El cervell de les embarassades
Durant l’embaràs es poden produir una sèrie de canvis en el cervell de la dona que són temporals i reversibles
No saber on tens el mòbil, oblidar l’hora d’una reunió, tancar la porta de casa i deixar-te les claus a dins… De les distraccions de les dones embarassades se n’ha parlat molt, però les proves objectives psicològiques tenen resultats contradictoris i no hi ha una evidència clara de si són un fet. No hi ha cap tipus de disminució de la capacitat cognitiva ni de raonament per si mateix. “El que passa en molts casos és que quan et quedes embarassada gran part dels teus pensaments i preocupacions estan relacionats amb l’embaràs”, apunta Òscar Vilarroya, investigador del departament de psiquiatria de la UAB i de l’IMIM.
UN NOU FOCUS
La Paula (36) és a la recta final del seu embaràs, està de 38 setmanes. I és un dels casos que, més enllà de la transformació física evident, no nota gaires canvis pel fet d’estar embarassada: “Soc molt activa i trobo a faltar la mobilitat i la lleugeresa d’abans, però per a la resta continua bastant igual. Sempre he tingut molta memòria i no m’ha fallat”. Com a mestra d’infantil -va estar treballant fins que va començar el confinament- no va patir oblits ni va estar despistada. No ha hagut de fer un sobreesforç mental per estar centrada. “Els primers mesos que tot et ve de nou sí que pensava més en l’embaràs, però no estava atabalada. Tampoc he estat dispersa i fins i tot crec que soc més organitzada perquè l’ordre em fa sentir bé”, reconeix. Potser ha tingut un parell de dies que ha estat més sensible i ara dorm poc, tot i que reconeix que ha tingut un embaràs boníssim. Porta gairebé 50 dies sense sortir de casa i encara conserva el bon humor, tot i que la crisi del coronavirus ha anul·lat la visita de la mare i la germana, que venien de Galícia pel naixement de la criatura. Ha aprofitat el confinament per tenir-ho tot preparat: “Ha estat una síndrome del niu mantinguda en el temps. Sento que he pogut organitzar-ho i ordenar-ho tot, estic tranquil·la”.
La psicòloga i terapeuta familiar Elena Gómez Enguix recorda que els possibles oblits i problemes de memòria no són universals, “ni en tenen totes les dones ni la mateixa dona n’ha de tenir en tots els embarassos”. La majoria de pèrdues de memòria no són incapacitadores, tot i que pot baixar el nivell d’eficiència habitual, i estan associades a petits detalls que tenen a veure amb aspectes organitzatius de la casa o la feina: no se sol oblidar temes relacionats amb l’embaràs: “No perds capacitats cognitives, t’especialitzes en l’anticipació del part i la maternitat, és una especialització del cervell connectat amb l’embaràs”.
EL NOU JO
La Júlia ha nascut durant el confinament. La seva mare, la Marta (32), psicòloga i neurocientífica de professió, admet que durant l’embaràs el seu cervell va experimentar canvis que va notar molt: “Sempre he estat organitzada, ho tinc tot planificat i sota control, però des del principi vaig tenir distraccions fins i tot a la feina, coses que no m’hauria imaginat mai que em passarien, tot i saber que canvia el procés atencional durant l’embaràs”. Explica que si el cervell de la mare canvia amb l’embaràs és perquè hi ha una reducció de la matèria grisa que té una relació directa amb la capacitat de millorar de l’empatia amb el nadó -hi ha interès d’establir un vincle afectiu de gran intensitat que li proporcioni plaer-, i amb els processos d’atenció i memòria de treball, que són limitats: “Quan penses, planifiques i anticipes, utilitzes una memòria de treball que és limitada, tothom té un límit similar. Durant l’embaràs sembla que ocupes gran part de l’espai de la memòria de treball amb informació i preocupacions relacionades amb l’embaràs, i queda menys espai per a allò a què dedicaves l’atenció abans”. Gómez Enguix explica que és una etapa en què el cervell decideix per nosaltres què és prioritari i què no: “Al preparar-nos per la construcció del niu i el part, la nostra funció reproductiva deixa en un segon terme la vida productiva. Com a dones eficients i resolutives podem no estar d’acord amb aquest possible nou ordre de prioritats i sentir que perdem el control sobre nosaltres mateixes, cosa que activa angoixes i frustració”.
EL CERVELL I LES HORMONES
El 2017 el grup de recerca d’Òscar Vilarroya va publicar un estudi que compara el cervell de dones que volen quedar-se embarassades abans d’estar-ho i un mes i mig després d’haver parit, per veure si canvia l’estructura i el funcionament del cervell: “Independentment de l’edat de les dones, de com s’han quedat embarassades, de si han tingut part natural o assistit i de si tenen fills o filles, sempre veiem els mateixos canvis en l’estructura del gruix i la superfície cortical a les zones de la cognició social, que utilitzem per pensar sobre els altres i nosaltres mateixos. Com més satisfactori és el vincle de la mare i el nadó, més canvis hi ha al cervell”, explica el professor. La pèrdua de substància grisa durant l’embaràs no és dolenta, és adaptativa i necessària -s’anomena poda sinàptica adaptativa- perquè ajuda les dones a ser més fines a l’hora de pensar en certes coses, el cervell aprèn per si mateix a optimitzar les xarxes cognitives relacionades amb la sociabilitat.
Vilarroya també ha publicat estudis que comparen els canvis del cervell de noies durant l’adolescència i dones durant l’embaràs. Així com a l’inici de l’adolescència el cervell té més neurones i connexions que al final de l’adolescència i perd substància grisa, malgrat que som més intel·ligents al final de l’adolescència, les modificacions en el cervell de les dones embarassades són similars. A nivell hormonal també hi ha canvis durant l’embaràs, el part i el postpart que afecten tant el cervell com la conducta de la dona. L’augment de la progesterona i els estrògens explica que creixi la sensibilitat de les dones durant l’embaràs, no només amb canvis d’humor sinó que també augmenta la sensibilitat auditiva i olfactiva. Cap al final de l’embaràs s’incrementa l’oxitocina i la prolactina, relacionades amb la producció de llet materna i amb la conducta del vincle afectiu i la conducta maternal. També la vasopressina s’allibera amb l’estimulació tàctil i facilita el vincle. “Són unes hormones que estan relacionades amb la construcció del niu, que sol aparèixer en algun moment de l’embaràs o després del part per preparar-ho tot per al nadó”. L’augment de la vasopressina també es relaciona amb la monogàmia de la parella després del naixement de la cria, que li facilitaria la supervivència durant els primers mesos.
Consells per no desesperar-se
- Accepta que som animals i podem gaudir de les pulsions més biològiques que ens connecten amb l’embaràs en lloc de lluitar-hi en contra.
- Els canvis del cervell són una oportunitat per rebaixar l’exigència i dotar-nos de consciència plena en l’última etapa de l’embaràs.
- Sigues conscient que aquestes possibles pèrdues de memòria són temporals i reversibles.
- Posa en context els oblits per no desenvolupar una ansietat que podria empitjorar els problemes de memòria.
- Gaudeix dels moments dolços que aporta l’experiència.
- Fes una cosa i després una altra en lloc d’intentar ser multitasca.
- Utilitza recursos externs com una llibreta o el mòbil per apuntar en que no vols oblidar.
- Cuida’t i tingues hàbits saludables com seguir una dieta equilibrada, dormir i fer exercici en la mesura que puguis.
FONT: ELENA GÓMEZ ENGUIX