poden arribar i que fan que el seu desenvolupament neuronal en les àrees del llenguatge ja responguin des de la via fetal”.

D'altra banda, l’estudi indica que els nadons nascuts amb baix pes normatiu també podrien beneficiar-se d’un programa d’intervenció musical, ja que estudis previs del mateix grup de recerca mostren que aquests nadons presenten una codificació neuronal dels sons del llenguatge menys precisa que els que tenen un pes normatiu. “Acollint-nos a aquest efecte afavoridor de la música observat en la població normativa, caldria esperar un efecte beneficiós en aquestes criatures de baix pes. Tanmateix, calen estudis específics per comprovar si, efectivament, es donen aquests efectes beneficiosos”, exposa Escera.

En tot cas, Carles Escera recomana que les mares escoltin música i cantin amb els seus nadons de manera activa i creativa, ja que aquest hàbit no només té efectes sobre l’adquisició del llenguatge i les habilitats musicals, sinó que també enforteix els vincles emocionals entre els bebès i els seus pares i afavoreix la socialització. Al seu torn, Gómez raona que si s’ha incorporat l’esport, el mindfulness i la dieta mediterrània com a hàbits positius durant l’embaràs, la música també es pot incloure dins d’aquest entorn favorable per a la salut. “Tot el que passa dins de la panxa té repercussió en la salut del nadó, no només quan neix, també quan és infant i quan és adult. Aquesta és la idea de la programació fetal, que diem els obstetres. Per això, si la música aporta alguna cosa positiva és al llarg de tota la vida. En conseqüència, la inversió que es fa durant l’embaràs, és una inversió per a tota la vida”.