Una bona lectura de les corretges redueix la possibilitat de cesàries
Països com el Regne Unit han fet una revisió de les seves guies per adaptar la lectura de les corretges o registres cardiotocogràfics a la idiosincràsia de cada fetus
BarcelonaCap al final de l'embaràs arriben les conegudes "corretges", que són una mena de control fetal per examinar el batec del cor del fetus, la seva freqüència cardíaca i les possibles contraccions de l’úter. Tècnicament, es coneixen com a registres cardiotocogràfics (RCTG), una pràctica clínica que es va introduir arreu del món a finals dels anys 60. "L’objectiu era detectar la falta d’oxigen a nivell cerebral i cardíac i poder intervenir i evitar les lesions a aquest nivell, la paràlisi cerebral i, en última instància, la mort. La idea era no augmentar la taxa de cesàries o parts instrumentats", explica Anna Gràcia Pérez-Bonfils, obstetra a l’Hospital Germans Trias i Pujol, especialitzada en interpretació de registres cardiotocogràfics basada en fisiopatologia (IRBF) i coautora de la guia internacional d’aquesta temàtica. Però aquesta nova manera de controlar el fetus anava sense llibre d’instruccions i cada hospital de cada ciutat del món va començar a fer una interpretació pròpia, amb diferents nomenclatures i protocols. "S’encasellaven els fetus en uns marges de normalitat rígids, que si no complien es considerava patològic", afegeix.
Com és d'important la lectura de les corretges?
"Pràcticament totes les decisions que es prenen en una sala de parts es fan en funció de com creiem que està el nadó en cada moment. I l’eina principal de la qual disposem per saber-ho és el registre cardiotocogràfic. Aquesta és una eina que requereix un coneixement en profunditat per saber-la interpretar. Vindria a ser com un electrocardiograma dels cardiòlegs, que s’han de formar per llegir-los bé", afegeix Gràcia, membre també de la secció de medicina perinatal de la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.
Fa 15 anys, Edwin Chandraharan, un doctor britànic, va iniciar una revolució en la manera d’interpretar-les. "En lloc de centrar-nos en el que tradicionalment ens havien dit i classificar els registres segons uns paràmetres iguals per a tots els fetus, va plantejar una manera totalment diferent: centrar-nos en com està aquest fetus en concret i en com s’adapta progressivament a la falta d’oxigen, però sense comparar", explica Gràcia. De la mateixa manera que cadascú de nosaltres som diferents i tenim paràmetres fisiològics diferents, els fetus també. "Tanmateix, també ens hem de fixar en com està l’ambient: infecció, febre, malaltia autoimmune… No podem oblidar que el fetus està envoltat per la seva mare i el que li ocorri l’afectarà, i ho hem de tenir en compte", afegeix.
Quins són els principals errors a l'hora de fer la lectura de corretges?
"El principal error és seguir considerant que tots els fetus són iguals i catalogant com a patològics registres perquè tenen uns determinats paràmetres, sense tenir en compte la idiosincràsia de cada fetus. Amb aquesta reinterpretació, que progressivament s’ha anat adoptant en els diferents països, s’ha vist una reducció dels ingressos neonatals a l'UCI", comenta l’experta. De fet, en els hospitals del Regne Unit on apliquen aquesta tècnica han reduït el nombre de cesàries, parts amb fòrceps i hipòxies cerebrals.
Com es fa una bona lectura de les corretges?
"Preguntant-nos, en primer lloc, si el fetus ha arribat sa a la sala de parts. Si quan la mare entra per la porta, el fetus està bé. Observar quina és la seva freqüència cardíaca de base, si dorm, si baixa la seva freqüència cardíaca per respondre a contraccions, cosa que ens parlarà de quines reserves té… En resum, conèixer el fetus en deteniment a la seva arribada", explica l’obstetra. Seria com fer-li una mena de revisió abans que comenci el part. "Si considerem que està preparat per fer front al treball de part (sortosament són la majoria), l’anirem observant com qui mira un corredor que està corrent una marató. Anirem supervisant com es va adaptant a la progressiva manca d’oxigen fisiològica segons avança el part. Ens assegurarem que no va massa de pressa i, només si fa falta, intervindrem (generalment baixant o parant l'oxitocina exògena)", especifica l’experta.
Quins països s'han actualitzat en aquest sistema i ho estan portant a la pràctica?
La Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) el 2015 va publicar la revisió que fa regularment de la seva guia d’interpretació de registres i va adoptar la majoria d’aquests preceptes. El 2022 al Regne Unit també van fer una revisió de la seva guia i van fer el mateix. "La tendència mundial és a anar cap aquí. La guia que tenim a Espanya actualment de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) és del 2004. Em consta que hi ha un projecte de revisió. Al nostre país hi ha molt d’interès per part dels ginecòlegs i llevadores per aprendre’n i formar-se", conclou Gràcia.