Les cures a la mare després del part

Durant l’embaràs, la dona acostuma a ser el centre d’atenció del seu entorn més pròxim, però amb l’arribada del nadó, completament dependent, l’atenció sovint se centra exclusivament en el nounat. I no hauria de ser així; un cop passat el part cal continuar cuidant la mare. “Les primeres setmanes després de parir són importants, és l’inici de l’exogestació. La dona s’ha de recuperar físicament, a més d’acomodar-se mentalment i físicament a la nova situació. És més fràgil perquè ens han pintat aquesta maternitat de color de rosa, i realment moltes maternitats no són (ni han de ser) tan perfectes”, explica la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Elena Crespi, també mare del Lluc (4 anys) i la Leia (7 mesos).

Precisament en els primers tres mesos després del part és on posa l’accent Verónica Díaz, que és psicòloga, escriptora i mare del David (que al maig farà 4 anys). El seu últim llibre es titula 'Embarazo y cuarto trimestre' (Amat Editorial, 2018), i pretén ser un acompanyament durant l’embaràs, però també anar més enllà: “Parlo del 'quart trimestre' per fer referència als tres mesos posteriors al part, en què es produeixen els canvis més vertiginosos a tots els nivells: físic, emocional, psíquic, familiar... S’ha de reajustar la dinàmica familiar, cal lidiar amb la lactància mentre el cos raja sang, suor, llàgrimes i llet... És el moment d’assimilar el part, de reaprendre a gestionar el temps, el son i el cansament. I sembla que les dones tenim la pressió d’haver de viure aquesta etapa sense ni immutar-nos i somrient, perquè si no sembla que no ens estimem prou els nostres fills”, explica Díaz.

Si durant l’embaràs les cures han anat dirigides a la mare, després del naixement és el nounat qui, segons Díaz, acapara tot el protagonisme: “La mare queda en un segon pla i no hauria de ser així, perquè mare i nadó són una sola cosa, i perquè l’un estigui bé cal que tots dos estiguin bé i cuidats”.

RECURSOS PROFESSIONALS

Per viure com més plàcidament millor aquesta etapa turbulenta, la psicòloga Elena Crespi recomana, sobretot, una bona formació: “Les dones embarassades haurien de rebre una informació més realista sobre què els passa. Haurien de disposar d’uns bons recursos professionals que els ensenyessin què pot passar en aquest primer trimestre després de parir”.

Per complementar-ho, Crespi també creu que és important comptar amb una bona tribu: “Que la parella et doni suport, que la família et doni suport. És important haver-ne parlat amb tothom abans. Sabem que és un temps delicat, i és molt important que tant la família de la dona com la de la parella sàpiguen que són uns mesos molt especials. Hormonalment estem remogudes, i també surt la lleona que portem dins. És una època en què segurament els pares i les mares volen tenir molta autonomia, i només reben consells que potser no necessàriament són benvinguts, encara que la intenció sigui bona”, explica.

MATERNITAT EMPODERADA

En aquesta línia, Verónica Díaz creu que partir d’una maternitat empoderada és clau per viure més plàcidament aquest primer moment: “Empoderar-se fa referència a reconèixer el nostre propi valor com a persones, la nostra fortalesa interior i capacitat de superació, de liderar la nostra pròpia vida, d’assumir la responsabilitat del nostre benestar i de fer-te conscient del que vols, necessites, rebutges, tems... per expressar-ho i gestionar-ho amb confiança i autodeterminació. S’ha d’aplicar aquest concepte a la maternitat, que és un camp que genera molta frustració, culpabilitat, impotència... Tot i que és l’acte d’amor, generositat, il·lusió i paciència més gran que hi ha”, conclou l’autora.

Així que viure l’embaràs o el part d’una manera empoderada servirà, un cop passat, per ajudar a sobrevenir i entendre els canvis que la dona experimenta, per aterrar d’una manera més preparada en aquest 'quart trimestre'.

‘MATERNITY BLUES’

Un dels símptomes que poden acompanyar aquest 'quart trimestre' és el que s’anomena 'maternity blues': “Acostuma a aparèixer dos o tres dies després del part en un 80% de les dones. És un estat lleugerament depressiu, però absolutament normal i no patològic. Els símptomes típics són la pèrdua de la gana, les ganes de plorar, la hipersensibilitat, la irritabilitat, l’esgotament, els problemes per dormir... Es diferencia de la depressió perquè la intensitat i la durada dels símptomes no incapaciten la mare per cuidar el fill. És un procés que no s’ha de confondre amb la depressió postpart, ni s’ha d’optar per medicar-se sense necessitat. Respon al procés d’adaptació i només necessita ajuda, escolta activa, cures...”, diu Díaz.

Per fer front a tots aquests canvis, el suport expert torna a ser essencial, com explica la psicòloga Elena Crespi: “Un bon acompanyament emocional prepart i postpart és clau. És important demanar ajuda professional, per rebre un bon acompanyament, per poder obtenir recursos per sortir-te’n”.

PELL AMB PELL AMB LA PARELLA

Sovint aquest primer trimestre després del part també és el moment de tornar a afrontar el sexe amb la parella. Com es pot fer? Díaz opina que s’ha de fer com tot en la maternitat, amb paciència, naturalitat, comunicació i respecte (tant en l’àmbit de la parella com les dones mateixes): “Entenent les dificultats naturals que poden sorgir i prenent-s’ho amb molta calma i amor. És important que la parella ho entengui i faci equip amb la mare”.

Crespi afegeix: “Per a mi hi ha una cosa molt bàsica, que és no haver-se deixat mai. Si hi ha una parella que, de cop i volta, amb un embaràs trenca la sexualitat que podia tenir, segurament recuperar-la serà molt més complicat. El que és clar és que per tenir una bona vida sexual postpart segurament [en el cas de parelles heterosexuals] hem de descentrar-nos de la penetració, el coit, el penis... i segurament hem de disfrutar més de la pell. Jo parlo del pell amb pell en parella, no només de la mare amb la criatura o del pare amb la criatura. Segurament no serà l’etapa en què el sexe vindrà de la part més passional, sinó des de la tendresa”.

Tot i així, per al moment del retrobament, la sexòloga ho té clar: “A poc a poc i bona lletra. La quarantena només marca deixar la penetració, perquè si ha sigut un part vaginal cal que la vagina es recuperi i cicatritzi bé; i amb la cesària la cicatriu també necessita el seu temps per curar-se. Es poden fer altres coses i buscar més tendresa, carícies, tocaments, petons, coses que potser amb el temps han quedat oblidades. És el millor moment per recuperar-les. Jugar amb la masturbació i el sexe oral és més que benvingut”.

Un llibre per acompanyar

Les experiències personals i també els exercicis pràctics són coprotagonistes del llibre que signa Verónica Díaz: “El llibre no acompanya l’embaràs exclusivament; de fet, això ho fa només breument. Acompanya en general tot el procés inicial de la maternitat, i ajuda a fer que des del principi adoptis una actitud conscient i empoderada, que amb sort t’acompanyarà amb tota l’experiència vital com a mare. És una guia que aporta la informació bàsica que necessites saber sobre el viatge psíquic i emocional que suposa la maternitat, a més d’acompanyar la informació amb exercicis pràctics i casos reals”.