Criatures  /  Embaràs i criança 31/05/2022

Un de cada quatre nadons té càries

Cal començar a raspallar al voltant dels sis mesos, amb la sortida de les primeres dents

Joana Costa
3 min
Es recomana raspallar des de l'aparició de les primeres dents

Les càries també són un problema en els nadons. Segons ha constatat un estudi recent del Servei d’Odontobebè de l’Hospital HM Nens, en el qual han participat més de 30 infants de 0 a 3 anys, un de cada quatre nadons pateix càries de primera infància severa, una xifra gens negligible. Segons explica la responsable del servei, Ruth Mayné, es recomana raspallar “des de les primeres dents”. “Normalment, els incisius inferiors erupcionen als 6 mesos i és aleshores quan ja s'ha de començar a raspallar amb raspall (no amb didal ni amb una gasa) i pasta fluorada amb una concentració mínima de 1.000 ppm (de 1.000 a 1.500 ppm)”, detalla. A més a més, cal fer-ho, segons l’experta, dos cops al dia: matí i vespre. L’experta incideix molt en el raspallat nocturn, el de després del sopar (i després de la llet), però avisa que en nens amb molt risc de càries a vegades s'ha d'augmentar el nombre de raspallats de dos al dia a tres.

Pel que fa al sistema de raspallat, que evidentment resulta complicat en nens tan petits, explica que, idealment, la millor postura és amb el nadó o nen petit estirat, i que per exemple el canviador és un bon lloc, com també ho són el llit o el sofà. “La persona que duu a terme el raspallat s'ha de col·locar darrere del cap del nen i raspallar des de darrere”, detalla. Així mateix, afegeix que per tal de fer més lleugera la tasca, se li pot deixar al nen alguna cosa perquè tingui a les mans, com pot ser un conte o un raspall extra o un mirall (per ajudar en la col·laboració), o qualsevol objecte amb el qual pugui jugar i distreure’s. Segons avisa l’experta, en el cas que l’infant no ajudi, caldrà una persona extra per subjectar-li les mans i permetre que el raspallat sigui efectiu.

En conjunt, tot aquest ritual ha de permetre combatre una situació que és cada cop més comuna, ja que la presència de càries en nadons està augmentant com a motiu de consulta. Segons Mayné, “al llarg dels darrers 10 anys, els casos de nens que arriben a la consulta d’odontopediatria han anat augmentant progressivament”. 

I d’on surt tanta càries?

L’augment i la persistència de les càries a la nostra societat té diversos orígens. En primer lloc, apareixen en absència d’uns hàbits correctes en salut bucodental dels més petits. Igualment, aquest és un problema que va més enllà i que també és a causa de l’alimentació actual, per això cal tota la col·laboració dels governs i la indústria per tal de reduir la presència de sucre en l’alimentació infantil. A l’alta presència de sucre en els aliments s'hi suma l’escassa aportació de fluor, cosa que permet que les càries proliferin en la primera infància.

Abans del primer any de vida cal dur els nadons a l’odontopediatre

En aquest sentit, segons l’estudi Influència del consum de sucre, ús de medicaments i higiene oral en la prevalença de les càries en nadons, de la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Rio de Janeiro, són múltiples els factors de risc associats a la càries d’aparició incipient. Aquests factors inclouen “una pobra higiene oral, freqüent ingesta de carbohidrats fermentables, baix nivell socioeconòmic i fins i tot l’ús freqüent de medicaments pediàtrics líquids i mastegables”, que resulten agradables al paladar per l’addició de sacarosa, glucosa o fructosa com a edulcorants.

L’estudi alerta que l’ús d’antibiòtics i vitamines és bastant comú en nadons, donat el volum de malalties que afecten les criatures en aquestes etapes, cosa que pot afectar directament l'augment de les càries en la població més jove. Com a primer pas, i per tal d’identificar-les, cal tenir en compte que aquestes càries es manifesten com una taca blanca, que sol ser un “senyal precoç”, i quan no són tractades poden evolucionar cap a lesions dentals en un període d’entre sis mesos i un any i “provocar destrucció completa de la peça dental en un curt espai de temps”.

Visitar-se el primer any

A banda d’una correcta higiene bucodental, la visita a l’especialista resulta també molt important per evitar ensurts sobrevinguts. D’aquesta manera, abans del primer any de vida cal dur els nadons a un servei d'odontopediatria perquè puguin fer una valoració de les càries dentals. En aquesta visita també s’analitzen altres aspectes de la boca dels més menuts, com l’estat del frenell, l’oclusió de la boca, la mucosa bucal i els hàbits de la criatura. Es tracta d’una visita molt necessària perquè també els pares i mares poden resoldre dubtes pel que fa a l’ús del xumet, la succió digital, la lactància i l’alimentació infantil, mentre que els nadons s’inicien en les revisions bucals i tenen un primer contacte d’exploració i valoració i no d’actuació terapèutica quan hi van per primer cop per un traumatisme.

stats