Sento rebuig quan dono el pit al meu fill. És normal?

BarcelonaEs coneix amb el nom d'agitació per alletament el rebuig inconscient i visceral que una mare que alleta pot sentir cap a la seva criatura. Es tracta d'un impuls incontrolable que ve acompanyat de culpa i vergonya. "I és un sentiment tan lleig i desagradable que ningú no en parla, perquè ¿qui és capaç de dir en veu alta que hi ha moments en què desitjaria que la seva criatura desaparegués o que algú se l'emportés del seu costat, i que quan demana el pit i es posa a mamar té ganes d'empènyer-la perquè no estigui a prop seu?", escriu Alba Padró, autora del llibre Som la llet (Rosa dels Vents). Aquesta experta en lactància materna prefereix parlar directament de "rebuig" en lloc de fer servir el terme agitació per alletament. En el seu llibre explica que aquest sentiment pot aparèixer en determinades circumstàncies, com la lactància amb nens grans, la lactància durant l'embaràs o la lactància en tàndem (quan es dona el pit a la vegada a un nadó i a un germà més gran).

Per què passa?

No s'ha establert clarament la causa de la seva aparició, però una possibilitat és que hi hagi un component hormonal. Tot i que també s'han apuntat altres raons, com ara el cansament físic i mental de la mare que alleta. Tampoc es disposa de dades d'incidència ni de prevalença. Segons l'estudi Agitació o aversió de la lactància materna, publicat a la revista electrònica Portales Médicos, moltes dones, quan expliquen com es manifesta aquest sentiment, ho descriuen com "una rampa nerviosa", "un formigueig que recorre el cos", "una sensació de la qual he de fugir"...". Pot aparèixer cada dia o només alguns, i també en totes les preses o només en algunes. Les de la nit acostumen a ser més mal tolerades.

Què es pot fer?

El primer que ha de saber una mare que ho pateix és que és normal i que no és culpa seva. Moltes mares que ho senten s'avergonyeixen i no s'atreveixen a demanar ajuda. El primer que cal fer és parlar d'aquests sentiments i verbalitzar-los, i acudir a un grup de lactància materna pot ser de gran ajuda.

Davant d'aquesta situació, la mare ha de preguntar-se què vol fer. Hi ha dones que volen posar fi a la lactància i d'altres que volen superar aquest rebuig i continuar alletant. "Si l'opció és continuar, és millor ser honesta amb una mateixa i expressar en veu alta i en un entorn que ens pugui entendre els sentiments que estem experimentant", escriu Alba Padró a Som la llet. Aquesta professional recomana demanar ajuda per tenir cura del nen o nena per tal de poder tenir més temps per a una mateixa, reduir la freqüència i la durada de les preses, així com intentar relaxar-se durant les preses fent una altra activitat com escoltar música o mirar la televisió.

Canviar la postura, fer activitats que ens relaxin, parlar amb el nen o entretenir-lo perquè redueixi les preses poden ser altres mecanismes per superar aquest rebuig.

I si continua?

Si el sentiment de rebuig persisteix, Padró recomana plantejar-se el deslletament, és a dir, finalitzar la lactància i fer-ho de la millor manera possible. "No passa res, no ets estranya, no ets una mala mare, no ets un monstre sense sentiments. Parla amb altres mares lactants de nadons grans o que facin tàndem: sens dubte sabran què et passa i et faran sentir millor", explica a Som la llet.