El consultori: Com ha de ser una cesària respectada?

BarcelonaUna cesària és una intervenció quirúrgica en què el nadó s'extreu a través d'una incisió a l'abdomen de la mare. Tot i que és una operació segura, no està exempta de riscos i requereix una recuperació més llarga que el part vaginal. Al voltant de la meitat de cesàries que es realitzen es programen abans (cesària electiva) i l'altra meitat es decideix durant el part per algun problema inesperat (cesària de recurs). Pel que fa a la cesària de recurs, hi ha diferents graus d'urgència. No és el mateix una manca de progrés amb monitor fetal correcte, que pot permetre esperar, que un despreniment de placenta o una bradicàrdia fetal mantinguda, que és una situació d'emergència.

Si bé la cesària salva vides, depenent de com es faci pot deixar en la mare una ferida emocional. Per evitar-ho, cada cop més hospitals intenten que aquesta intervenció sigui com més respectuosa millor.

Què és una cesària respectada?

En un cesària respectada la mare i el nadó estan al centre de l'assistència i s'ha de fer tot el possible perquè, malgrat parir en un quiròfan, la seva vivència "sigui tan positiva com sigui possible". "Hi ha detalls importants com la presència d'un acompanyant al quiròfan, el contacte immediat pell amb pell i la no separació (sempre que no hi hagi cap complicació que ho impedeixi) que marquen la diferència", sosté Laura Rodellar, obstetra de l'Hospital General de Catalunya. "La dona entra a l'hospital per un procés fisiològic com és parir, i no per una malaltia. Ha de ser màgic, perquè per a ella és un dia", afegeix. És important, continua Rodellar, fer sentir a la dona que és "el centre del naixement del seu fill". "El que no pot ser és que el personal es posi a parlar del que farà el cap de setmana mentre la dona és al quiròfan". Tampoc se l'ha d'infantilitzar, els professionals se li han de dirigir pel seu nom i s'ha de preservar la seva intimitat. No s'ha d'oblidar, a més, que la dona es troba en un moment molt vulnerable. Totes les cesàries poden ser respectades "si estan justificades, són necessàries i s'informa la mare". "El primer és que la cesària estigui justificada perquè per molt que hi deixis entrar la parella, faci pell amb pell i doni el pit a quiròfan, si li has programat una cesària sense motiu, no l'hi has explicat o no estava mèdicament indicada, llavors no és respectada", diu la també autora del blog Diari d'una mare ginecòloga.

Cal que els braços els tingui lligats?

No poder agafar el teu nadó en braços un cop ha nascut és potser una de les pitjors vivències d'una cesària, si és que t'han lligat els braços. "És normal que en una operació d'apendicitis et fixin els braços perquè si no podrien caure i produir-se una lesió. Però amb la dona desperta, li pots dir que posi un braç en creu per posar-li la via, i l'altre, mentre no es toqui la panxa, el pot moure", explica Rodellar. No cal, doncs, fixar els braços, sempre que no es moguin. Això permetrà també que la dona pugui després agafar la seva criatura.

També es pot donar l'opció d'abaixar el teló estèril perquè la dona vegi com neix el nadó. El pinçament del cordó no es pot retardar tant com en un part vaginal, perquè la ferida de l'úter sagna activament, però s'intenta posposar al màxim.

Rodellar recorda que la cesària és una cirurgia major i s'ha de complir amb un seguit d'elements de seguretat, però sense haver de renunciar a la humanització del procés. "A mi m'agrada dir-ne cesària en família perquè la mare està acompanyada, pot veure néixer el seu nadó i la nova família es manté junta des del moment del naixement", destaca. Ara també s'està implantant en alguns centres la "cesària assistida", que consisteix en fer-li un rentat quirúrgic de mans a la dona i posar-li bata i guants estèrils perquè ella pugui acabar de treure's la criatura de la panxa. Rodellar, però, creu que amb aquesta opció, que tan sols és possible en situacions molt concretes, es perd un element important: el primer contacte amb la criatura a través del tacte.

¿Es pot fer pell amb pell?

Sí, si el nadó està bé i no necessita reanimació –però com també passaria en un part vaginal– ha d'anar de la panxa a sobre de la mare. "Tot es pot fer sobre el pit de la mare: posar la vitamina K, fer-li una revisió... La comoditat del personal no justifica que no es faci", apunta Laura Rodellar. Aquesta professional explica, però, que hi ha ocasions en què la mare, a causa de l'anestèsia, té nàusees i marejos i no està en condicions de fer pell amb pell. "Però llavors ho fa la parella o l'acompanyant". Ara les parelles o acompanyants ja poden entrar al quiròfan en cas de cesària. "A Catalunya, pots trobar molts hospitals on això ja és possible però no a tot arreu és així. Els canvis es van estenent com una taca d'oli però canviar rutines hospitalàries és molt difícil", admet aquesta obstetra. "És veritat que és un quiròfan i no una festa però bé que hi entrem estudiants, i la presència d'un familiar és important", afegeix.

Pel que fa a la lactància, Rodellar explica que s'ha d'iniciar com més aviat millor, i per això és necessari no separar el nadó de la mare. Hi ha nadons que comencen a mamar dins del quiròfan, mentre s'acaba la intervenció, però això no sempre és possible perquè de vegades la postura ho dificulta, la mare no es troba bé o el nadó no està del tot receptiu. Si es fa mitja hora més tard no passa res. "El més important és que es pugui fer pell amb pell", diu aquesta professional.

"Tot s'ha de poder fer sempre però hi ha excepcions", apunta Rodellar, com pot ser la necessitat d'una anestèsia general. Si bé són casos molt excepcionals. En situacions molt emergents, no sempre es poden complir tots aquests requisits ni tampoc hi ha prou temps per donar la informació necessària. En aquests casos, aquesta obstetra recomana: "Tot el que no es pot parlar abans, que es parli després. Com ho ha viscut la dona? ¿Ha entès què ha passat i per què s'ha fet la cesària? Té algun dubte?" "Si les coses s'expliquen, s'ajuda a construir una vivència positiva i es tanquen moltes ferides", conclou.